Us confesso que aquesta setmana he quedat absolutament tip del Black Friday. Publicitat tothora, com cal a la festa de l’hiperconsumisme. Suposo que saben per què ho fan. Jo no… o potser sí. Vaig arribar a l’extrem de la sorpresa quan vaig trobar un anunci de tres dies de rebaixes de cotxes de la Mercedes Benz! Oferien més de vint mil euros de descompte! No hi vaig parar més atenció, però és lògic de suposar que eren models d’estoc i que no els podien col·locar fàcilment. El fet és que ha estat un divendres americà de bogeria consumista, que allà pot tenir sentit, però que, important-lo gratuïtament i convertint-lo en un divendres-setmana o un divendres-mes, sembla que el perd. Tanmateix, descansant avui diumenge de tot aquest desori, hem de pensar que demà encara ens queda –com un ressopó– el Cybermonday, una altra festa de la despesa impulsiva, dedicada només a la compra per internet. I tot aquest rebombori, al capdavall, que aporta? És una festa winwin? Tots contents? Doncs no, malgrat que ho pugui semblar. Ni els empresaris del comerç, ni les organitzacions de consumidors ni els ecologistes, que hi són per a millorar el medi, no en semblem gaire satisfets. Doncs, per què es fa? No hem parlat d’Amazon ni d’AliExpress, per exemple, oi? Perquè aquests sí que ho estan…
Però anem a pams. Aquesta operació comercial, sinònim de consum excessiu, de monstruosos malbarataments i de forts impactes ambientals i que, a casa nostra va començar a agafar molta força fa tres anys, cada vegada té més detractors, en uns moments en què la gent es va conscienciant del problema ambiental. Aquí i allà van sortint veus que s’hi oposen i diuen que enguany les protestes han agafat més força a tot Europa.

L’ONG Greenpeace, en primer lloc, a Alemanya, ha assenyalat els hàbits de consum dels menors de trenta anys. Segons una enquesta de l’associació, una quarta part de les comandes fetes en línia per aquesta franja d’edat es retorna a casa del comerciant. El Barclays Bank també ha comprovat aquest comportament amb la targeta de crèdit filial Barclaycard. Al Regne Unit, el 30% dels compradors en línia, tant se val l’edat, demanen més productes que no han de menester (talles diverses, colors diversos…) i en acabat se’ls emproven i tornen els que no volen. Aquests consumidors els anomenen ‘retornadors en sèrie’. I què se’n fa, d’aquests productes retornats? Segons una enquesta de la televisió pública alemanya ZDF i la revista WirtschaftWoche, el 30% dels articles retornats a Amazon d’Alemanya són rebutjats o destruïts. Han calculat que tornar-los al mercat és més car que no llençar-los a les escombraries. Tot plegat és un veritable atemptat contra el medi, sense comptar, evidentment, els milers i milers de camionetes que es desplacen per transportar les comandes, que moltes vegades tenen un pes i un volum mínims, amb l’augment consegüent  de la contaminació.

Podríem dir que aquesta oposició és ‘ètica’, basada en uns valors que avui –sortosament– comencen a guanyar terreny entre la gent. Però les associacions de consumidors van per una banda més pràctica i també alerten sobre els riscs de les gangues que s’ofereixen aquests dies. Pensem que el 2018 el Black Friday va moure a l’estat espanyol uns 1.560 milions d’euros en compres per internet, un 10% més que el 2017, segons l’Associació Espanyola de l’Economia Digital. Les previsions d’enguany eren de superar els 1.600 milions o fins i tot els 1.700 milions d’euros. Ho sabrem aviat.

Segons l’OCU, ‘el 2018 es van analitzar més de 15.000 preus diaris des d’un mes abans per comprovar si realment hi havia ofertes aquest dia […] o si no podien considerar-s’hi: vam poder comprovar que el 37% dels productes que monitorem havien abaixat el preu, però el 22% eren més cars el Divendres Negre que no un mes abans d’aquesta data […] i alguns altres no havien variat de preu’. Per tant, demanaven d’anar amb compte amb les comparacions i també amb els fraus, sobretot per internet. Fins i tot s’ha publicitat un comparador d’ofertes per a aquests dies…

Segons un estudi de la comparadora d’assegurances Acierto.com, el 62% dels espanyols prefereix comprar per internet en lloc d’acudir a la botiga física durant el Black Friday. De fet, l’any passat aquest dia es van aconseguir 2,2 milions de recerques a la xarxa. El principal motiu que impulsa el comprador a quedar-se a casa en lloc de visitar els establiments, diuen que és ‘evitar les cues de les grans superfícies, pròpies d’ocasions comercials com aquesta, a més de les comoditats de la tramesa a domicili mitjançant la compra segura a la xarxa’.

I què en pensen els empresaris del comerç? Ho hem demanat a dos presidents d’associacions comercials catalanes: Joan Carles Calbet, de RetailCat, i Germán Cid, de Comertia. Els comentaris de tots dos presenten un denominador comú: hi ha d’haver una regulació administrativa que posi ordre al caos en què s’ha convertit el període que va des d’aquesta setmana passada fins a les rebaixes de Reis i que no es donin més avantatges als qui més s’aprofiten d’aquesta jornada: les plataformes com Amazon.

‘Això del Divendres Negre i el Cybermonday aquí no té cap mena de sentit. Per als americans és diferent. Aquí des de fa tres anys ha anat creixent, però espero que comenci a frenar-se per la saturació que implica. Pràcticament es paralitzen les vendes dues setmanes abans i dues setmanes després. A més, al final sumes i t’adones que no hi ha vendes addicionals, i això vol dir que venem igual, però forçats a fer-ho a uns preus menors, és a dir, amb una reducció dels marges. Vaja, que hi comencem a perdre. Si es fes al febrer o al març aniria molt bé, però abans de la campanya de Nadal no té sentit. Ens disparem un tret al peu nosaltres mateixos’, diu Joan Carles Calbet. I té raó. No sembla el moment més adient, ans al contrari.

Per Germán Cid, ‘aquí, això que fan els americans en un sol dia ho hem allargat a una setmana o un mes. És absurd’. És molt crític amb les plataformes com ara Amazon. ‘Hi competim amb desavantatge. Això que fan és il·legal, perquè venen sota cost. Per exemple, amb el servei Prime no cobren el transport, que té un cost. Ho fan per eliminar competència. I, mentrestant, les administracions ni ordenen ni regulen’. I apuja el to de la queixa: ‘Els comerciants paguem un feix d’impostos, l’IAE, l’IBI… per exercir una activitat. I ells? Fins i tot, aquests dies quan hem d’aprovisionar-nos tenim dificultats, perquè totes les cantonades de Barcelona les omplen les seves camionetes i això també ho paguem nosaltres, ells no. I ja no parlo de la contaminació que causen. Però amb tot plegat sembla que no n’hi hagi prou, malgrat tot això que es diu. Sembla que fan com volen i ningú no diu res.’ I acaba amb una predicció molt preocupant: ‘Si això no es frena, en dos anys no reconeixerem les nostres ciutats.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb