‘Jo crec que no n’hi haurà prou d’injectar liquiditat. No n’hi ha prou tampoc de donar ajuts econòmics als aturats. Hem d’invertir en massa a la UE i als EUA en un immens pla de creació de noves infrastructures per a frenar el canvi climàtic amb energies renovables i salvar el planeta mentre salvem les nostres economies’, deia ahir en una entrevista a La Vanguardia el professor d’Harvard Eric Maskin, premi Nobel d’Economia el 2007. De segur que en la construcció van agradar les seves paraules, perquè encara és molt recent el desencís que li ha capgirat les esperances per al 2020. Enguany tenien previst de créixer, però amb la covid-19 tot s’ha enfosquit i tornen a veure un altre any en negatiu.

I no els en falten motius. Les empreses constructores, subcontractistes i proveïdores de materials i serveis de la construcció s’han vist molt afectades per l’aturada de l’activitat derivada de la crisi sanitària. En un mes, la construcció ha perdut l’11,2% dels treballadors (la caiguda dels serveis, per exemple, ha estat del 4,9%) i el 7,6% de les empreses, i és el sector més perjudicat proporcionalment.

De tot això es va parlar dimecres passat, quan la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) va presentar el seu informe sobre l’activitat del 2019 i les previsions per al 2020. En la introducció, es recordava que durant la crisi del 2007 al 2014 la inversió en construcció va caure de més del 60% en termes nominals. El 2014, darrer any de recessió, el sector només era el 6,7% del PIB, quan el 2007 havia arribat a constituir el 16,6% de l’economia catalana i el 2019 se situava en el 7,9%, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea (10%) i d’Espanya (9,1%). Aquesta disminució dràstica de l’activitat llavors va causar la pèrdua de milers de llocs de treball i d’empreses, crisi de la qual encara no s’havia recuperat plenament. I ara es preveu un impacte similar per a la crisi de la covid-19, ‘si no es prenen mesures adequades per a impulsar la producció i preservar empreses i ocupació’.

Quant a la previsible evolució de la construcció, la CCOC diferencia clarament dos segments: la residencial i la no residencial. De la primera diuen que depèn de les decisions de despesa de les famílies ‒i en menor mesura, dels inversors‒, cosa que es tradueix en el nombre de compravendes i concessions d’hipoteques. La pèrdua de milers de llocs de treball i, per tant, dels ingressos dels treballadors, sumats a un previsible augment de la prudència en el sector bancari arran dels impagaments de préstecs, fa preveure que aquest mercat romandrà aturat força temps, fins que no torni la confiança en l’economia i es torni a crear ocupació.

Quant a l’edificació no residencial, que inclou locals comercials, oficines, magatzems, turístics, recreació i esports, agraris i ramaders, serveis de transport… i l’obra pública, excepte l’habitatge protegit, hi veuen una frenada clara. L’aturada de l’economia catalana i bona part de la mundial, que s’enfronta a una situació sense precedents, fa preveure que ‘els agents inversors frenin els projectes ja començats que estiguin menys avançats i descartin de començar-ne de nous fins que no millorin la confiança i les expectatives d’una nova embranzida econòmica’.

Resulta interessant la reflexió que fan sobre l’obra pública, que habitualment es veu molt afectada pels cicles electorals i l’aprovació (o no) de pressuposts. A aquestes dinàmiques, a més, cal afegir-hi ara un fet imprevist com és una pandèmia. I això aboca la CCOC al pessimisme, car ‘les administracions públiques hauran de dedicar una part molt important dels pressuposts a ajudar les famílies i les empreses i, previsiblement, la inversió en obra pública disminuirà, com durant la darrera crisi del 2008, a diferència dels països que l’han usada amb efectivitat com a mesura anticíclica per a crear activitat econòmica i llocs de treball’.

D’acord amb les previsions de les principals entitats de previsió conegudes fins ara, la inversió en construcció podria caure a Espanya i a Catalunya entre un 20% i un 25% l’any 2020 i creixeria d’un 6 o un 7% l’any 2021. De tota manera, la durada de la crisi en la construcció i la seva intensitat serà condicionada pel ritme de la represa de les obres, per la resposta mèdica a la covid-19 i les mesures econòmiques que adoptin les administracions. La CCOC creu que, sense un suport adequat, les empreses esgotaran els recursos molt ràpidament i, a conseqüència, se’n destruiran milers, juntament amb llocs de treball, cosa que afectarà la cadena de valor de la construcció durant molts anys.

El 23 d’abril passat, la CCOC va difondre el document ‘Preservar les empreses, preservar l’ocupació. Proposta de mesures urgents’, en què es demanava d’adoptar un conjunt de mesures per a poder dur a terme de manera adequada i continuada l’activitat constructora i preservar les empreses i l’ocupació, encaminades a atenuar l’impacte de l’aturada de l’activitat i a facilitar la reactivació del sector en un context complex, que no té res a veure amb les condicions existents en el moment de contractar les obres.

El president de la CCOC, Joaquim Llansó, no s’ha cansat de recordar els avantatges de la inversió pública en el sector en termes de retorn a la societat. Hi insisteix a partir de fets i dades reals. El retorn fiscal de la inversió en infrastructures i equipaments, per exemple, és del 49% de tota la quantitat invertida, en concepte de recaptació de l’IVA, IRPF, impost de societats, cotitzacions socials o disminució de prestacions de desocupació. Així i tot, és dels sectors que més llocs de treball crea per milió d’euros invertit ‒dels 14 en l’obra civil fins als 56 en rehabilitació‒ i ocupa de tècnics de nivell elevat a persones en risc d’exclusió social, amb un clar efecte integrador dels col·lectius amb dificultats per a incorporar-se al mercat laboral. A més, és el sector que més activitat crea als altres, amb un coeficient multiplicador d’1,92 final…

Recorda i insisteix també en el dèficit d’inversió en infrastructures de Catalunya, que Foment del Treball va calcular en 27.790 milions d’euros el 15 de juliol passat. Un informe que es va completar el 4 de desembre amb la reivindicació d’una gestió de les infrastructures de quilòmetre zero, és a dir, del territori. Vet aquí un altre sector que ha vist estroncada una recuperació que esperava per a enguany. La veritat és que les reflexions del CCOC semblen prou encertades i el 2020 –tret que canviïn molt les coses‒ serà un altre any per a llençar al cabàs dels dolents… i ja són molts.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.