Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquests dies hem sabut que l’autoconsum solar agafa embranzida als Països Catalans. La baixada de preus de les plaques, els canvis legislatius que han eliminat obstacles i la facilitat d’instal·lació han fet que moltes famílies comencin a produir electricitat pròpia. Un cop assumit el cost d’instal·lació inicial –que si és petita pot ser que no arribi a 10.000 euros–, els propietaris disposen d’electricitat gratuïta durant un mínim de vint-i-cinc anys, el període de garantia habitual de les plaques. Tanmateix, sol presentar-se un ‘problema’: durant bona part del dia es genera molta més electricitat que la que es necessita. Per tant, sobra energia. Què se’n pot fer, d’aquest excedent? A continuació us donem uns quants consells per a treure el màxim rendiment de la instal·lació i abaixar la despesa energètica mensual.

Injectar l’excedent solar a la xarxa general

Quan ens fem una instal·lació d’autoproducció solar, no hi ha res que ens impedeixi de desconnectar-nos de la xarxa elèctrica general. Tanmateix, no és l’opció recomanada. Durant la nit necessitem electricitat, en el curs de l’any varien les hores i la qualitat de la insolació, hi ha dies de tempestes i podem tenir pics de consum superiors a la potència de les plaques… En tots aquests casos haurem de recórrer a la xarxa general. Així doncs, d’entrada val més mantenir l’autoproducció i, paral·lelament, la connexió a la xarxa. No hem de patir, perquè la instal·lació solar, mitjançant l’inversor –el cervell de la instal·lació–, ho gestiona automàticament: només recorrerem a la xarxa quan la producció solar no sigui suficient. Però hi ha un inconvenient: tots els quilowatts que no aprofitem de les plaques solars es perden. D’entrada, l’opció més còmoda és injectar l’excedent d’autoproducció a la xarxa general.

L’avantatge és que amb les reformes legals la companyia elèctrica ens ha de valorar i compensar els quilowatts que hi injectem. La relació no és igualitària. En general, depenent de la comercialitzadora, per cada 2 o 3 kWh enviats a la xarxa, la companyia ens proporciona gratuïtament 1 kWh. Així doncs, si durant el dia tenim molt excedent, l’electricitat de la xarxa general que fem servir durant la nit ens pot sortir de franc. Mai, però, no hi guanyarem diners, amb la injecció. El màxim a què podem aspirar és que la comercialitzadora no ens cobri res per l’electricitat consumida. Legalment, no ens pot abonar diners per l’excedent solar, només compensar-nos-el –amb excepcions. Per injectar electricitat a la xarxa no cal fer cap instal·lació especial, sinó tan sols configurar l’inversor perquè ho faci automàticament.

Des d’ací podeu llegir els articles del debat a VilaWeb sobre la transició energètica.

Fer el màxim consum energètic durant les hores de sol

Encara que injectem el nostre excedent solar a la xarxa general, segurament acabarem regalant molts quilowatts a la companyia elèctrica. És per això que abans d’injectar-los-hi, paga la pena d’aprofitar-los durant el dia. Per què ens en sobraran? Doncs perquè les instal·lacions solars d’autoproducció es dissenyen generalment per al pic de consum màxim que fem normalment. No és pas estrany, perquè la potència contractada a les companyies elèctriques segueix aquest principi. Si generalment tenim disponibles 4 kW de potència, rarament els utilitzem tots. La diferència amb la xarxa general és que si dimensionem una instal·lació solar a 4 kW, quan aquesta produeixi durant el dia, produirà aquest volum d’electricitat –si hi ha prou sol– en tot moment, independentment de si el consumim o no. Per tant, ens interessa de traspassar tant com pugui ser el nostre consum elèctric a les hores de producció solar per aprofitar-la i no perdre-la. Si no som a casa, podem programar electrodomèstics com ara la rentadora, el rentaplats i l’eixugadora i que s’engeguin durant les hores de més insolació, perquè són dels que consumeixen més electricitat. També, especialment en aquests moments en què molts teletreballen a casa, es pot aprofitar per fer la neteja durant les hores solars, com ara passar l’aspiradora –i si tenim robots aspiradors, programant-los– o planxar.

pastedGraphic.png

És un procés que podem fer progressivament, a mesura que anem aprenent quanta electricitat produïm i quanta ens en sobra. Sempre vigilant de no excedir-se, perquè aleshores passaríem a consumir automàticament electricitat de la xarxa, que hauríem de pagar. També ens proporcionarà un segon avantatge. Si el màxim consum el fem durant el dia a partir de les plaques solars, durant la nit no necessitarem tanta potència de la xarxa. De manera que podem abaixar la potència contractada, una quota fixa que ens cobra la comercialitzadora independentment del consum. És un dels beneficis indirectes de l’autogeneració.

Produir aigua calenta amb escalfadors elèctrics

Un dels principals consumidors d’energia en una llar és l’escalfament d’aigua sanitària, la que fem servir per dutxar-nos o a les aixetes. És per això que moltes cases tenen escalfadors de gas o calderes de fuel, perquè aquestes fonts energètiques fins ara han resultat més econòmiques que no pas l’electricitat de la xarxa general. Però amb una instal·lació d’autoproducció solar les regles canvien: tenim electricitat de franc. Una opció de gran impacte econòmic, per tant, és electrificar l’escalfament d’aigua. A més, com que es manté calenta durant moltes hores, actua com una bateria: durant el dia s’emmagatzema aigua calenta, que podem fer servir durant la nit o a primera hora del matí. Un altre dels estalvis indirectes: no tan sols pagarem molt menys per l’electricitat, sinó que a més ens podem estalviar la factura del gas o del fuel.

L’opció més barata per a escalfar aigua és un escalfador elèctric per resistència. Són els que sol haver-hi als habitatges de fa dècades. Com que surten bé de preu –n’hi ha que no arriben ni a 250 euros–, fins i tot podem instal·lar-ne dos o més, per escalfar molta aigua durant el dia i poder-ne disposar durant la resta del temps. Malgrat això, els escalfadors per resistència són molt poc eficients energèticament. Gasten molta electricitat –normalment superen els 1.000 W. Si bé és cert que les plaques solars ens proporcionen electricitat de franc, podem exhaurir-ne tot l’excedent i quedar-nos sense per a les altres tasques necessàries, cosa que ens pot fer consumir electricitat de la xarxa sense adonar-nos-en. Però hi ha una segona opció molt més eficient energèticament: escalfadors per aerotèrmia (bomba de calor ACS). Són cridats a substituir completament els de resistència, perquè generalment no consumeixen més de 250W per la mateixa tasca. La raó és que l’electricitat fa funcionar un compressor com el dels aparells d’aire condicionat, que s’encarrega d’extreure la temperatura de l’aire, en comptes d’utilitzar l’electricitat per escalfar l’aigua directament amb les resistències. El preu, tot i que va baixant a mesura que es popularitza, és superior: al voltant de 800 euros. A l’hora d’adquirir-ne, cal tenir en compte que produeixen aigua a menys temperatura, de manera que ens caldran dipòsits una mica més grans que els tradicionals.

Tenir una cuina elèctrica

Una altra opció que ens serveix per a estalviar és electrificar la nostra cuina, els fogons i el forn –en cas que els tinguem de gas. Igual que amb l’escalfament d’aigua, tenim dues opcions. Les vitroceràmiques són les més barates, però també les que més electricitat consumeixen, perquè fan servir resistències elèctriques. Les plaques d’inducció són més cares i necessiten recipients específics, però consumeixen molta menys energia. Novament, ens trobem davant una de les normes de l’electrificació: d’entrada, hem de pagar més en l’adquisició, però a mitjà termini obtenim un estalvi pels guanys en l’eficiència energètica.

L’esclat de l’autoproducció solar

Electrificar la calefacció

Si l’escalfament d’aigua consumeix molta energia, la climatització de l’habitatge en consumeix encara més. Una de les accions que ens poden ajudar a estalviar més és passar d’una calefacció de gas o de fuel a una d’elèctrica. Fins ara, com passava amb l’aigua, tenir un sistema elèctric era més car que no pas tenir-ne un de basat en combustibles fòssils. Però si ens produïm l’electricitat, podem aprofitar-la també per climatitzar la casa. En aquest cas, segurament d’entrada hem de descartar els radiadors per resistència. Gasten tant que exhauririen ràpidament el nostre excedent solar. A més, a la nit farien pujar molt la factura de la xarxa. L’opció més eficient és l’aerotèrmia, ja sigui el sistema tradicional de l’aire condicionat amb bomba de calor, ja sigui un sistema integral. En aquest segon, els compressors no solament produeixen aire fred i calent, sinó que també escalfen aigua sanitària –per al lavabo i la cuina– i també aigua calenta per a radiadors en un circuit independent de l’anterior. La inversió econòmica necessària és més important, però ens proporciona una solució per a tot l’habitatge. Podem aprofitar la instal·lació de radiadors d’aigua calenta si ja en tenim, tot i que parcialment. L’aerotèrmia produeix aigua a temperatura més baixa, i per això necessitarem radiadors més grans per a escalfar les habitacions. Com que rendeix més i acaba resultant més econòmic que l’ús de sistemes fòssils, en cases de nova construcció cada vegada s’instal·len més sistemes d’aerotèrmia com a solució per a llars 100% electrificades.

Electrificar la nostra mobilitat

Hem aplicat tots els canvis anteriors i encara ens sobra electricitat? El pas següent pot ser canviar el vehicle per un d’elèctric. Així, no haurem de pagar benzina, perquè el combustible ens el proporcionen de franc les plaques solars. A banda els cotxes elèctrics, de gran consum, podem adquirir un escúter elèctric, una bicicleta o un patinet. L’avantatge d’aquests últims és que tenen un consum molt contingut (màxim de 5 kWh/100 km), de manera que el pot abastar fàcilment un excedent normal i corrent. En el cas dels turismes, amb consums de 15 a 20 kWh cada 100 km, podem haver d’ampliar la instal·lació solar. És important de tenir això al cap a l’hora d’encarregar una instal·lació d’autoproducció solar: que en un futur la puguem ampliar fàcilment. Anirem aprenent com varia la producció solar durant el dia i de l’any –no és igual l’hivern que l’estiu–, quins consums en fem i quins podem transferir a les hores solars. Començant amb una instal·lació solar mínima, més endavant potser arribarem a la conclusió que instal·lant unes quantes plaques solars més –poden voltar els 300 euros la unitat– podem prescindir completament del gas, del fuel o la benzina dels vehicles i abaixar notablement la factura energètica global.

pastedGraphic_2.png
Amb un vehicle elèctric petit podem aprofitar fàcilment els excedents solars.

Adquirir bateries

Fins aquí hem vist tot de solucions per a transferir el consum energètic que habitualment fem durant el vespre i la nit a les hores solars, quan produïm electricitat gratuïta. Tanmateix, no tothom ho pot fer. O bé tenim consums que no podem transferir i hem de recórrer obligatòriament a la xarxa general. La següent acció seria adquirir una bateria: hi acumulem l’excedent solar del dia per poder-lo utilitzar durant la nit o durant els pics de consum. El problema és que poden ser molt cares, tot i que van baixant de preu ràpidament. Segons la capacitat, el preu d’una bateria de liti per a una llar corrent voreja els 10.000 euros. Les de liti són les més recomanables; algunes de més barates, com les de plom, poden emetre gasos inflamables –i requereixen espais específics–, necessiten manteniment periòdic i només se’n pot aprofitar el 50% de la càrrega generalment.

pastedGraphic_3.png
La solució definitiva per a aprofitar els excedents solars són les bateries de liti per a casa.

Per adquirir una bateria necessitem que l’inversor hi sigui compatible –n’hi ha que no en permeten l’ús–, de manera que abans de fer la instal·lació d’autoproducció hem de pensar en l’opció d’utilitzar-la. Si no, haurem de canviar l’inversor, que costa uns 1.000 euros. Ara per ara, val més deixar la porta oberta a adquirir-la més endavant. Anirem aprenent quanta electricitat necessitem durant la nit, de manera que, tenint en compte el preu de les bateries, només hàgim de comprar la bateria de la capacitat necessària, generalment entre 5 i 10 kWh. En cas de tenir un turisme elèctric, segurament haurem de menester bateries de 20 kWh o més. Si les dimensionem bé per a tots els nostres consums, podrem abaixar la potència contractada a la xarxa elèctrica al mínim –actuant de sistema de seguretat en cas de necessitat– o, fins i tot, donar-nos de baixa de la comercialitzadora i passar a ser del tot independents energèticament.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.