De 40 hores a 37,5: el govern espanyol vol aplicar la reducció de la jornada laboral abans de l’estiu

  • El consell de ministres espanyol ha aprovat avui l'avantprojecte de llei, que també haurà de passar pel congrés

Imatge d'arxiu d'un despatx (fotografia: RonaldCandonga).
03.02.2025 - 21:40
Actualització: 05.02.2025 - 15:02

El consell de ministres espanyol ha aprovat avui, 4 de febrer, l’avantprojecte de llei per a reduir la jornada laboral fins a 37,5 hores setmanals, sense la pèrdua de salari. L’aprovació arriba al final d’un procés, un any després de la primera reunió del diàleg social i quan els ministeris de Treball i d’Economia han superat les diferències sobre l’aplicació.

L’avantprojecte és fruit de l’acord que van signar el desembre el Ministeri de Treball, amb Yolanda Díaz al capdavant, i els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General dels Treballadors (UGT).

La patronal s’hi ha oposat. La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYM) consideren que ha estat una imposició i que la jornada laboral és una matèria que s’ha de fixar durant la negociació col·lectiva.

Ara que el consell de ministres ha aprovat el text, l’avantprojecte rebrà els informes del Consell d’Estat i el Consell Econòmic i Social. Després, a final d’aquest mes, tornarà al consell de ministres com a projecte de llei.

En acabat, el text es portarà al congrés espanyol i els grups parlamentaris podran presentar-hi esmenes abans d’aprovar-lo definitivament. El govern espanyol haurà de teixir una majoria parlamentària perquè la proposta s’aprovi.

L’objectiu del govern espanyol és que la reducció laboral entri en vigor abans de l’estiu, amb un termini d’adaptació per a les empreses fins al 31 de desembre de 2025.

Yolanda Díaz: “Viure millor, treballar menys i ser més productius”

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha celebrat l’aprovació de l’avantprojecte. “La proposta té a veure en viure millor, treballar menys i ser més productius i eficients econòmica. Té a veure amb la vida de la gent”, ha dit en la conferència de premsa posterior al consell de ministres.

Díaz ha assenyalat que el canvi més rellevant és la reformulació del control horari: “Un registre que serà propi del segle vint-i-u, digital, amb control remot i la Inspecció de Treball sabrà les jornades”. Això, segons que ha dit, servirà per a frenar les hores extra que es fan sense retribuir. “La mesura farà que els salaris augmentin i millorin la posició”, ha dit. També ha mencionat que es garantirà el dret a la desconnexió i que cap treballador haurà de respondre comunicacions de la feina fora de l’horari laboral. “La norma dona esperança als treballadors. Necessitem reformes com aquesta, que són reformes quotidianes. Fan que la vida real canviï”, ha considerat Díaz.

La ministra espanyola Yolanda Díaz, en un moment de la conferència de premsa (fotografia: EFE/ Mariscal).

Què passa amb els contractes a temps parcial?

Segons el text de l’avantprojecte, els contractes a temps parcial d’una durada de 37,5 hores setmanals o més es convertiran automàticament en contractes a temps complet. Als treballadors amb jornades inferiors, hom els garantirà el dret de mantenir el nombre d’hores que feien abans de la reforma, a més d’un augment proporcional del salari.

Els treballadors amb jornada reduïda per cura de menors, familiars o en situacions de violència de gènere, sexual o terrorisme, podran mantenir la jornada vigent fins el 31 de desembre de 2026 o adaptar-la a la nova normativa.

Quines sancions preveu l’avantprojecte?

Amb l’avantprojecte, el govern espanyol pretén d’endurir les sancions pels incompliments de la jornada laboral.

Per una banda, es multaran les empreses per cada treballador que incompleixi la normativa, i no pas de manera generalitzada. I, per una altra, l’import de les multes serà molt més alt i podrà arribar a 10.000 euros per treballador.

Les multes es dividiran en tres graus:

  • Mínim: de 1.000 euros a 2.000.
  • Mitjà: de 2.001 a 5.000.
  • Màxim: de 5.001 a 10.000.

Com es garantirà la normativa?

A fi de garantir el compliment de la nova jornada laboral, l’avantprojecte reforça el registre de l’horari digital.

Els treballadors hauran de registrar la jornada personalment i directament, tot identificant si les hores fetes són ordinàries, extraordinàries o complementàries. A més, la totalitat del temps transcorregut entre el començament i el final de la jornada es considerarà temps de treball efectiu. Aquest sistema ha de ser accessible als treballadors, els representants i a la inspecció de Treball en qualsevol moment, fins i tot de manera remota.

L’avantprojecte també reforça el dret de desconnexió digital dels treballadors fora de la jornada laboral. El govern espanyol assenyala que és un dret “irrenunciable” del treballador, que no pot sofrir conseqüències negatives ni represàlies pel fet de no atendre comunicacions de l’empresa fora de l’horari de feina.

Quina majoria es configurarà al congrés? Quan s’aplicarà definitivament la norma?

Quan l’avantprojecte arribi al congrés espanyol, el govern de Pedro Sánchez haurà de teixir una majoria –que ara mateix no té assegurada– perquè la norma reïxi.

El portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, va advertir ahir al govern espanyol que no pot donar per fet el seu suport al congrés. En una conferència de premsa, Rius va dir que el partit no ha tingut cap reunió amb l’executiu espanyol per abordar la reforma de la jornada laboral i que si es volen assegurar el suport de Junts, abans ho hauran de negociar.

A parer de Rius, serà una negociació complicada per les diferències entre el PSOE i Sumar. “Junts s’ocuparà de resoldre-les”, va dir. I afegí que la proposta de reducció de la jornada s’ha d’adequar a la realitat del teixit econòmic català.

Sigui com sigui, el govern preveu que la reforma surti publicada al BOE abans de l’estiu i que les empreses disposin d’un temps per a adaptar-s’hi. Mentrestant, diu que es negociaran ajudes per a pimes per a minimitzar possibles impactes negatius.

Per què s’hi oposa la patronal?

Les principals organitzacions patronals espanyoles, com la CEOE, Cepyme i ATA, han expressat el rebuig a la proposta de reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals sense reducció salarial. Argumenten que aquesta mesura pot perjudicar l’activitat de les empreses, especialment en pimes i autònoms, de manera que afecti el creixement econòmic i la creació d’ocupació.

El president del Foment del Treball, Josep Sánchez, a la presentació del manifest de l’opinió empresarial sobre la proposta de la reforma de la jornada laboral (fotografia: ACN).

Foment del Treball, per exemple, s’hi ha oposat d’un bon començament. A mitjan desembre, va presentar amb divuit entitats sectorials catalanes una oposició ferma adduint que la reforma s’havia imposat per llei, que tindria “efectes nocius” i que els costs empresarials podrien créixer, d’entrada, d’un 7%. Segons estudis econòmics esmentats pel president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, aquesta reducció tindria un cost de 12.000 milions d’euros per a les empreses, xifra que podria enfilar-se fins a 49.000 milions –va dir– si s’hi afegia l’impacte de l’absentisme laboral.

El president de la PIMEC, Antoni Cañete, considera que la preocupació principal dels ciutadans no és la jornada laboral, sinó el salari i el cost de la vida. Creu que reduir la jornada de 40 hores setmanals a 37,5 és una mesura populista que s’hauria d’analitzar amb profunditat per les conseqüències que pot tenir en la productivitat i la competitivitat empresarial.

En una entrevista a VilaWeb, Cañete destaca l’impacte de l’absentisme laboral, que diu que s’ha duplicat aquests darrers anys i afecta especialment les petites i mitjanes empreses. Diu que la reducció de jornada hauria de tenir en compte la dimensió de l’empresa i el sector, perquè alguns, com les farmàcies, la neteja o la seguretat, no poden aplicar-la fàcilment sense originar problemes operatius.

“Hi ha una qüestió funcional. I això vol dir que una mesura com aquesta necessitaria una transitorietat i una sectorització. Si anem a comerços que tenen 2 treballadors o 3, el problema és que tu no pots tancar el comerç i, per tant, normalment passa que l’autònom –que ja el tenim a 55 hores de mitjana, i nosaltres reclamem que siguin 40– encara hauria de fer més hores”, deia Cañete.

Què hi diu Treball i els sindicats?

“No és un acord més, és un avenç civilitzatori que fa progressar el nostre país.” Són paraules de la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, el dia que signà la reducció de la jornada laboral amb CCOO I UGT.

Díaz diu que la mesura posa fi a la desigualtat entre treballadors de sectors diversos i és un pas més en la lluita contra la precarietat laboral. Afegeix que contribuirà a millorar la qualitat de vida dels treballadors i que no pot ser un privilegi per a alguns col·lectius i prou, com ara els treballadors de la banca o les grans empreses.

Assegura que la reducció horària arribarà a sectors tradicionalment precaritzats, com ara el comerç, la restauració, la cura de persones i la neteja, ocupacions en què predominen dones i joves.

Un moment de la signatura amb la UGT i CCOO (fotografia: EFE / Rodrigo Jiménez).

Les negociacions entre el govern espanyol, la patronal i els sindicats van durar onze mesos. CCOO i la UGT celebren que l’acord prosperi, però adverteixen que estaran atents de la tramitació parlamentària per evitar que es desvirtuï.

Tots dos sindicats es van manifestar diumenge per criticar el “tacticisme polític” dels partits amb mesures socials cabdals com ara l’augment de les pensions i les bonificacions al transport públic”. En aquesta jornada, tots dos sindicats també van anunciar una gran mobilització el 4 de març a Barcelona per a demanar la reducció de la jornada laboral. Es farà davant l’antiga Canadenca, on fa cent anys que es va aconseguir la històrica reducció de la jornada laboral.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor