La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, ha traslladat la seva preocupació a Espanya per les creixents condemnes a la presó d’artistes i activistes aquests últims anys. “Diverses disposicions del codi penal espanyol tenen un impacte negatiu, que inclou un efecte dissuasiu, en l’exercici de la llibertat d’expressió, un dret d’importància crucial per a un debat públic lliure i plural”, diu la comissària per carta al govern espanyol. Alhora li reclama una reforma dels delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d’odi i difamació.

El ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, ha replicat al Consell d’Europa que pretenen de revisar-ho, però que encara n’estudien la proposta de reforma. “Tenim el nostre propòsit de limitar més clarament quina és la conducta sancionada en aquests delictes i ajustar les penes a la gravetat de la conducta”, diu Campo en la resposta. El govern espanyol va anunciar la intenció de fer aquests canvis arran de la polèmica pel cas del raper Pablo Hasel.

La carta de Mijatovic al govern de Pedro Sánchez és de l’11 de març. Hi assegura que el delicte d’enaltiment del terrorisme a Espanya és problemàtic perquè té una definició “ambigua i imprecisa”, la qual cosa ha motivat interpretacions divergents als tribunals espanyols, algunes de contràries als “requisits internacionals de llibertat d’expressió”. I lamenta: “Algunes decisions judicials a Espanya no han determinat correctament que l’enaltiment del terrorisme impliqui realment un risc real, concret i imminent de perill.”

També critica que els magistrats espanyols interpretin de manera “abstracta” la intenció dels acusats, sense tenir en compte el context i en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans: “La legislació antiterrorista només es pot aplicar al contingut o a les activitats que impliquen directament l’ús o l’amenaça de violència amb la intenció de propagar la por i provocar terror.” I avisa que “un mal ús” de les legislacions en matèria de terrorisme poden dur a restriccions “desproporcionades” de la llibertat d’expressió, especialment quan castiguen comentaris que “no fan apologia del terrorisme, sinó que inciten altres formes de violència” o són “políticament incorrectes”.

Injúries a la corona

La comissària de Drets Humans també veu amb preocupació el delicte d’injúries a la corona i demana al govern espanyol que el reformi en la línia dels patrons europeus de drets humans. En particular, Mijatovic reclama a Sánchez que tingui en compte la sentència del TEDH sobre la cremada de fotografies del rei d’Espanya a Girona (Stern Taulats i Roura Capellera contra Espanya) que establia un marge ampli de crítica per als representants públics.

“El TEDH va considerar que les crítiques polítiques a autoritats i personalitats públiques, mal que siguin provocadores i radicals, no es poden considerar discurs d’odi ni incitació a la violència”, recorda Mijatovic.

Més delictes problemàtics

A banda de posar èmfasi en la reforma dels delictes d’enaltiment del terrorisme i les injúries a la corona, al centre del debat públic a Espanya, el Consell d’Europa també veu problemàtics els delictes de discurs d’odi, ofenses religioses i la difamació. Mijatovic considera excessiva la interpretació que fan els jutges espanyols de la noció de discurs d’odi i tem que afecti la llibertat d’expressió a l’estat espanyol. Per això, considera crucial restringir aquest delicte només a “la xenofòbia, l’antisemitisme i més formes d’odi basades en la intolerància que inciten a la discriminació l’hostilitat i la violència”.

D’una altra banda, la comissària de Drets Humans insta el govern de Sánchez a “despenalitzar les ofenses religioses”, perquè poden limitar la llibertat d’expressió i dificultar un debat plural. De la mateixa manera, exigeix de despenalitzar la difamació perquè, tal com estableix l’alt tribunal d’Estrasburg, el sol fet que s’hi puguin aplicar sancions pot perjudicar la llibertat d’expressió.

Mijatovic veu necessàries totes aquestes reformes per reforçar la llibertat d’expressió a l’estat espanyol i facilitar que els tribunals espanyols preguin decisions en línia amb la jurisprudència d’Estrasburg. “També demostraria el compromís del govern [espanyol] per a protegir la llibertat d’expressió”, acaba dient.

Amnistia Internacional demana a Bèlgica que no lliuri Valtònyc a Espanya

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.