El congrés espanyol començarà a estudiar el suplicatori d’Ábalos

La comissió de l’estatut del diputat del congrés espanyol té previst de reunir-se aquest dilluns per començar a estudiar el suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem per poder investigar a l’ex-ministre José Luis Ábalos pel cas Koldo. La sol·licitud cursada pel Suprem va arribar a la cambra dijous passat i un dia després la mesa es va reunir telemàticament per qualificar l’escrit, que va ser remès a la comissió encarregada de tramitar-lo. Aquell mateix dia, aquest òrgan, presidit pel popular Manuel Cobo, i del qual forma part un membre de cada grup parlamentari, va convocar la cita, que serà a porta tancada.

La comissió tindrà trenta dies hàbils per a presentar una proposta. En aquest termini haurà de donar audiència a Ábalos, ara diputat del grup mixt, que podrà pronunciar-se en persona o per escrit en el termini que fixi la comissió mateixa. Una vegada hagi acabat, la comissió elevarà la seva conclusió al ple de la cambra, que tindrà l’última paraula. En suplicatoris anteriors, la comissió de l’estatut del diputat ha resolt aquest tràmit en unes dues setmanes.

Però en aquest cas, la tramitació coincideix amb el mes de gener, en què no hi ha activitat ordinària tret que la mesa de la cambra habiliti la comissió per fer reunions i així avançar.

El debat i votació dels suplicatoris al ple del congrés espanyol tampoc és públic, sinó que es desenvolupa amb l’hemicicle a porta tancada i sense transparència. Els diputats tampoc no tenen l’obligació de seguir consignes de vot, atès que la votació és secreta. Solament se’n diu el resultat.

En el termini de vuit dies a partir de l’acord del ple de la cambra sobre la concessió o denegació de l’autorització sol·licitada, la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, donarà trasllat del resultat a l’autoritat judicial i l’advertirà de l’obligació de comunicar a la cambra les actuacions i sentències que es dictin i afectin personalment el diputat.

Per contra, el suplicatori s’entendrà denegat si la cambra no es pronuncia en el termini de seixanta dies naturals, computats durant el període de sessions, a partir de l’endemà d’haver rebut el suplicatori.

No se’n rebutja cap d’ençà del 1988

Fins ara, el congrés espanyol ha aprovat trenta-tres suplicatoris i n’ha rebutjat catorze (dos dels quals, sobre el mateix diputat). La darrera negativa és del 1988 i es refereix a un contenciós per dret de l’honor contra l’ex-ministre socialista José Barrionuevo i el germà d’un membre d’ETA (Soares Gamboa) per haver inclòs les seves fotografies en cartells d’Interior. En el cas d’Ábalos, es dóna per segura la concessió del suplicatori atès que fins i tot el PSOE ha avançat que hi donaria suport.

L’últim suplicatori que va tirar endavant va ser el setembre del 2022, quan la cambra va donar via lliure al Suprem per investigar el diputat del PP Alberto Casero per presumptes delictes de prevaricació i malversació, per contractes que havia fet quan era batlle de Trujillo (Càceres). En aquella legislatura, també es van concedir suplicatoris a l’ex-presidenta de Junts, Laura Borràs, i a Alberto Rodríguez, que era diputat de Podem.

En legislatures anteriors, es va autoritzar de jutjar tres diputats del PP –Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte– que havien donat positiu en alcohol quan conduïen. El de l’ex-conseller socialista José Antonio Viera, investigat pels ERO, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l’implicat.