Després de tres dècades de conflicte, el Congo i Ruanda acorden una treva precària

Bloomberg · Michael J. Kavanagh

La República Democràtica del Congo i Ruanda han acordat de posar fi al conflicte a l’est del Congo, que ha mort milions de persones i n’ha desplaçat milions més aquestes darreres tres dècades. En virtut de l’acord, negociat pels Estats Units i signat a Washington abans-d’ahir, Kinshasa i Kigali es comprometen a deixar de lluitar –tant de manera directa com per mitjà de milícies aliades– i a explotar conjuntament els recursos naturals que es troben a la frontera d’aquestes dues nacions centre-africanes.

Tanmateix, molts analistes han rebut l’acord amb escepticisme. La desconfiança entre el Congo i Ruanda, dues nacions que comparteixen un llarg historial de conflictes, continua essent profunda, i no és clar fins a quin punt les múltiples milícies aliades amb un bàndol i l’altre acataran l’ordre de deposar les armes.

Per què el Congo i Ruanda estan enfrontats?

Les disputes ètniques i els conflictes pel control de la terra i els recursos naturals a l’est del Congo involucren més d’un centenar de milícies armades.

Ruanda sovint ha intervingut a la regió amb l’argument de combatre les Forces Democràtiques per a l’Alliberament de Ruanda (FDLR), una milícia vinculada als grups hutus que perpetraren el genocidi del 1994 a Ruanda, que deixà 800.000 morts pel cap baix –la major part dels quals tutsis, l’altre gran grup ètnic del país– en qüestió de mesos. El grup rebel M23 ha intervingut repetidament al país amb el pretext de protegir els tutsis congolesos de la discriminació de les FDLR.

Històricament, l’exèrcit ruandès ha donat suport a l’M23 i l’exèrcit congolès ha col·laborat amb les FDLR. Enguany, el conflicte ha continuat escalant, i les forces de l’M23 han annexionat les dues principals ciutats de la regió. Els Estats Units i l’ONU acusen Ruanda de donar suport a l’operació; el president ruandès, Paul Kagame, no ha volgut confirmar ni desmentir la participació del seu exèrcit.

Félix Tshisekedi, el president congolès, defensa que el veritable objectiu de Ruanda és apropiar-se dels abundants recursos naturals de l’est Congo, i que les queixes de Kigali sobre la presència de les FDLR no són sinó un pretext per a intervenir-hi militarment i obtenir-hi accés.

Què diu l’acord de pau?

L’acord preveu el cessament de les hostilitats, la fi del suport de tots dos països a les milícies que operen a la regió, la neutralització de les FDLR i l’aprofundiment de la integració econòmica regional. També establirà bases perquè els milions de refugiats i desplaçats congolesos tornin a casa seva a l’est del país. Els Estats Units, Catar i la Unió Africana s’encarregaran d’ajudar a resoldre qualsevol disputa que pugui derivar-se’n.

S’espera que l’acord tingui un component econòmic, que es concretarà aquest juliol entrant, i que podria implicar la creació d’empreses de processament i comercialització de minerals de propietat conjunta entre Ruanda i el Congo, amb l’objectiu de repartir els beneficis de la riquesa mineral de la regió entre tots dos països. Uns altres possibles projectes inclouen una central hidroelèctrica de set-cents seixanta milions de dòlars, com també iniciatives turístiques conjuntes en parcs nacionals.

Quin paper hi tindran els Estats Units?

En el marc de l’acord, Washington s’ha ofert a invertir directament a la regió i a instar les empreses nord-americanes a invertir-hi, tot confiant que l’augment de les oportunitats econòmiques ajudi a convèncer els governs de Ruanda i el Congo dels beneficis de l’acord. Una de les clàusules de l’acord requereix que Kigali i Kinshasa explorin possibles aliances comercials amb Washington i amb empreses nord-americanes, incloent-hi àmbits com ara l’extracció de tàntal i altres minerals.

Kinshasa també s’ha mostrat disposada a obrir la porta a les inversions nord-americanes en més àrees i sectors del país, incloent-hi la construcció d’infrastructures i l’explotació de les lucratives reserves de coure i cobalt congoleses. La necessitat de garantir el subministrament de minerals crítics ha esdevingut un dels eixos centrals de la política exterior del govern de Trump, i el Congo és un dels països més rics geològicament del món.

Per què l’aplicació de l’acord es preveu tan difícil?

Les negociacions diplomàtiques entre el Congo i l’M23 continuen en curs. Tant Ruanda com el grup hauran de retirar-se de l’est del país perquè l’acord pugui entrar en vigor, però no hi ha cap garantia que ni un ni l’altre estiguin disposats a fer el pas. També serà difícil que el Congo accedeixi a desarmar les FDLR a instància de Ruanda.

Tant Kinshasa com Kigali hauran de decidir què fer amb les desenes de milers de membres de milicians que, en cas de desmobilització, perdran la seva font d’ingressos principal.

Aturar el contraban de minerals –particularment l’or, que ara es ven a preus rècord als mercats internacionals– serà difícil. Milers de rebels es guanyen la vida gràcies al comerç d’aquest metall, que mou milers de milions de dòlars.

Tanmateix, cap conflicte no serà tan difícil d’apaivagar com la lluita per la propietat i el control de la terra. Uns sis milions de congolesos han hagut de desplaçar-se a causa de la violència a l’est del seu país, i és possible que aquests refugiats –que fa dècades que viuen a Ruanda– reclamin les seves propietats quan tornin a l’est del Congo.

Per què són tan importants per a la regió, els recursos minerals del Congo?

L’est del Congo és ric en estany, tungstè, or i tàntal, un mineral molt emprat en la producció de dispositius electrònics. Amb els anys, s’han proposat múltiples iniciatives per a formalitzar el comerç d’aquests minerals a l’est del Congo i evitar que els grups armats se’n beneficiessin. Però aquestes iniciatives –incloent-hi sistemes de certificació, programes d’etiquetatge i sancions internacionals– rarament han tingut èxit.

De fet, l’M23 controla la mina de tàntal més important del món. Múltiples grups armats controlen grans jaciments d’or a la regió, i el comerç d’aquest mineral ha estat gairebé impossible de rastrejar perquè –a diferència de l’estany o el tàntal– pot fondre’s en quantitats petites i, per tant, fàcils de transportar. Ruanda disposa de les seves pròpies plantes de refinament d’or, algunes de les quals han estat sancionades pels Estats Units i la Unió Europea per haver importat minerals provinents de zones de conflicte.

L’acord de pau insta el Congo i Ruanda desenvolupar infrastructures conjuntes de processament d’or, però no aborda la qüestió del comerç il·legal d’aquest mineral.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb