Confie en vosaltres

Després de la diada d’ahir anem directes cap al referèndum de l’1 d’octubre. Ara no cal descansar sinó mirar de fer activitats, participar activament en la campanya electoral per tal que totes les viles i ciutats estiguin tan farcides de publicat que sigui impossible esborra-la. Recomano que un cop s’hagin escampat cartells i pancartes, revisar-les periòdicament per tornar-les a posar si desapareixen, fet que pot passar en alguns llocs determinats. Aquesta proposta fa que la ciutadania vegi que no només “encartellem” sinó que vetllem per la seva correcta visualització i pervivència. Pel que fa a les activitats pensem que tots els municipis haurien de tenir activitats si pot ser conjuntes o, si això no és possible, que cada partit sobiranista faci les seves i les entitats civils (ANC i Òmnium) les pròpies, perquè el que és realment important és que la vila respiri i visqui la comtessa electoral.

També seria bo fer debats a les ràdios i als mitjans de comunicació públics municipals sempre que això sigui possible.

En definitiva, cal que tothom tingui les garanties màximes per tal que el dia 1 d’octubre vagi a votar amb convenciment, tranquil·litat i coneixent els canvis i millores que es podrien fer amb l’adveniment de la República Catalana.

[Si ens mantenim en aquest estil i si el desplegament del referèndum avança com és previst que avance.. ..a poc a poc, veureu com la tensió que ara apunta cap a Barcelona anirà girant-se tota cap a Madrid, contra el PP i contra Rajoy].

Benvolgut Vicent.

Ara és el moment de fer alguna cosa més que mantenir-nos.
Ara és l’hora de fer veure als nostres conciutadans de que si volem una Catalunya justa i sense corrupció ens cal que molts indiferent o poc informats ens ajudin a desobeir amb insubordinacio a les forces que tracten amb menyspreu opressiu i tirania milions de persones catalanes o no, aquí, a València, Castella o Andalusia. Forces indignes per inhumanes.
Hem de fer veure que necessitem tot aquella persona que tingui dignitat i sentit de justícia.
Hem de fer veure que encara ens falten braços i caps per poder estar més segurs de ser més eficaços i més astuts.

Insisteixo: Desobediència a la injustícia, més mans i més cors capaços d’arriscar-se amb generositat.

Veig que tu també parles del milió de persones.
Tots els diaris d’aqui i d’alla a la manifestació pels atemptats, amb
el rei i tot el ferro de madrit, van dir que hi havia 500.000
persones.
Dons es evident que avui ni havia al menys 2.000.000.
Perquè ningú no fa aquest paral·lelisme i ho explica aixi ?

Com sempre encoratjador. La manifestació alegre “eixiu i gaudiu” Així ha estat. El minut de silenci corprenador.

Després d’una Diada com la d’ahir, veure els intents de manipulació dels “altres” quasi fa somriure, Ja queden només divuit dies per al final de setembre i la pressió s’ha començat a girar cap a Madrid. Mentre anem passant la setmana, es pot anar fent servir el que Salvador Cardús va definir com a “Valls Style”. Em va fer molt gràcia. Després de tot el que està passant des del dimecres passat, pense que cal estar molt atents, mantindre la calma i la serenitat. Però també que estem molt millor, però molt, que sis dies enrere. Ara mateix, el camí comença a fer baixada. Amb poc pendent, però baixada.

Com sempre, tens raó Vicent. Deixant de banda que totes les xifres que es donin per part dels fantasmes de sempre, ara amb les fotografies dels diaris i les televisions (d’Espanya i DE LA RESTA DEL MÓN) els seus “arguments” ja fan riure a tothom. Comparteixo que ara comença el seu calvari. Totes les barbaritats que vagin fent després d’haver mentit i promès com sempre el que no podran fer mai, als espanyols els semblaran poc. Quan això passi, els enredats se’ls giraran en contra perquè siguin quines siguin les mesures que prenguin, les trobaran febles donat que han estat desinformats durant tot aquest temps de que el seu “Gobierno de España” ja no te ni la meitat del poder que proclama tenir (qui te el cul llogat, no seu quan vol). I quan es despertin i es donin compte de qui ha posat el seu país en perill per no voler negociar han estat aquesta colla de delinqüents, els perseguiran pels carrers de Madrid.

Què va passar ahir, altra vegada, a Catalunya (in Catalonia, in Katalonien, dans la Catalogne, a la Catalogna) ?

Imaginem avui al despatx dels líders europeus que volen saber com va anar ahir a Barcelona?

Doncs, a mi em sembla que reconeixeran que , altra vegada, la societat catalana, i les institucions catalanes , van controlar -i molt bé- el territori. Mentre que l’estat espanyol va estar absent.

Aleshores ?

Vicent, totalment d’acord amb tu. I potser no ens caldrà posar en pràctica alguna de les meves ‘especials’ idees.

En el 9N, en que tampoc teníem el permís del ajuntament per a usar els habituals col•legis electorals, estàvem en un lloc del carrer Eugeni d’Ors (barriada Les Corts-Barcelona). En les darreres setmanes hi he fet ‘un estudi estratègic’ molt detallat.

Es tractaria d’anar ben proveïts de cadenes i tanques d’acer inoxidable enrullades al cos i dissimulades per dintre de la camisa. A les urnes pertinents els faríem com una mena de gàbia de faraday amb les cadenes i unides a les nostres cintures; entre tots nosaltres formant tot un bloc unitari d’una dotzena de persones o més per cada urna. Compteu quin cas si això ho fem als 4000 mil llocs de votació i a les 8000 urnes

Vaig recordar un episodi dels almogàvers que en una espècie de petit castell es veien assetjats per agressors. Alguns almogàvers deien espantats: correu, correu a tancar la porta¡ i un d’ells va dir, no, no tanqueu la porta, obriu-la de bat a bat, que entren al pati i després tanqueu la porta, que nosaltres els estarem esperant amb les nostres ballestes rere de les finestres que donen al pati. Veureu en que queden les valenties d’aquests fantotxes quan es vegin engabiats com a rates.

I us menciono, companys, que amb cadenes d’acer inoxidable es poden fer meravelles: entre altres, enrullar i lligar als intrusos com a fardells… (i no dono mes detalls perquè podria ferir algunes sensibilitats) si els agressors intentessis usar la força bruta contra nosaltres.

No os oblideu que estem a casa nostra i si volen entrar intrusos contra la nostra voluntat ens es legítim defensar-nos amb tots els mitjans al nostre abast. Els vídeos que en faríem, traurien fum per tot el mon. I no penseu pas que ho dic de broma. Es clar que compto amb que, aquesta vegada, no em deixeu sol com en el 9N. En individual poca cosa podria fer. També compto en que, en aquesta hora de la veritat, els esbojarrats de la CUP facin alguna cosa més que xarlotades.

TAN UFANA I TAN SUPERBA Hi érem centenars (MOLTS, PERÒ QUE MOLTS) de milers de persones, a Barcelona, la capital del país, cridant “Volem votar”, “Independència”, “Votarem”… fins ara mateix. El que jo en dic “la bona gent” –d’altres en diuen “poble”– catalana, vinguda d’arreu, sense distincions d’origen, veïnatge, llengua, edats, sexe, creences, ideologies… Com hem fet ja tantes i tantíssimes vegades en la història d’aquest país nostre, i doncs també d’aquesta ciutat nostra, tan rebel. Mentre cantava “endarrere aquesta gent, tan ufana i tan superba”, del nostre himne nacional, llegia a Vilaweb la crònica que l’Andreu Barnils acabava de fer de l’acte dels malanomenats “comuns” a migdia a Can Zam, a la meva estimada Santa Coloma de Gramenet, on entre d’altres coses vaig aprendre a ser periodista (“Grama”). I, en ella, l’Andreu hi destacava –exigències del periodisme– les paraules “tan ufanes” com “superbes” que hi acabava de pronunciar la per a molts principal protagonista de l’acte, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau http://www.vilaweb.cat/…/ada-colauno-acceptem-llicons-dels…/ Menyspreant la gent catalana que ben poques hores després ompliríem els carrers de la captal i els nostres objectius. Com si tots nosaltres fóssim, ai!, convergents.

Ara és el moment de fer alguna cosa més que mantenir-nos.
Ara és l’hora de fer veure als nostres conciutadans de que si volem una Catalunya justa i sense corrupció ens cal que molts indiferent o poc informats ens ajudin a desobeir amb insubordinació a les forces que tracten amb menyspreu opressiu i tirania milions de persones catalanes o no, aquí, a València, Castella o Andalusia. Forces indignes per inhumanes.
Hem de fer veure que necessitem tot aquella persona que tingui dignitat i sentit de justícia.
Hem de fer veure que encara ens falten braços i caps per poder estar més segurs de ser més eficaços i més astuts.

Insisteixo: Desobediència a la injustícia, més mans i més cors capaços d’arriscar-se amb generositat.

El govern espanyol es disposa amb més fermesa encara a executar la seva estratègia de anar a castigar judicialment els membres del govern i les persones de molts àmbits involucrades activament en el procés. Va a per les persones, els seus patrimonis i de retruc s’enduran les seves famílies per devant. S’ha de ser molt valent per plantar cara en aquestes circunstàncies.

Crec que desde Catalunya a la més alta instància hauría de fer un advertiment ferm, serè i molt clar al govern d’Espanya. I ha d’anar més o menys així:

Penseu dues vegades abans d’anar a per les persones en aquest procés. No hi ha criminals aqui, sino polítics i ciutadans expresant i defensant les seves idees. Però si ho feu, penseu que quan siguem independents i vingueu a seure a la taula de negociació per parlar del deute, nosaltres no podrem oblidar el que heu fet.

Assumirem el deute que considerem que hem d’assumir i que resulti de les negociacions perque respectem els ciutadans espanyols, però per que sigui l’acord ferm us exigirem que tots aquells que han participat en la repressió siguin fermament castigats, així com els polítics i mitjans que de forma tant entusiasta els han recolzat. No sé exactament com, però segur que trobarem la forma.

En fi, seguim que això encara no s’ha acabat.