24.02.2023 - 19:52
El grup de poesia Reversos us convida a la sessió “La poesia de Josep Carner”, conferència a càrrec de Narcís Garolera. Es farà el dimarts 28 de febrer a les set del vespre a l’Espai VilaWeb.
Narcís Garolera és catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica (UB, 1973), Premi Extraordinari de Llicenciatura (Universitat de Barcelona, 1979), doctor en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona, 1990), professor titular de Filologia Catalana (UAB i UPF, 1992-2009), catedràtic de Filologia Catalana (Universitat Pompeu Fabra, 2009) i Premi Crítica “Serra d’Or” d’Estudis Literaris (1993).
Garolera parlarà d’aspectes literaris de Josep Carner, especialment de la seva poesia. Més tard, es farà un col·loqui amb el convidat i, a la part final de l’acte, farem la lectura d’una selecció de poemes de Carner.
De Josep Carner, l’anomenat “príncep dels poetes catalans” i màxim exponent de la poesia noucentista, en va parlar Josep Pla, que li va dedicar un “Homenot”.
Diu Pla:
“El poeta i escriptor Josep Carner –considerable escriptor en prosa, cosa natural atesa la gran força expressiva de la seva poesia– no és pas un home, al meu modest entendre, fàcil d’explicar. Si es vol judicar l’home a través de la poesia que ha escrit, s’hauria de donar una gran importància a un clima, a una societat, a uns costums amables i positivament agradables que en molts casos reflecteix. La poesia de Carner sembla voler descriure una manera de passar la vida molt plausible, gairebé diria superior.
Aquesta manera de passar la vida és el que volem donar a entendre quan parlem de la dolçor barcelonina. Aquesta dolçor barcelonina, existeix? A través de la poesia de Carner, ho sembla. No se l’hauria pas poguda inventar. La literatura no ha inventat mai res. Ha imaginat, ha descrit –activitats molt diferents. Ara, està per veure quines foren les reaccions de Carner, vull dir les reaccions personals, íntimes, secretes, de Carner davant la societat barcelonina del seu temps. En el tracte personal, Carner em produí sempre la impressió, a través de la ironia que segregava –és un home devorat per la ironia–, d’un ambivalent, d’un ésser humà extremament complex. Tenia una tal força expressiva –potser només comparable a la de Bofill i Mates– que portava la ironia al roig viu. Sovint –però sempre conservant les regles de la semiclandestinitat de la societat del país– era sarcàstic. Només potser respectava els capellans –alguns capellans, s’entén. Carner tenia un filó catòlic molt accentuat –era d’una família que probablement havia estat pietista.”
Hi sou tots convidats!
