Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Sentir la música que impacta al ventre, puja pel cos i guia els malucs. Passar calor. Deixar de ser individualitats i convertir-se en un grup. Ensumar la suor d’una munió de cossos extasiats que salten al mateix ritme. Com ho enyoràvem. El que abans era un dissabte normal, ahir era un privilegi per a les cinc mil persones que van poder comprar a temps les entrades del primer concert al Palau Sant Jordi des del confinament, el punt i a part que va frenar la humanitat. A l’escenari hi havia Love of Lesbian i a la pista una multitud d’ànimes entregades que irremeiablement deixaven anar alguna llàgrima. “Benvinguts a un dels concerts més emocionants de la nostra vida”, proclama abans de començar l’espectacle Santi Balmes, veu i líder de la banda. És molt conscient que el que passava anit a Barcelona té una transcendència mundial i que, si funciona, podria ser una manera de recuperar la cultura en directe ara vetada. Es pot saltar i ballar sense manies per l’odiosa distància de seguretat, però hi ha una única norma: no treure’s la màscara FFP2 facilitada per l’organització.

Podríem acostumar-nos a aquesta nova normalitat? El procediment va començar al matí a les sales Razzmatazz, Apolo i Luz de Gas, convertides per a l’ocasió en hospitals de campanya per a fer proves d’antígens com xurros. La clau per a poder tornar a ajuntar milers de persones és garantir que el virus es queda fora i les proves ràpides són la millor manera per cribrar possibles contagiats en un moment en què el nombre de casos de covid creix cada dia. Segons que diu Balmes, a les proves del matí tan sols s’han trobat quatre positius, que s’han hagut de quedar fora. A més, es demana als participants de facilitar les dades sanitàries per poder fer un seguiment de possibles positius durant els dies següents. Quan es va fer una prova similar amb una festa a la Sala Apolo a mitjan desembre, es va comprovar que no hi va haver cap contagiat entre els 462 assistents que van poder sortir de festa. Absolutament cap. Com llavors, el concert experimental de Love of Lesbian té el suport dels festivals Cruïlla, Vida, Sónar, Canet Rock i Primavera Sound i de l’Hospital Trias i Pujol. Òbviament, un esdeveniment d’aquesta magnitud ha hagut de comptar amb el vist-i-plau dels Departaments de Cultura i Salut, representats a la llotja del Palau Sant Jordi per la consellera Àngels Ponsa i el secretari general de Salut, Adrià Comella.

“Abans de saber el nom de qui tocaria ja vaig decidir que hi aniria.” La Gemma ha vingut al concert acompanyada de quatre amics més que, majoritàriament, els mouen més les ganes de perdre l’alè en un concert, que l’actuació en si mateixa. No és que Love of Lesbian no els agradi, al contrari, però segurament no haurien comprat les entrades si no fos per la síndrome d’abstinència de música en directe. Durant els darrers mesos han anat a algun altre concert, però diuen que haver d’estar assegut no és el mateix. “Tinc la sensació que això d’avui és un concert de ‘jo hi vaig ser’. És el primer concert després del confinament però encara en pandèmia, un experiment sanitari. Quan compràvem les entrades vèiem que s’esgotaven al moment”, diu en Lluís. Tot i que la voluntat era fer un concert com els d’abans, la veritat és que els cinc mil assistents que omplien el Palau Sant Jordi eren lluny de la cabuda completa de disset mil. De fet, els organitzadors van fer saber a la premsa que els 200.000 euros que costa organitzar el concert, fer les proves d’antígens, desinfectar, repartir màscares FFP2 i més despeses associades són més del doble dels diners recaptats amb les entrades, que es venien a 25 euros. Una inversió a fons perdut per a trobar la fórmula que salvi la temporada d’estiu, encara que sigui amb totes aquestes precaucions.

“Ens hem hagut d’acostumar a contenir-nos, a no poder abraçar la gent que estimem. Aquest concert és una batalla que hem guanyat en una gran guerra”, proclama Santi Balmes des de l’escenari. L’organització ha distribuït el públic en tres grans bombolles de 1.800 persones, que han hagut d’entrar per accessos separats. De fet, l’entrada ha estat una mica caòtica i el concert ha començat amb retard perquè a l’hora marcada encara hi havia mil persones que no havien entrat. Un cop dins, cada macro-bombolla té uns lavabos i un servei de barra diferents. Aquest cop, i a diferència de com era abans, les consumicions no es podien prendre a la pista, perquè allà calia mantenir les màscares posades, sinó que s’havia de fer en taules disposades a diferents espais i, aquí sí, separades per la distància de seguretat que ja hem interioritzat.

Detalls com aquests són els que fan tocar de peus a terra i recordar que seguim sota una pandèmia que encara ens acompanyarà durant uns llargs mesos més. A ningú no se li escapa que aquesta podria ser la fórmula per a començar a recuperar allò que vam perdre, però el sobrecost n’acabarà determinant l’èxit. “Crec que 50 euros no els hauria pagat. Ja no ho feia abans de la pandèmia, amb la situació que hi ha ara tampoc no ho faré”, diu el Javi, que reconeix que quan va veure el concert anunciat va comprar les entrades sense pensar-s’ho dues vegades per les ganes que tenia de tornar a un concert com els d’abans. Amb les mesures previstes per l’organització diu que se sent segur, però reconeix que ha pensat de deixar de veure els pares durant deu dies després del concert perquè són grans i no voldria arriscar-se a contagiar-los.

Durant el poc menys d’una hora que dura el concert, Love of Lesbian repassa els grans temes i reconeix que alguns cauran del repertori quan facin la nova ronda per a presentar V.E.H.N. “Universos infinitos” i “Incendios en la nieve” les canta acompanyades d’Ana Tijoux i Suu; i encara té temps per a versionar “La llorona” de Chavela Vargas i “Por qué te vas”, de Jeannete. “Això d’avui és ‘Allí donde solíamos gritar'”, diu Balmes fent un joc de paraules amb una de les cançons més corejades. El concert es tanca amb “Planeador” i Balmes emocionat: “Només desitjo que en un futur, quan algú parli d’aquest concert, tots els que sou aquí pugueu dir amb un somriure ‘jo hi vaig ser’. Avui hem fet història. És un petit pas per a Love of Lesbian, però potser és un gran pas per al món de la cultura. Ens en sortirem, és clar que sí.”

Quaranta minuts abans del confinament nocturn, es trenca la màgia. El concert s’acaba i toca tornar a casa aviat. Des de l’escenari es demana una sortida ordenada, però és difícil d’evitar aglomeracions després d’això que ha passat. A la sortida, un noi resumeix l’experiència: “Ha estat brutal. Tant de bo se’n puguin fer més, m’he sentit molt segur.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.