Cònan en una de les adaptacions de còmic

A final del segle XIX i començament del XX, els EUA varen veure l’eclosió d’una forma d’entreteniment que es va prolongar: les revistes pulp. Es feien amb polpa de paper molt barata (d’aquí en prové el nom) i n’hi va haver de tota mena. Se’n feien tirades altíssimes, oferien històries breus i molt variades i no costaven mai més de deu centaus. Fou això com es varen convertir en l’entreteniment per excel·lència d’una classe obrera que, als EUA, era de cada vegada més il·lustrada i lectora. I en foren el gran entreteniment, si més no fins a la consolidació del cinema. Amb més fortuna o menys, van allargar l’existència fins als anys quaranta del segle XX i van ser un dels principals refugis laborals d’escriptors i periodistes durant la Gran Depressió i els anys posteriors.

En aquesta mena de publicacions –algunes de les quals es van exportar amb èxit a l’Espanya franquista, com és el cas del Reader’s Digest i les seves històries d’amor ensucrades, evidentment amb traducció al castellà i revisades per la censura–, van néixer personatges inoblidables, com ara Tarzan i Flash Gordon. Els amants de la novel·la negra tenen per referent principal la revista Black Mask, que és on es van fer conèixer els principals autors del gènere i on, el 1929, Dashiell Hammett va publicar en fascicles Collita Roja, la novel·la fundacional.

Un dels personatges que també va néixer en una revista d’aquesta mena és Cònan el bàrbar. El va inventar Robert Ervin Howard (1906-1936), un prolífic autor de narracions per a les revistes pulp, que va nodrir amb les seves histories la revista Weird Tales. Cònan és un personatge que ha tingut una immensa popularitat, sobretot gràcies a les adaptacions al còmic i també a la versió cinematogràfica de l’any 1982, en què un musculat Arnold Schwarzenegger va encarnar el paper del personatge creat per Howard. Ara l’editorial Laertes ha decidit d’aplegar en català cinc dels relats protagonitzats per Cònan.

Quina és la importància d’aquesta traducció de Jordi Vidal? Doncs és fonamental, perquè ara podem llegir en la nostra llengua les aventures del personatge que inaugura el gènere literari anomenat “d’espasa i bruixeria” i que, amb totes les variacions i matisacions que vulguem, ha inspirat bona part de la fantasia èpica posterior, amb èxits tan espaterrants com el de Joc de trons. En aquests moments en què les narratives no realistes prenen més força que mai –ho demostra, per exemple, la celebració del festival 42 a Barcelona aquests dies–, anar a pouar en els orígens per entendre com funcionen aquesta mena de relats és imprescindible.

En Cònan té una història d’allò més moguda. Per començar, va néixer en un camp de batalla a les terres del nord de Cimèria i un bruixot li va fer veure que potser es convertiria en el rei dels principals regnats d’Hibòria. Però per aconseguir-ho havia de fer de tot: convertir-se en mercenari, lluitar contra un poderós fetiller anomenat Thot-Amon i seduir i deixar-se seduir quan cal. Viu assalts de pirates i s’enamora de les capitanes d’aquestes naus, té pèrdues doloroses perquè la mort campa per allà on passa i se serveix tant de l’espasa com de la bruixeria per atènyer els objectius. Això sí, amb un codi d’honor propi que fa que el lector senti empatia per ell, tot i ser un assassí en molts moments despietat. Pura literatura de màxim entreteniment, adrenalina i acció.

Sobre l’ambientació de les històries, tot passa en una era que inventa Howard i que és l’era Hibòria, una època que comença després de l’enfonsament de l’Atlàntida i abans de les civilitzacions conegudes. Howard va tenir una feinada inventant aquest món, però li va agradar tant que el va fer servir per a uns altres relats que no tenen Cònan per protagonista. Alguns estudiosos han vist la connexió que hi ha entre alguns dels monstres a qui s’ha d’enfrontar el guerrer cimeri amb els que va crear Lovecraft, que fou amic íntim de Howard i hi mantingué una llarga correspondència. També Lovecraft va aprofitar algunes creacions de Howard per als seus llibres.

Estudi de Rodolfo Martínez

El llibre es complementa amb un estudi molt interessant de Rodolfo Martínez que explica perfectament qui era aquest guerrer, els orígens, l’autor i el context de la creació del personatge, però també què significa com a pedra fundacional d’un gènere nou que ha assolit molts adeptes i que tan sols aquests darrers anys ha començat a ser considerat important per l’acadèmia, que fins ara l’havia menystingut, com a la gran majoria de gèneres populars.

Martínez ens explica: “En una carta a Clarck Ashton Smith datada el juliol de 1935, l’autor texà descriu el procés que el va portar a crear Cònan i diu, entre altres coses, que és el seu personatge més realista, ja que és ‘una combinació de diversos individus que he conegut i crec que és per això que ha saltat directament al meu pensament conscient, en escriure els primers relats. D’alguna manera el meu subconscient va prendre i va combinar les característiques principals de diversos coneguts: lluitadors professionals, pistolers, contrabandistes de licor, buscabregues de camp de petroli, jugadors i homes honrats als quals havia conegut, i van donar com a resultat l’amalgama que he anomenat Cònan el cimeri’.”

Martínez també es demana: “Sabia Howard, quan componia les aventures del bàrbar, que estava creant el personatge que el faria immortal? El més probable és que no. I està bé que ho ignorés; lliure d’aquest tipus de pressions de transcendència, va poder crear al seu gust i lliurar a la posteritat una de les icones més potents de la literatura popular de l’últim segle. Han passat gairebé noranta anys des que Howard va escriure El fènix a l’espasa, relat on dóna vida a Cònan, però el bàrbar no ha perdut vitalitat i continua trepitjant amb les seves sandàlies els engalanats trons de la terra amb la mateixa arrogància fosca d’aleshores.”

Qui no va tenir tanta sort va ser el seu autor. Robert Ervin Howard va néixer en un poblet de Texas el 1906 i trenta anys més tard va pujar al cotxe i es va disparar un tret amb una Colt del calibre 38. Martínez el descriu perfectament: “En plena Gran Depressió era l’home més ric de la petita població texana en la qual vivia, malgrat que moltes revistes encara li devien diners. Era, també, un complet desconegut per a la majoria dels lectors aliens al circuit de la literatura pulp. Circuit del qual va intentar sortir-ne en diverses ocasions sempre sense èxit. Era extremadament prolífic i si uníssim el material que va publicar en vida amb tota l’obra que va quedar inèdita en morir, ompliríem una bona pila de caixes de les grosses. Si, a això hi afegim els poemes, les sinopsis de relats que mai va arribar a escriure i els inicis d’històries inacabades, la fertilitat literària de Howard és aclaparadora. Escrivia de pressa, tot i que no tant com li agradava fer creure als seus amics, i ho feia per a un mercat que pagava poc, amb retard i sovint amb pagaments fraccionats. Al seu estil, lluny de ser polit, no li hauria anat gens malament una bona repassada, l’ajuda d’un revisor d’estil competent. Però tant era, perquè tenia alguna cosa que no es pot suplir amb revisions i correccions: era un narrador nat.”

Ara algunes de les millors peces de Howard, protagonitzades per la seva millor creació, Cònan el bàrbar, ja les podem llegir en català. I a la fi podem conèixer els orígens del gènere.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.