La comunitat gitana reclama al parlament que el romaní sigui llengua pròpia de Catalunya

Representants de la comunitat gitana han reclamat avui al parlament avenços en el reconeixement a l’estatut. En concret, volen que la llengua romaní sigui també considerada llengua pròpia de Catalunya. Ho han reclamat durant l’acte que s’ha fet pel Dia Internacional del Poble Gitano, que ha estat presidit per la vice-presidenta primera del parlament en funcions de presidenta Alba Vergés i el representant de la joventut gitana Félix Jiménez.

Jiménez ha assenyalat que ja feia més d’una dècada d’ençà del reconeixement gitano a l’estatut de Catalunya i que per això calia fer un pas més en el desenvolupament per donar més competències pròpies al poble gitano. “Volem ser protagonistes del nostre propi destí, no només assessors”, ha dit.

En l’acte, també hi ha intervingut el coautor del primer diccionari romaní-català, Perseu Cizmich, que ha reflexionat que la llengua tenia passat i present, però un futur que solament existiria si es feien passes importants. “Cal reconèixer la llengua romaní com més aviat millor”, ha afegit el lingüista, que ha recordat que el 2001 el parlament va aprovar una resolució de reconeixement dels valors del poble romaní i la importància de la seva llengua.

Alba Vergés ha dit que cambra catalana era la casa de tots, inclòs el poble gitano, protagonista d’un intergrup parlamentari propi per a fomentar la seva cultura i per lluitar contra la discriminació. “I vull anar més enllà. No es tracta només de sensibilitzar, es tracta de normalitzar. El poble romaní és un poble nòmada, però a Catalunya té arrels des de fa més de sis-cents anys”, ha comentat.

El Dia Internacional del Poble Gitano es commemora el 8 d’abril en record del Primer Congrés Mundial gitano fet a Londres el 1971, trobada on es va instituir la bandera i l’himne gitano.