Tots els compromisos de Pedro Sánchez per la investidura que mai no ha complert

La investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez, el 7 de gener de 2020 ja va ser al límit. Hores abans de la primera sessió encara no tenia garantit el suport necessari i, finalment, va tirar endavant en la segona volta i per solament un parell de vots. De fet, hi ha força paral·lelismes amb la situació actual i bona part del discurs és calcat. Inés Arrimadas, en línia amb allò que demana ara Alberto Núñez Feijóo, suplicava que algun diputat socialista trenqués la disciplina del partit: “No hi ha ni un sol valent entre tota la bancada socialista que canviï el seu vot? No n’hi ha ni un, ni un de sol?”, deia la cap de Ciutadans. EH Bildu, per una altra banda, justificava l’abstenció sense contrapartides dient que calia “impedir l’accés de l’extrema dreta al govern espanyol”.

La majoria parlamentària es va haver de fer amb la calculadora a la mà i a moltes bandes. Als 120 escons del PSOE s’hi van afegir els vots a favor de 35 diputats d’Unides Podem, 6 del PNB, 2 de Més País, 1 de Compromís, 1 de Nova Canàries, 1 del BNG i 1 de Terol Existeix, 167, lluny de la majoria absoluta. De manera que també va ser imprescindible l’abstenció dels 13 diputats d’ERC i els 5 d’EH Bildu. Sánchez va haver de fer un gavadal de promeses. Moltes no s’han complert i algunes ara tornen a ser motiu de negociació.

El pacte més ràpid va ser amb l’espai que ara representa Sumar i que llavors era Unides Podem. Després d’una repetició electoral i un resultat pitjor tant dels socialistes com de la formació de Pablo Iglesias, l’acord d’un govern de coalició va arribar en menys de vint-i-quatre hores. La fórmula sembla haver satisfet totes dues parts i ja tothom té coll avall que es repetirà.

Així i tot, una part important dels compromisos no s’han atès. Les darreres dades mostren que no s’han complert trenta-nou mesures principals de les cent que es van acordar. Sobre això, hi ha punts més inconcrets, però els dos primers del document són “elaborar un nou estatut dels treballadors” i “derogar la reforma laboral”. El primer no s’ha impulsat, el segon va quedar en una modificació parcial. Tampoc no s’ha substituït, com s’havia pactat, la llei mordassa i és discutible que s’hagi dut a terme una política “d’immigració justa i solidària, que respecti els drets humans” tenint en compte que hi ha hagut la matança de Melilla.

El següent partit que més vots va aportar va ser el PNB. En aquest cas sí que era un acord solament d’investidura, de dotze punts. Entre els més destacats hi havia una reforma per a “adequar l’estructura de l’estat al reconeixement de les identitats territorials” i que representés una solució “tant al contenciós a Catalunya com en la negociació i acord del nou estatut de la comunitat autònoma basca”. L’estat espanyol manté les mateixes institucions i no sembla que hi hagi d’haver aviat cap reforma radical. Un altre punt era actuar de manera “urgent, ferma i decidida” en les infrastructures i, especialment, en el tren de gran velocitat, tot fent un cronograma de treballs. Així mateix, s’havia d’impulsar la “participació de les institucions basques en les institucions de la Unió Europea”.

Enguany trobem que, sobre la investidura, el PNB ha posat almenys tres condicions per a donar-hi suport: accelerar les obres del tren de gran velocitat al País Basc, després d’anys d’endarreriment, el traspàs de la gestió de la Seguretat Social i l’aprovació d’un nou estatut d’autonomia. És a dir, dues condicions actuals de les tres són un compromís incomplert de la investidura d’ara fa més de tres anys.

En aquesta línia, Àgueda Micó, diputada de Compromís al congrés espanyol, ha afirmat que no donarien suport a la investidura de Sánchez si no hi ha un compromís de reformar el sistema de finançament. Compromís ja ha donat suport a dues investidures de Pedro Sánchez i a tots els pressuposts espanyols en canvi d’avenços sobre finançament que mai no s’han arribat a dur a terme. És previsible que aquests avenços siguin novament una de les principals concessions del PSOE a Compromís.

En l’acord d’investidura del 2020, també hi havia l’acceptació de la clàusula d’inversions territorialitzades, inclosa en l’estatut, per tal d’evitar un infrafinançament també en les inversions de l’estat. No obstant això, s’ha incomplert de manera flagrant i el resultat és que el País Valencià continua essent el territori més maltractat, amb un grau d’execució del 15,4% del pressupost, tan sols, i amb un finançament molt per sota del seu pes demogràfic.

En el cas del BNG, el suport incloïa –com en el pacte amb el PNB– “les reformes necessàries per a adequar l’estructura de l’estat al reconeixement dels sentiments nacionals de pertinença”, juntament amb més demandes com ara la normalització de l’ús del gallec en “l’administració perifèrica de l’estat i en l’administració de justícia” i “respecte a la toponímia gallega”, a més de la bonificació i transferència de la gestió de l’autopista AP-9. Els avenços també han estat minsos i l’autopista encara no ha estat traspassada, tot i que és una demanda unànime de Galícia d’ençà del 2016.

Terol Existeix va signar amb el PSOE un pacte de sis folis, centrat principalment en acords sobre l’“Espanya buidada”, amb inversions en la xarxa de carreteres i trens, fons de compensació o millores en el finançament. Segons el govern espanyol mateix, el desembre del 2022 solament s’havia complert un 46,2% dels punts compromesos i amb la previsió llavors que el juny del 2023 s’hagués arribat a poc més de la meitat, el 53,8%.

La taula de negociació d’ERC, a batzegades

Una de les concessions estrella en aquesta investidura del 2020 va ser amb ERC, amb la canalització del procés català cap a una taula de diàleg. El compromís era d’establir un calendari clar i amb uns terminis concrets per a fer les reunions i per a presentar les conclusions, i que tot plegat havia d’acabar amb una consulta entre els catalans. En aquesta línia, en la primera reunió s’acordava que les trobades serien cada mes.

A més, un dels punts fixava que hi havia d’haver mecanismes perquè es mantingués l’activitat i es complissin els acords. No obstant això, la primera reunió es va fer el 26 de febrer de 2020, la segona ja no es féu fins un any més tard, el 15 de setembre de 2021, i la tercera i última va tenir lloc el 27 de juliol de 2022.

Aquesta darrera reunió es va cloure sense pactes concrets sobre desjudicialització i amb un acord sobre l’impuls del català al senat espanyol i al Parlament Europeu que no va tenir continuïtat. Tampoc no es va fer una segona reunió que s’havia pactat per a abans d’acabar aquell any. El govern de Pedro Sánchez ja considerava el procés “acabat” i no trobava necessari de fer cap més reunió després d’haver derogat el delicte de sedició i haver rebaixat la malversació.

La taula de diàleg resta “congelada”, sense haver tingut mai un calendari fix ni mecanismes de compliment. Això contrasta amb unes altres taules de negociació, com ara la de Còrsega amb l’estat francès, que es va reunir cada dos mesos i amb els continguts de cada reunió fixats prèviament.

Més tard, els incompliments del PSOE amb ERC s’han repetit. Per exemple, en l’execució de la inversió compromesa, el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital, el començament del traspàs de Rodalia, etc.

Per una altra banda, EH Bildu va facilitar la investidura sense contrapartides. Però pocs mesos més tard sí que van arribar a un acord amb el PSOE i Unides Podem per a derogar íntegrament la reforma laboral del 2012. Tot amb tot, a darrera hora, i havent votat la pròrroga de l’estat d’alarma, els socialistes es van desdir i van anul·lar l’acord signat amb els abertzales.

Malgrat això, ara torna a començar el procés de negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, amb uns socialistes reforçats al Principat i la previsió que tornin a tenir el suport de tots aquests partits i encara ampliant la majoria a Junts, tot sabent que les úniques alternatives són un govern de PP de bracet de Vox o una repetició electoral que duria novament a la mateixa disjuntiva.

🤝 @EHBildu acuerda con @PSOE y @Podemos derogar la Reforma Laboral de manera íntegra.

Compromisos:

🔙 La derogación deberá ser efectiva antes de finalizar las medidas extraordinarias por el #COVID19

✅ Mayor capacidad de gasto en políticas públicas

👉 https://t.co/9Kgs1VGj4c pic.twitter.com/lStEVIWoMW

— EH Bildu Congreso – Senado (@EHBilduCongreso) May 20, 2020