23.09.2015 - 06:00
Diuen que el parlament espanyol va debatre la setmana passada la reforma de l’estatut d’autonomia valencià, un paper legislatiu escàs que acabà la sessió amb una miqueta més de maquillatge, però amb el mateix vestit de butxaques buides. Res de nou. La sort és que la societat valenciana comença a veure que tant d’ofrenar glòries a Espanya és un mal negoci i que això dels diners ho tenim molt mal arreglat.
Sembla que ara que ja hem fet fora del govern els beneficiaris –directes o per delegació– de tanta ofrena suïcida, les reclamacions deixaran de ser només de boqueta. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, parla de mobilitzacions al País Valencià en reivindicació d’un ‘finançament just’, i diu que una de les accions a mamprendre podria ser l’elaboració d’un manifest a què s’adherís la societat. Em sembla una bona mesura, sempre que vaja acompanyada d’una àmplia campanya de divulgació de l’ofec econòmic a què som sotmesos però que a hores d’ara encara no acaba de ser plenament percebut per la població com la causa de la ruïna econòmica en què ens trobem. La tàctica de convertir els valencians en els reis de la corrupció ha funcionat a l’hora de desviar l’atenció de l’autèntic forat negre per a les nostres finances.
És una bona idea, dic, això del manifest, possiblement vinculat a més mesures de protesta, i caldrà apuntar-s’hi perquè hi hem de ser tots. Però, immediatament després de firmar-lo –i fins i tot abans–, ja hem d’anar pensant què més fem, perquè quan arribe allà on s’ha d’enviar el llegiran amb desgana, respondran amb romanços i continuaran prenent-nos el pèl. I no podrem dir que no ens ho esperàvem, perquè això ho han fet sempre.
Fem manifestos. Si voleu, seguim els tràmits més o menys establerts allà perquè ningú no puga dir que no ho hem intentat; però tinguem clar que a la llarga només ens deixaran un camí. L’11 de setembre ens l’assenyalava una gran fletxa a la Meridiana. Comencem el procés?