Avui, 20 d’abril, ha començat l’atenció presencial per a gestionar la regularització extraordinària d’immigrants, impulsada pel govern espanyol. El procés permet d’obtenir un permís de residència i treball d’un any de durada.

La mesura afectarà vora 500.000 immigrants i el text exigeix que els sol·licitants no tinguin antecedents penals i no representin cap amenaça per a l’ordre o la seguretat públics.

A continuació, us expliquem en què consisteix la regularització i quins passos cal seguir per a acollir-s’hi.

Quan es pot començar a sol·licitar?

El procés va obrir-se aquest mes i el calendari és clar. La via telemàtica està disponible des del 16 d’abril, i l’atenció presencial comença avui, 20 d’abril.

En tots dos casos, el termini per a presentar la sol·licitud s’allargarà fins el 30 de juny. Això vol dir que els interessats disposen de poc més de dos mesos per a completar el tràmit.

Com es fa la sol·licitud?

La sol·licitud es pot tramitar de dues maneres. Per una banda, hi ha la via telemàtica, que funciona 24 hores el dia i permet de fer el tràmit amb certificat digital o amb l’ajuda de representants autoritzats, com ara advocats, graduats socials i gestors administratius.

Per una altra banda, hi ha la via presencial, que requereix demanar hora i es fa en oficines habilitades com ara les de la Seguretat Social, Correus i estrangeria.

Qui s’hi pot acollir?

La regularització s’adreça a estrangers que ja es troben a l’estat espanyol. En concret, poden optar-hi aquells que hagin demanat protecció internacional abans del primer de gener de 2026 o que es trobin en situació administrativa irregular, però que puguin acreditar que eren a l’estat espanyol abans d’aquesta data.

Quins són els requisits que cal complir?

Per a accedir al procés, no n’hi ha prou amb ser a l’estat espanyol. Hi ha uns quants requisits. Cal demostrar una permanència continuada d’almenys cinc mesos en el moment de la sol·licitud. Es pot demostrar mitjançant qualsevol prova vàlida en dret, sempre que inclogui dades personals que permetin d’acreditar-ne la identitat.

A més, és imprescindible no tenir antecedents penals –ni a l’estat espanyol ni en uns altres països on s’hagi residit– i no representar cap amenaça per a l’ordre públic, la seguretat i la salut pública.

Quina és la documentació necessària?

Els sol·licitants hauran de presentar un conjunt de documents que n’acreditin la situació. Entre els principals hi ha:

• Formulari oficial de sol·licitud.
• Document d’identitat (passaport o equivalent).
• Proves d’estada a l’estat espanyol abans del 2026.
• Proves de residència continuada dels darrers 5 mesos.
• Certificat d’antecedents penals (de l’estat espanyol, del país d’origen i dels països on s’hagi viscut).

En el cas de les persones que no hagin sol·licitat protecció internacional, s’exigeix un requisit addicional: caldrà acreditar que han treballat a l’estat espanyol, que tenen càrregues familiars o que es troben en situació de vulnerabilitat reconeguda per serveis socials o entitats autoritzades.

Es pot treballar mentre es gestiona la regularització?

Sí. Un dels punts clau del procés és que, des del moment en què s’inicia el procediment, la persona ja pot treballar legalment a tot l’estat espanyol i en qualsevol sector. A més, rep un número de la Seguretat Social i té dret d’assistència sanitària. L’autorització concedida tindrà una durada inicial d’un any.

Qui en queda exclòs?

La regularització extraordinària no s’aplica a persones que ja tenen una autorització de residència en vigor o en procés de renovació, ni a col·lectius amb règims específics, com ara persones amb protecció temporal. En aquests casos, s’han de seguir els procediments ordinaris corresponents.

La regularització és vàlida per a més països de la Unió Europea?

No, cal tenir present que aquest permís és solament vàlid a l’estat espanyol. No permet de treballar, ni d’establir-se, en un altre país de la Unió Europea, tot i que sí que regularitza la situació dins el territori espanyol.

Es reclama el català en la regularització?

El govern va anunciar que el català seria un requisit per a accedir a la regularització extraordinària, però no ha estat així. Ho ha denunciat la Plataforma per la Llengua, i Junts per Catalunya ha dit que portarà a totes les cambres on té representació un seguit d’iniciatives amb l’objectiu de corregir la situació.