Comença el curs a Catalunya després de la treva entre els sindicats i Educació

  • Uns 1.590.000 alumnes tornaran a la normalitat escolar d'ençà de la pandèmia · Hi haurà prop de 5.000 menys que el curs passat

VilaWeb
ACN
05.09.2022 - 09:25
Actualització: 05.09.2022 - 09:55

Els centres escolars d’infantil i primària tornen a obrir les portes a Catalunya i ho fan per primera volta el 5 de setembre. De fet, la principal novetat d’enguany és aquest avançament del curs, que comportarà també que els alumnes de secundària comencin el 7 de setembre. A més, el curs dona el tret de sortida sense convocatòries de vaga després que els sindicats hagin desconvocat les previstes per al 7 i el 28 de setembre en arribar a un acord amb Educació sobre la reducció de l’hora lectiva. També és el primer curs que comença plenament en normalitat, sense màscares ni grups bombolla. En total, es preveu que 1.588.733 alumnes cursin estudis enguany, uns 5.000 menys que el curs passat.

Del total d’alumnes, 1.064.109 estaran escolaritzats en el sector públic. Un total d’1.316.477 estan matriculats en ensenyaments de règim general, dels quals 882.260 en centres públics (67%) i 434.217 en centres privats (33%).

Enguany continua la tendència a la baixa en el nombre d’alumnes. Així, a l’educació infantil hi haurà uns 260.528 alumnes en el primer i segon cicle, 8.912 menys que el curs anterior. A primària, la previsió és de 449.333 infants, 10.978 menys. També es manté la baixada a secundària: es preveuen 3.668 alumnes menys.

En canvi, continua el creixement a la Formació Professional (FP), amb una previsió de més de 145.000 alumnes. Més de 70.000 d’aquests en cicles de grau mitjà i gairebé 72.000 en cicles de grau superior. A hores d’ara, però, les xifres d’FP no estan tancades i a finals de juliol hi havia uns 20.000 alumnes que esperaven plaça, tot i que n’hi havia 27.000 disponibles.

A batxillerat s’esperen 98.000 alumnes. D’altra banda, continua a l’alça la formació a distància, amb més de 81.000 matrícules.

Pel que fa als docents, n’hi haurà uns 2.000 més a l’escola pública fins a arribar als 76.406. També 3.717 de personal d’atenció educativa, 307 més que el curs passat i 523 dotacions d’un programa de complexitat per a tres anys. A FP s’incorporen 1.022 noves dotacions docents.

Jornada intensiva al setembre

L’avançament del curs ve acompanyat de l’establiment de la jornada intensiva durant el setembre. Així, els alumnes tindran horari lectiu de 9 a 13.00 hores, després serà l’espai de migdia i menjador i per completar l’horari fins a les 16.30 hores s’oferirà lleure gratuïtat per a les famílies.

L’anunci de l’avançament del curs va ser el punt d’inflexió que va causar l’esclat del conflicte amb els sindicats, que van rebutjar la mesura perquè consideraven que s’havia aprovat de manera unilateral per part del departament. Les organitzacions van convocar fins a nou jornades de vaga amb unes quantes reclamacions, entre les quals la reducció de l’hora lectiva tant a primària com a secundària.

El curs va acabar sense acord i amb la convocatòria de dues noves vagues al setembre, aturades que finalment no es faran després que dijous passat s’assolís un acord que comportarà la recuperació de l’horari lectiu per als docents a partir del gener del 2023 i la incorporació de 3.500 nous professionals.

Baixada de ràtios i gratuïtat de l’infantil 2

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, ha insistit que més enllà de l’avançament del calendari aquest serà un curs de novetats. Entre aquestes hi ha la reducció de ràtios a P3 a 20 alumnes. Gairebé un 90% de les escoles públiques tindran aquesta ràtio mentre que seran al voltant del 30% de les concertades, que no hi estan obligades.

També s’establirà per primera volta la gratuïtat per a les famílies del P2 a les escoles bressol. Educació finançarà amb 1.600 euros a les llars d’infants municipals per assumir el cost que fins ara pagaven les famílies i subvencionarà les privades amb 800 euros per infant i curs. En el cas de famílies vulnerables, s’abonaran 800 euros més.

També s’obriran 52 noves escoles rurals, fet que suposarà que 119 municipis amb menys de 2.500 habitants tindran implantat a l’escola el primer cicle d’educació infantil.

D’altra banda, en el marc del desplegament del Decret d’admissió, a través del qual els centres públics rebran 384,6 euros per alumne vulnerable a P3 i 1r d’ESO i 908,11 en el cas dels concertats. Una de les millores introduïdes ha estat en la detecció d’aquest alumnat vulnerable, que ha passat del 7 al 18%, uns 20.709 alumnes.

També serà l’any de la implantació dels nous currículums, tot i que la versió definitiva d’aquests encara no està publicada i això ha generat neguit entre els docents. Aquests currículums caminen cap a una educació més competencial i la previsió d’Educació és que es puguin publicar en les setmanes vinents.

Quatre nous centres i tres integracions

Pel que fa als centres, n’hi haurà quatre de nous a Lleida, Polinyà, Castellfollit del Boix i Barcelona i entraran en funcionament tres noves integracions de centres concertats a la xarxa pública. A més, hi haurà 104 instituts escola, dels quals quatre entren en funcionament aquest curs.

D’altra banda, es continuarà amb el repartiment de dispositius digitals amb 54.000 de nous i s’augmentaran els mentors digitals fins a arribar als 224.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any