05.04.2024 - 19:50
És encoratjador observar que no sols ha augmentat la producció a la indústria de l’estat espanyol al febrer i al març, sinó que també es van rebre més comandes tots dos mesos. L’impuls de les noves comandes encara és relativament modest, però és important, perquè sembla que assenyala el final d’un període de deu mesos de caiguda continuada. Tanmateix, cal destacar que les carteres també han tingut el suport, durant el març, d’un nombre més alt de comandes procedents de l’estranger. Per tant, tot apunta a un creixement moderat de la producció industrial els mesos vinents. I no sóc jo qui fa aquesta anàlisi. Són paraules del director de l’enquesta als directors de compres (PMI) del mes de març valorant els resultats presentats aquesta setmana. I que tenen més transcendència si pensem que el doctor Cyrus de la Rubia és el cap d’economistes de l’Hamburg Commercial Bank, és a dir, una persona objectiva en els comentaris.
Això sí, també explica que hi ha diferències de comportament per sectors. Que la recuperació moderada està distribuïda de manera desigual, vaja. D’aquesta manera, si fa uns quants mesos que s’observa un impuls relativament fort en el sector de béns de consum, la indústria de béns tot just acaba d’entrar a territori expansiu al març. En canvi, la situació en la indústria de béns de capital s’ha tornat a deteriorar, després de la sorprenent recuperació del febrer. “No obstant això, la tendència de diversos mesos del corresponent índex PMI aquí també continua apuntant a l’alça”, matisa.
Sense dubte, el tret més important de l’enquesta és l’augment de les comandes i, sobretot, després d’uns quants mesos de sequera, d’una millora de les comandes provinents de l’estranger. Tot plegat fa que el director de l’enquesta es pregunti si “l’estat espanyol forma part realment de la zona euro”. “Per descomptat, però si ens fixem en el sector manufacturer, es podria pensar que no. Al capdavall, mentre la indústria a la zona euro fa més d’un any i mig que llangueix, la situació espanyola s’ha recuperat per segon mes consecutiu”. Respecte del sector manufacturer i considerant l’índex PMI, diu: “La nostra estimació en temps real del PIB apunta a una taxa de creixement sòlida de l’1% el primer trimestre, una xifra amb la qual la zona euro només podria somiar.”
I no sembla que vagi gaire errat, perquè si observem la darrera estimació en temps real que acaba de fer l’AIReF, amb data d’avui, 5 d’abril, sobre el creixement estimat del PIB estatal del primer trimestre, veiem que és del 0,8% intertrimestral (venim d’un 0,6% del quart trimestre) i del 2,3% interanual (2,0%). No cal dir que, si aquestes estimacions s’ajusten finalment a la realitat, significaria que durant el primer trimestre l’economia estatal s’hauria accelerat. I cal pensar que Catalunya hi té força a veure, en aquest creixement. Penso sobretot en la indústria. És a dir, que l’acceleració també ens afectaria positivament.
Molt lligat a la informació esmentada, avui s’ha fet públic l’índex de producció industrial (IPI) de l’INE i l’Idescat, referit al febrer, just el mes en què els directors de compres assenyalaven com a inici d’una inflexió, que s’ha accelerat al març. Doncs bé, per a Catalunya, l’índex de productes industrials (que no inclou l’energia ni està corregit d’efectes de calendari) augmenta d’un 11,0% respecte del mateix mes de l’any anterior i l’índex de producció industrial (que inclou l’energia) creix d’un 9,4%.
Segons l’Idescat, per divisions industrials els increments més elevats al febrer es registren en la fabricació de materials i equips elèctrics, electrònics i òptics (29,4%) i en la fabricació de material de transport (28,7%). També amb creixements que superen el 10% interanual, destaquen els productes farmacèutics, amb un 16,1%, les indústries d’alimentació i begudes, amb el 13,9% i les indústries del paper i arts gràfiques, amb el 10,5%. En canvi, hi ha decreixement en les indústries tèxtils de la confecció, cuir i calçat (−4,3%) en la fabricació de maquinària i equips mecànics (−2,8%).
Sembla, doncs, que la indústria no va pas mal encarrilada, en termes generals i llevat d’alguns subsectors particulars.
Quant al sector serveis, ja fa mesos que els directors de compres el veuen en termes més positius. Aquesta vegada no és una excepció, si ens fixem en la valoració que en fa el director. Diu, concretament: “La sòlida trajectòria de creixement del sector serveis no sols es manté, sinó que també es va accelerant. En general, es van establint les bases per a un altre any de creixement superior a la mitjana, en comparació amb la majoria dels altres països de la zona euro.” En realitat, és cert que s’observen millores en tots els fronts. A més de l’augment de l’activitat i l’ocupació, les empreses de serveis també han captat més comandes. Jo crec que és encoratjador veure que les fetes per clients de l’estranger, impulsats principalment pel turisme, es van expandint novament, i marquen el primer creixement en vuit mesos, segons els PMI.
Fixem-nos que en aquest punt els directors de compres també fan referència a una incipient millora de les compres que vénen de fora. Em sembla un fet molt important, perquè no parla només del turisme, sinó d’exportar altres serveis –com enginyeria, transports, consultoria–, alguns dels quals fa uns anys que són en una tendència clarament positiva.
El resum global dels dos sectors el fa el mateix director de l’enquesta. Em sembla positiu el seu raonament, i unes gotetes d’optimisme sempre van bé.
L’economia del sector privat es va expandir a un ritme més fort al març, sostingut per un creixement més gran del sector manufacturer i del sector serveis. Aquest fet ve subratllat per l’Índex PMI Compost d’Activitat Total per a Espanya, que va augmentar a 55,3 punts, des dels 53,9 registrats al febrer. La puntuació del març ha estat la més alta registrada per l’enquesta d’ençà de l’abril del 2023. S’han observat augments simultanis de les noves comandes en les economies del sector manufacturer i del sector serveis, i l’increment global és el millor registrat en onze mesos. Per acabar, val a dir que la puntuació registrada, en aquests moments, és superior a la d’Itàlia, França i Alemanya. I, hi insisteixo, encara que els PMI es refereixen a tot l’estat espanyol, Catalunya hi té alguna cosa a dir…