“Com pesa i com put!”

  • El Tribunal Suprem espanyol ha cedit a les pressions de la patronal i dels sindicats CCOO i UGT per a mantenir la fàbrica de cel·lulosa d’Ence a la ria de Pontevedra

VilaWeb
Feijóo, Sánchez Galán i Arregui, en la presa de possessió de Feijóo del 2009.

Manllevo, per al títol, la idea de Castelao quan retrata una dona que carrega un taüt amb la paraula Lex i sota la qual es pot llegir “Com pesa i com put!”, referida a la justícia. I la faig servir per la decisió que acaba de prendre el Tribunal Suprem, que ha cedit a les pressions de la patronal i dels sindicats espanyols CCOO i UGT per a mantenir la fàbrica de cel·lulosa d’Ence a la ria de Pontevedra, en què contradiu dues sentències anteriors de l’Audiència espanyola.

Els qui hem nascut prop de Pontevedra sabem la ferum que emana d’aquesta fàbrica, instal·lada a la ria gràcies a la concessió atorgada per Franco el 1958 –sense un termini determinat. Com que no tenia termini, es va entendre concedida per trenta anys a partir de l’entrada en vigor de la llei de costes del 1988, i, per tant, Ence havia de deixar la ria el 2018. El govern de Rajoy, en funcions, va anar a rescatar-la i va prorrogar-ne la permanència fins el 2073. Una ampliació que significa un autèntic frau, atès que els 230 milions que van pagar a l’estat espanyol Caixa Galícia, el Banco Zaragozano i Bankinter el 2001 per a culminar el procés de privatització de l’empresa es van valorar tenint en compte que la concessió s’acabava el 2018, i no pas el 2073. És a dir, avui, Ence fa servir, de franc, un espai de domini marítim-terrestre.

El Suprem ha tombat la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el criteri de l’advocacia de l’estat, que defensaven –tal com recull la llei de costes– que tan sols es permet l’ocupació del domini marítim-terrestre per a activitats que, per la seva naturalesa, no es puguin fer en un altre lloc. Ence sí que pot fer la seva activitat en una altra banda.

Tot plegat, ho entendrem més bé si assenyalem els vincles del PP amb Ence, una empresa que va asseure al seu consell d’administració Isabel Tocino, ex-ministra de Medi Ambient amb Aznar, i Carlos del Álamo, ex-conseller de Medi Ambient amb Fraga, entre més personalitats. I també si ens fixem en aquella imatge en què Sánchez Galán, president d’Iberdrola, abraçava efusivament Feijóo en la presa de possessió com a president de la Junta el 2009: l’home que somriu a qui mira Feijóo és Arregui, president d’honor i primer accionista d’Ence i ex-vice-president d’Iberdrola.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any