Junts pel Sí i la CUP presentaven dijous la llei que ha de proclamar la independència de Catalunya. Com us va avançar VilaWeb, aquesta llei de transitorietat o llei fundacional és l’eina cabdal per fer el pas de la legalitat espanyola a la nova legalitat catalana.

El primer article de la llei de règim jurídic català estableix la forma que tindrà la nova república catalana. Concretament, la legislació estableix que Catalunya es constitueix en una ‘República de dret, democràtica i social’.  Això significa que el nou país estarà regit per unes lleis que hauran de protegir els seus ciutadans; que hi haurà separació de poders amb uns ciutadans lliures i iguals que podran elegir els seus representants polítics; i que l’estat tindrà el deure de proveir serveis socials – educació, sanitat, pensions… – a la ciutadania.

Com en el cas català, la constitució espanyola també estableix en el seu article primer que Espanya és un estat social i democràtic de dret, en aquest cas, però, una monarquia parlamentària. Vegem què diuen d’altres constitucions en el seu primer article:

La constitució d’Àustria és de l’any 1920, va ser reinstaurada l’any 1945 després de la Segona Guerra Mundial i revisada l’any 2013. L’article primer estableix que Àustria és una república democràtica i que la llei emana del poble.

En el cas de Bèlgica, l’article primer fa referència al model territorial del país, que defineix com un estat federal compost per comunitats i regions. La seva constitució és de l’any 1831 i va ser revisada l’any 2014.

La constitució dels Països Baixos, de l’any 1815 i revisada el 2008, fa referència en el seu article primer als drets fonamentals. Estableix que totes les persones han de ser tractades igual en les mateixes circumstàncies, i que no es poden tolerar discriminacions per raó de religió, de pensament, d’ideologia, de raça o de gènere.

La constitució danesa, de l’any 1953, estableix en la seva primera part la forma de govern. Dinamarca és una monarquia constitucional on el poder del monarca prové del poble. Alhora, especifica que la constitució té validesa en tot el territori del Regne de Dinamarca.

També fa especial èmfasi al territori la constitució francesa, de l’any 1958. L’article primer estableix que França és una república indivisible, laica, democràtica i social, que ha de garantir la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, sense distinció d’origen, raça o religió. Respecta totes les creences i serà organitzada de forma descentralitzada.

Pel que fa als països bàltics, que van recuperar la independència fa relativament poc temps, tenen força semblances en el primer article de les seves respectives constitucions. Estònia, amb una constitució de 1992, es defineix com una república democràtica, independent i sobirana, on el poder suprem de l’estat és exercit pel poble. Pel que fa a Letònia (amb una constitució del 1922, reestablerta l’any 1991 i revisada el 2014) i Lituània, s’estableix que són repúbliques independents i democràtiques.

La constitució sueca, de l’any 1974, afirma que tot el poder públic a Suècia procedeix de les persones. La democràcia sueca es basa en la lliure formació d’opinió i en el sufragi universal. Aquest sufragi es realitza a través d’una forma representativa i parlamentària de govern i a través de l’autonomia local. I el poder públic s’exerceix en virtut de la llei.

En el cas de Finlàndia, amb una constitució força jove (de l’any 1999), la primera part estableix que el país és una república sobirana que ha de garantir la inviolabilitat de la dignitat humana, protegir la llibertat i els drets de l’individu i promoure la justícia.

També té una constitució jove Suïssa, també de l’any 1999 i revisada l’any 2014. En l’article 1 es fa referència a tots els pobles i cantons que formen part de la confederació suïssa.

La constitució italiana, de l’any 1947, estableix que Itàlia és una república democràtica basada en el treball. La sobirania pertany al poble, que és qui l’exerceix en les formes i dins dels límits que estableix la mateixa constitució.

En el cas d’Alemanya, l’article primer de la seva constitució (que data de l’any 1949), se centra en els drets bàsics dels ciutadans. La dignitat humana és inviolable i respectar-la i protegir-la és el deure de tot poder públic. El poble alemany, per tant, reconeix els drets humans inviolables i inalienables com a fonament de tota comunitat, de la pau i de la justícia al món.

Estats Units, Israel, Rússia i la Xina
Més enllà d’Europa, també és rellevant veure què diuen les constitucions dels Estats Units, Rússia, la Xina o Israel, malgrat que siguin països molt diferents de Catalunya i amb sistemes, en alguns casos, incomparables.

En el cas nord-americà, l’article primer fa referència al poder legislatiu federal i dels estats membre. Estableix un sistema bicameral, entre Congrés i Senat i n’explica la seva estructura i la seva elecció. Pel que fa a Israel, els primers articles de la constitució fan referència al parlament. El Knesset és el parlament del país i es troba a Jerusalem, està format 120 diputats elegits en unes eleccions generals, d’àmbit estatal, directes iguals, secretes i proporcionals.

La constitució russa estableix que Rússia és una federació democràtica governada per la llei i en forma de república. També fa referència als drets i llibertats de l’individu, que cal que siguin protegits. En aquest sentit, el reconeixement, respecte i protecció dels drets i llibertats humans i civils haurà de ser una obligació de l’estat. Per últim, en el cas de la Xina, l’article primer estableix que la República Popular de la Xina és un estat socialista sota la dictadura democràtica popular dirigida per la classe obrera i basada en l’aliança d’obrers i camperols. El sistema socialista és la base del sistema de la Xina, i se’n prohibeix el sabotatge per qualsevol organització o individu.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb