Any amunt, any avall, en fa 4.200 que l’ésser humà va calcigar per primera vegada l’illa de Formentera. Les Pitiüses i, en general, les Balears van ser les últimes illes de la Mediterrània a ser habitades per l’espècie humana. Entre quatre mil i cinc mil anys de retard, respecte d’altres territoris. Era el final de l’edat del coure i principi de l’edat del bonze. El perquè d’aquest retard, per què les Illes van ser les darreres de la Mediterrània a tenir habitants humans, és una incògnita que a hores d’ara no té resposta.

Unes quantes preguntes més

Com era l’illa el dia abans de l’arribada dels primers humans? Com va ser aquell primer moment? Com hauria estat una selfie dels primers formenterers amb els peus en remull a l’aigua cristal·lina a S’estany des Peix o Es Caló des Mort? Què van trobar els primers humans que van arribar a l’illa? Quina vegetació hi havia? Les llacunes eren d’aigua dolça o d’aigua salada? Hi havia savines? Quin temps hi feia? Com va influir la presència dels humans sobre l’ecosistema que es trobaren?

Per intentar respondre aquestes i moltes més preguntes, tot just comença un estudi que compta amb el suport del Consell Insular de Formentera. El coordinen els investigadors Pau Sureda i Jordi Revelles. Tots dos són arqueòlegs, però Revelles és especialista en arqueobotànica i paleoecologia i s’encarrega d’intentar de reconstruir la vegetació. Sureda treballa fa anys al jaciment de Cap de Barbaria II i fa l’anàlisi de les restes metal·lúrgiques.

“Mirem de reconstruir com era el paisatge de Formentera durant l’holocè, durant el moment previ al poblament de l’illa, i com era després. Quins canvis es van produir als paisatges des que va començar la població fins als nostres dies. Parlem d’un període de 4.200 anys aproximadament”, explica Revelles. Acaba de tornar de Formentera on, amb Pau Sureda i amb un equip científic nombrós, ha tret les mostres de l’Estany Pudent i l’Estany des Peix que ara són a l’Institut Pirenaic de Geologia de Saragossa. D’aquí un parell de setmanes començaran les anàlisis al laboratori.

Per què Formentera?

Fa anys, des del 2013, que Pau Sureda i el seu equip fan la recerca arqueològica del jaciment de Cap de Barbaria II. Tenen els assentaments de l’edat del bronze i ara volen saber com era el paisatge que habitaven. Què veien, quina olor sentien, quins colors veien. Què menjaven. “Poder comparar el registre que tenim al jaciment, poder caracteritzar la gestió dels recursos naturals. Fa anys que es treballa el vessant més arqueològic i ara incorporem aquesta part més paleoecològica i paleoambiental”, diu Revelles.

I amb aquestes dades ja saben que a l’edat del bronze els boscs de l’illa eren força oberts, força similars als actuals. Saben també que dominaven els arbusts de vegetació mediterrània, que el bosc de pi tenia menys importància que no té ara i que, als voltants del jaciment de Cap de Barbaria II, hi hauria predominat la savina, una vegetació ben característica de l’illa. “Aquests nous estudis ens permetran d’anar més al detall. El jaciment ens dóna una imatge molt detallada del moment de l’edat del bronze, però nosaltres volem saber com era abans, durant i després.”

El canvi climàtic de l’edat de bronze

Revelles i Sureda saben que el poblament de Formentera i de les Balears es va produir en un moment de canvi climàtic. Entre fa vuit mil i quatre mil anys, a l’holocè mitjà, la regió mediterrània tenia un clima càlid i més humit que no ho és ara. Hi plovia durant tot l’any. I amb el canvi s’estableix allò que coneixem com a clima mediterrani. Amb les estacions marcades, amb una sequera llarga a l’estiu. Això comporta un procés d’aridificació del terreny. “Per això resulta tan important la recerca que hem començat, per poder caracteritzar com van condicionar el paisatge les estratègies de gestió dels recursos per part de les primeres comunitats humanes de les illes.” I per això estudien la història ambiental de les llacunes de Formentera, explica Revelles.

I l’home va arribar a Formentera. Però, d’on venia?

Un dia no hi havia humans a Formentera, i l’endemà hi van arribar. Van desembarcar i van fer seu aquest tros de terra verge. Hom pot imaginar com va ser aquest primer moment. Però, d’on venien?

Sobre l’origen dels primers pobladors s’han fet estudis genètics fa ben poc, però no es pot detallar amb exactitud d’on van arribar. Segons Revelles podrien venir de la península ibèrica, però també del sud de França.

“Això ho podem veure en relació amb la cultura material. Observant com construïen les cases, la tecnologia que tenien i és prou similar a la que tenien al nord-est de la península ibèrica i el sud de França. Sí que sabem, per exemple, que van arribar pràcticament alhora a Eivissa i a Formentera.” I Revelles precisa que a Mallorca potser van arribar una mica abans. Uns dos-cents anys, probablement. “Però és el mateix moment històric, molt tardà en comparació amb les altres illes de la Mediterrània occidental on hi ha poblacions humanes des de fa nou mil o vuit mil cinc-cents anys.”

Revelles tampoc no pot concretar com eren les agrupacions de persones que van arribar a l’illa, ni com eren les unitats domèstiques. Eren grups petits, això sí. “Van ser poblacions que es van adaptar bé al sistema insular. Formentera és una illa petita. Al jaciment de Cap de Barbaria II hem vist que van explotar intensivament tots els recursos que tenien al seu abast.” I entre aquests recursos, Jordi Revelles anomena la fauna domèstica, com ara cabres i ovelles i també algun bòvid. Recol·lectaven mol·luscs. I en el cas de les plantes, recol·lectaven les espècies que tenien al voltant per aconseguir llenya com a combustible.

Una de les preguntes que s’han de respondre amb aquest estudi és com tot aquest aprofitament del territori el va modificar. Quin cost va tenir la petjada dels humans. “Als estudis que s’han fet a Mallorca i a Menorca sí que es veu un canvi molt important en la vegetació fa quatre mil dos-cents anys, i això es relaciona amb l’arribada dels pobladors.” I s’hi relaciona no tan sols per una certa desforestació per a substituir els boscs per zones conreades, sinó també per la introducció d’una fauna que va tenir un impacte radical. Els animals domèstics van començar a pasturar, i això també afectà la vegetació. “Ara comencem a estudiar-ho a Formentera, però pensem que aquestes pastures podrien haver afectat la fauna endèmica.”

La gestió de l’aigua

Revelles i Sureda treballen a totes dues llacunes perquè volen saber si, quan van arribar els primers pobladors, hi havia l’aigua dolça que necessitaven per a establir-se. “L’Estany Pudent és interessant perquè sabem que a l’edat mitjana era un aiguamoll i van decidir d’obrir-lo perquè l’aigua estancada era una font de malalties. La nostra hipòtesi és que a la prehistòria, a l’holocè mitjà i recent, això era una llacuna d’aigua dolça. Això ho podrem saber amb l’anàlisi dels sediments que hem obtingut.”

Aquests descobriments són extrapolables a les altres illes?

Sí, per exemple, en el cas de la crescuda del nivell del mar. L’arqueòleg explica que les illes són molt properes, sobretot en el cas d’Eivissa que, en un moment de la història estava unida a Formentera. Eren una única illa. “En el cas de la vegetació hi ha diferències entre els ecosistemes de Mallorca, Menorca i les Pitiüses, però la idea és poder continuar els estudis a les altres illes. Per proximitat, primer ens interessarà Eivissa i es començarà a fer algun treball de recerca arqueològica als jaciments d’allà.”

Tot el coneixement que es puga obtenir d’aquesta recerca ha de servir per a poder entendre el present i per a llegir el futur. Saber, per exemple, quin pot ser el ritme de creixement del nivell del mar. “Amb aquests sondatges que hem fet podrem caracteritzar els últims vuit mil o set mil anys i veure com va anar creixent el nivell del mar. Gràcies als estudis fets en unes altres regions sabem que fa uns vint mil anys el mar estava cent vint metres per davall del nivell actual i que va anar pujant progressivament. Això va generar canvis ambientals a les illes.” Conèixer aquestes dinàmiques de la prehistòria i de la història pot ajudar a preveure com pot afectar el canvi climàtic els ecosistemes de la costa, la vegetació i les poblacions humanes.

Una fotografia de fa 4.200 anys revelada l’any vinent

Les imatges que il·lustren aquest reportatge són del treball de camp que es va fer la setmana passada. Els dies vinents començaran a fer el mostratge a Saragossa. Es faran les anàlisis sedimentològiques que començaran a aportar algunes dades. Les analítiques que es faran els mesos vinents aniran responent algunes d’aquestes preguntes. La fotografia de la Formentera del passat es revelarà a poc a poc i es podrà positivar. Però només en part, perquè la intenció de l’equip que investiga és poder comptar amb més finançament per a completar el mosaic.

Pau Sureda és investigador postdoctoral a l’Institut de Ciències del Patrimoni (INCIPIT-CSIC) de Sant Jaume de Galícia, i Jordi Revelles és investigador postdoctoral a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Com que és un projecte global que estudia restes animals, vegetals i materials, hi ha professionals de diferents disciplines, com ara els geòlegs de l’Institut Pirinenc d’Ecologia de Saragossa, CIEMAT, uns altres tres arqueòlegs especialistes en unes altres disciplines, investigadors de la Universitat de les Illes Balears, de la Universitat de Cantàbria, la Universitat de Cambridge i Wessex Archaeology.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.