El rellotge dalinià amagat en una cantonada de París

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
18.11.2022 - 21:40
Actualització: 18.11.2022 - 21:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

31, Rue Saint-Jacques, París
Mapa a Google

De museus dedicats en exclusiva a l’extensa obra del polifacètic Salvador Dalí, en podem trobar al seu Empordà natal, a la Florida nord-americana i fins i tot al Japó, a més de París. Però també en té de repartida per molts altres centres culturals de tot el món. I fins i tot n’hi ha d’exposada a l’espai públic d’unes quantes ciutats. Ara, amb tota probabilitat l’obra més singular, tant per la peça com per l’emplaçament, la trobem justament a la capital francesa.

El 15 de novembre de 1966, amb la solemnitat i pompa habituals en tot acte del mestre del surrealisme, Dalí va inaugurar ni més ni menys que un rellotge de sol de ciment fet per ell mateix. Enmig de la cerimònia, i amb l’ajuda d’un elevador, va pujar acompanyat del seu inseparable ocelot Babou fins a la meitat d’una paret mitgera del carrer de Saint-Jacques, al districte cinquè, per estampar-hi l’any i la signatura, amb el so d’una banda de música de fons. En aquesta antítesi dels seus famosos rellotges tous, Dalí hi va reproduir una cara femenina amb forma de petxina de pelegrí, una referència directa al camí de Sant Jaume, que justament passava per aquest carrer no gaire lluny del Panteó i de la catedral de Notre-Dame. Fixant-nos-hi més detalladament, hi podem descobrir que els ulls de la dona són blaus i que les celles, formades per petites flames, recorden els raigs del sol. Alguns, fins i tot, veuen en la cabellera que cau sobre les espatlles una semblança amb el bigoti tan característic del pintor.

I com és que Dalí va escollir precisament el carrer de Saint-Jacques, número 27, per clavar el seu rellotge solar? Doncs per una raó ben simple: sembla que hi tenien una boutique uns amics seus. La botiga ha anat canviant de mans i de nom amb el pas dels anys, però el rellotge dalinià continua ben visible a la paret gràcies al manteniment del Municipi de París, a qui Dalí va donar l’obra. Ja ho sabeu, doncs: si algun dia passeu per aquest cèntric carrer parisenc, no us oblideu d’aixecar els ulls de terra a l’altura del número 33, el lloc on s’aprecia més bé aquesta peça quasi oblidada del seu amplíssim catàleg.

I una altra cosa, heu de saber: no us cal anar fins a París per a admirar-lo, perquè resulta que no és una peça única. A la plaça de Frederic Rahola, al rovell de l’ou de Cadaqués, en va clavar un altre quasi idèntic, el mateix any 1966, a la façana de l’aleshores anomenat Hotel Cap de Creus, antigament conegut com la Fonda Miramar i actualment rebatejat com la Residència. Però no s’acaben ací les curiositats, perquè si consultem l’espectacular inventari de rellotges de sol dels Països Catalans que manté la Societat Catalana de Gnomònica podem descobrir que, d’aquest últim rellotge gravat sobre pedra, se’n van fer posteriorment almenys tres còpies més en ceràmica: una es pot veure a la zona de Mas d’en Coll, a Roses; una altra, ja desapareguda, era en una façana del carrer Curós de Cadaqués, davant l’església; i la tercera, també a Cadaqués, encara es pot admirar a la urbanització Carpe Diem Club, anant cap a Portlligat.

Per cert, qui sap si Portlligat, on precisament tenia el seu refugi creatiu Salvador Dalí, no és l’origen de tot plegat. Perquè, just davant l’entrada de casa seva, en una antiga barraca de pescadors a l’altra banda del passatge, hi ha damunt la llinda de la porta un vell rellotge solar, mig esborrat pel pas del temps, que devia indicar l’hora cada dia al geni de l’Empordà.

I una mica més: Sense deixar el fantàstic inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, si a la cerca per municipis cliquem el que apareix just a sobre de Cadaqués, descobrirem un altre rellotge atribuït a Dalí. És el de la masia de Can Serraclara de Cabrils (Maresme), on ara hi ha el restaurant Can Rin, de disseny molt més clàssic, amb la llegenda “Sols conto las horas lluminosas” i fet amb rajoles ceràmiques probablement per un Salvador Dalí ben jovenet, de quan solia anar a passar l’estiu a casa de la família Serraclara.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Detall del rellotge solar de Dalí al centre de París.
El rellotge solar de Dalí al centre de Cadaqués, a la façana de l'Hotel la Residència.
Detall del rellotge de Cadaqués.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes