Els Cavaillé-Coll, la gran dinastia d’orgueners occitano-catalana

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
17.06.2022 - 21:50
Actualització: 17.06.2022 - 21:51

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Carrer Cavaillé-Coll
Galhac, Llenguadoc

Mapa a Google

Després dels dos caps de setmana ben intensos de Primavera Sound a Barcelona, ara els agafa el relleu el veterà festival Sonar, que del 16 al 18 de juny torna a omplir la ciutat amb sons electrònics i experimentals. Entre les propostes més innovadores d’enguany hi ha la presència per primera vegada al nostre país de l’Hyperorgan, un orgue connectat que s’ha instal·lat al Palau Güell amb una peça creada especialment per a l’ocasió per l’ensemble retrofuturista berlinès gamut inc. Qualsevol que visiti aquest cap de setmana el magnífic edifici d’Antoni Gaudí a la part baixa de la Rambla, asseguren els organitzadors del festival, gaudirà d’una experiència del tot inèdita amb un instrument de vent, l’orgue, que ja apareix documentat en l’antiguitat i que, amb el pas dels segles, va anar adquirint més dimensió i volum, en tots els sentits.

Barcelona, de fet, té una relació directa amb un dels constructors d’orgues més importants i prestigiosos de tots els temps, Aristides Cavaillé-Coll (Montpeller, 1811 – París, 1899). Juntament amb el seu germà Vincent, és al darrere de la fabricació, la reparació i la modificació de desenes i desenes d’orgues d’esglésies d’Occitània i França, Anglaterra, Bèlgica, Catalunya, Dinamarca, Espanya, Itàlia, el País Basc, Portugal, Romania i Suïssa, a més de l’Amèrica del Nord i del Sud, l’Índia, el Japó i la Xina i tot. A banda la seva tècnica constructiva perfeccionista i la qualitat preciosista dels seus instruments, el renom de tots dos germans també es devia a la fama acumulada pels seus avantpassats en l’ofici, atès que eren ni més ni menys que la quarta generació d’una família d’orgueners amb arrels a Galhac (Occitània). En aquesta vila del Llenguadoc havia nascut el 1743 Joan Pere Cavaillé, el primer membre de la nissaga que es va dedicar als orgues gràcies al mestratge del seu oncle Josep Cavaillé, frare dominic al convent de Tolosa i format al seu torn amb el gran mestre provençal Jean-Esprit Isnard.

En Joan Pere va construir a mitjan segle XVIII els orgues de l’església de Santa Maria de la Real de Perpinyà i el dels dominicans de Vinçà (1754). Poc després va anar fins a Barcelona, on va començar la construcció de l’orgue del convent de Santa Caterina. I va ser durant l’estada a la capital catalana que va conèixer Maria Francesca Coll, filla d’un fabricant de sedes barceloní, i s’hi va casar a l’església de Santa Maria del Mar el 12 de febrer de 1767. D’aquell matrimoni, el 1771 en naixeria ja a Tolosa en Domènec, el primer d’aquesta dinastia d’orgueners de portar el cognom compost Cavaillé-Coll. De ben jovenet (1788), ja el detectem a Catalunya construint l’orgue de la col·legiata de Puigcerdà. I l’any següent tota la família es refugiava temporalment a Barcelona arran de l’esclat de la Revolució Francesa. Durant aquella etapa catalana, pare i fill van treballar en orgues ací i allà: de Castelló d’Empúries a Sant Joan de les Abadesses, passant per Tortosa, Vic i Barcelona, on es van encarregar de fer els de Santa Maria del Mar i de l’església de la Mercè.

El 1809, quan en Joan Pere era a punt de tornar definitivament a Occitània, es va morir a Llançà i no va veure néixer per ben poc temps el seu nét Aristides Cavaillé-Coll, veritable culminador de la nissaga a escala mundial gràcies a centenars d’orgues construïts, restaurats o modificats per mig planeta a la seva manufactura parisenca.

D’orgues Cavaillé-Coll, comparables en qualitat i fama als violins Stradivarius, al nostre país tan sols ens n’han restat els de Perpinyà i Vinçà, al nord, i el de l’església de la Congregació de les Religioses del Sagrat Cor del carrer de la Diputació de Barcelona. Si voleu veure aquest darrer, heu de saber que d’ençà del 2019 la comunitat religiosa va decidir de donar-lo al temple de la Sagrada Família i es va instal·lar, ves per on, a la cripta on reposen les restes de l’arquitecte Antoni Gaudí.

I una mica més: Sobre la llarga història dels orgues i tots els usos que se n’han fet, en parla el documentari Chercheurs d’orgues, que es pot veure en obert a la cadena Arte fins el 6 de juliol de 2022. I específicament sobre Aristides Cavaillé-Coll hi ha el DVD The Genius of Cavaillé-Coll.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Aristides Cavaillé-Coll.
Placa de record de la fàbrica d'orgues dels Cavaillé-Coll a París. Foto: Wikipedia
Detall d'un orgue sortit de la factoria Cavaillé-Coll.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes