Hammer House
113-117 Wardour Street
, Londres
Mapa a Google

D’ençà de dijous, es fa a Sitges (Garraf) el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, nascut el llunyà octubre del 1968 amb la intenció de convertir-se en una referència mundial dels films que es mouen entre la ciència-ficció i el terror. La dècada del 1960, val a dir, era una època d’or del gènere fantàstic i terrorífic, amb productores tan emblemàtiques com l’anglesa Hammer Film Productions a ple rendiment. La dada curiosa és que, al darrere, hi havia una nissaga d’origen català que va aconseguir portar el terror gòtic a les grans pantalles de tot el món.

El barceloní Enric Carreras (1880-1950), l’any 1907, va emigrar amb la seva dona, Dolores Montoussé Fargues, i el seu germà Alfons a Londres. Les coses sembla que els van anar prou bé, econòmicament, perquè el 1913 ja hi compraven una sala de cinema, a la qual se n’afegiren sis més per a crear el grup Blue Hall. El 1932 l’Enric les va vendre a la cadena Associated British Cinemas (ABC) i, amb una part dels diners obtinguts, es va treure de la màniga una pasta de dents pròpia, tot un fracàs comercial. Per sortir del tràngol, el 1934 va posar en funcionament, al costat de l’emprenedor i actor William Hinds (1887-1957), més conegut amb l’àlies de Will Hammer, una companyia de distribució cinematogràfica, Exclusive Films, amb seu al cèntric Wardour Street de Londres.

Amb penes i treballs, l’empresa va mantenir l’activitat durant els difícils anys de la Segona Guerra Mundial, al final de la qual hi van entrar a treballar els fills dels dos socis: James Carreras (1909-1990) i Anthony Hinds. Tots dos havien estat cridats a files, i en el cas del jove Carreras havia assolit el grau de tinent coronel al capdavant d’una bateria antiaèria. Pels serveis prestats en la defensa de Londres, el 1944 havia estat nomenat i tot Member of the British Empire (MBE). Sir James, més conegut entre amics i treballadors com el Coronel, va passar a gestionar el dia a dia d’Exclusive i es va esforçar a cercar noves maneres d’eixamplar-ne l’horitzó. Una via va ser la constitució de Hammer Film Productions com a productora de llargmetratges de pressupost baix que Exclusive, al seu torn, distribuïa al circuit dels cinemes ABC.

Amb la mort d’Enric Carreras, l’octubre del 1950, el conglomerat empresarial va continuar en mans del seu fill James, amb el suport del seu soci Anthony Hinds. També es va implicar en el negoci la tercera generació de la nissaga, Michael Carreras (1927-1994), i va començar realment la fama i l’èxit internacional de la productora Hammer, amb títols tan icònics del cinema de por com La maledicció de Frankenstein (1957), Dràcula (1958) i La mòmia (1959). Gràcies a això, la dècada del 1960 s’obria amb importants acords de distribució amb gegants de Hollywood com ara Columbia Pictures, Universal, Twentieth Century-Fox i Warner Bros. Uns pactes, val a dir, que van reduir a la mínima expressió l’activitat distribuïdora d’Exclusive, fins a obligar-la a dissoldre’s el 1959.

Michael Carreras, que el 1961 havia deixat l’empresa familiar per a crear la seva productora (Capricorn) i tenir cura de la seva colossal col·lecció de discs (especialment jazzístics), va tornar a Hammer el gener del 1971 a petició del seu pare, que li va oferir el càrrec de president. Però ràpidament es va adonar, amb sorpresa, que Sir James intentava de vendre-la en secret a Tigon Films. Mitjançant un préstec amb condicions draconianes, va aconseguir de comprar-la in extremis al pare dos anys més tard. Però la manca d’experiència i de contactes en la indústria cinematogràfica, juntament amb la mala situació de Hammer, van portar un declivi progressiu del segell fins a la fallida definitiva, el gener del 1979. Expulsat de la presidència pels creditors, Michael Carreras va constituir amb la seva dona, Josephine, una nova empresa, Presentations Unlimited, amb la qual va provar d’impulsar tota mena de projectes a Anglaterra, sense cap mena d’èxit: des d’instal·lar una exposició de figures de cera a Palladium Cellars de Londres fins a invertir en un parell d’atraccions turístiques a la costa de Brighton, passant per l’obertura d’un pub de jazz i d’un centre de fitness als Docklands de Londres. El matrimoni, més endavant, va viure a les illes Canàries i també a Los Angeles, on va intentar infructuosament de reprendre el contacte amb Hollywood. Un càncer es va endur Michael Carreras el 19 d’abril de 1994.

I una mica més: Un fill de Michael Carreras, Chris Carreras, ha continuat la nissaga cinematogràfica com a assistent de direcció en desenes de films i sèries fins a l’actualitat, però ja lluny de la marca Hammer, que des del 2007 va caure en mans del magnat dels concursos i la telerealitat John de Mol.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.