Rockefeller Center
45 Rockefeller Plaza, Nova York
Mapa a Google

En els resums en imatges de les celebracions de Cap d’Any que es fan a tot el món, no hi falta mai la concentració multitudinària –amb permís de la covid– de Times Square a Nova York. La cèntrica i lluminosa plaça de Manhattan és un dels espais més concorreguts i visitats de la megalòpoli nord-americana, a la qual s’uneix sobretot en època nadalenca un altre racó de la ciutat situat a poc més de cinc-cents metres de distància: el Rockefeller Center i la seva exclusiva pista de patinatge entre la Cinquena i la Sisena avingudes.

La famosa i veterana pista de gel, immortalitzada en uns quants films i sèries de tots els temps, no és l’única sorpresa que s’amaga en aquest gran complex d’edificis d’usos comercials, de lleure i de negocis aixecat a partir del 1931 per la rica família Rockefeller al cor de Nova York. Tal com destacava el periodista Carles Capdevila a la guia Nova York a la catalana (1996), al vestíbul del principal edifici del Rockefeller Center ens trobem amb una de les obres més reconegudes del pintor barceloní Josep Maria Sert i Badia (1874-1945): l’immens mural American progress (1937).

Tal com s’explica a la web del centre mateixa, l’origen de l’obra “és una història famosa”: el 1932, el muralista mexicà Diego Rivera va rebre l’encàrrec dels Rockefeller de decorar pictòricament l’entrada del complex, amb l’esperança en un món millor com a eix central. Però al cap de poc temps, la família es va esgarrifar quan va veure que, al centre del mural, Rivera hi havia pintat Lenin. Com que l’autor es va negar a esborrar-lo, els Rockefeller es van desempallegar tant del pintor com de la pintura i van demanar a Sert, ja aleshores amb reconeixement internacional, d’encarregar-se’n amb una sèrie de murals al·legòrics del progrés i la societat dels EUA. El resultat va ser American progress (1937), al qual es van afegir uns altres murals que Sert va pintar en parets i sostres del mateix recinte pocs anys abans de morir-se, com ara Abolition of bondage, Abolition of war, Conquest of disease, Fraternity of men, Spirit of dance i Time, en aquest cas també al vestíbul.

La petjada de Sert a Nova York no s’acaba ací, perquè a cinc-cents metres escassos dels seus murals al Rockefeller Center s’alça un altre edifici icònic de la ciutat dels gratacels, l’hotel Waldorf Astoria, on havia signat entre el 1929 i el 1931 una quinzena de grans teles inspirades en personatges i episodis del Quixot –com aquests castellers– per a decorar-ne el menjador. Arran d’una remodelació de l’hotel del 1972, les pintures es van retirar de la coneguda popularment com a Sala Sert i van ser adquirides per l’antic banc català Bankunión, que per les seves dimensions les va dipositar a l’edifici del Sucre de Vic. Però deu anys després, quan aquell banc industrial va fer fallida i va entrar en l’òrbita del Banco Santander, les teles van volar cap a la seva fundació, al municipi castellà de Boadilla del Monte.

I una mica més: A més de treballar per als Rockefeller a Nova York, Josep Maria Sert també va rebre encàrrecs a Europa dels Rotschild i de moltes famílies aristocràtiques i magnats. I el 1936, per mediació del diplomàtic republicà Salvador de Madariaga, va ornamentar la Sala del Consell del palau de la Societat de Nacions de Ginebra, on va plasmar tot un seguit d’al·legories de la guerra i la pau, del progrés de la humanitat, de la justícia i del dret internacional reivindicades per la República espanyola… malgrat la creixent inclinació de Sert pel franquisme.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.