10.04.2025 - 13:41
El col·lectiu LGTBI+ denuncia que la reforma de la llei trans del País Valencià, impulsada pel Partit Popular, implica una greu regressió en drets fonamentals, especialment per a les persones trans menors d’edat.
En un comunicat, Lambda i l’associació de famílies Chrysallis expliquen que l’anàlisi jurídica que estudia la llei indica que les esmenes presentades pel PP vulneren principis reconeguts tant per la legislació autonòmica i espanyol com per acords internacionals com la Convenció sobre els Drets de l’Infant i els Principis de Yogyakarta, un document sobre drets humans en les àrees d’ orientació sexual i identitat de gènere.
Les entitats recorden que fa un any ja van advertir que el PP tenia la intenció de retallar la llei trans valenciana. En aquell moment, van ser acusades de mentir i de generar alarma sense fonament. Ara, amb les esmenes registrades i una anàlisi jurídica que les avalua, asseguren que es confirma tot allò que van denunciar.
Participació de menors i més preocupacions
Un dels canvis més preocupants, segons les entitats, és el que afecta la participació dels menors trans. Fins ara, podien ser escoltats segons el seu grau de maduresa. Amb la reforma, només podran intervenir a partir dels dotze anys i amb autorització familiar o judicial.
“Les noves esmenes, no obstant això, imposen que només puguen participar si ho autoritzen les seues famílies o, en defecte d’això, la justícia i sempre a partir dels 12 anys. Això trenca amb el principi d’autonomia progressiva i relega la voluntat de la persona menor d’edat a un segon pla, fins i tot quan tinga prou maduresa per a expressar-la amb claredat”, expliquen.
Entre més qüestions, també s’elimina l’obligació que tenia l’administració de respectar la identitat de gènere manifestada per cada persona, encara que no constés al DNI. “Amb la reforma, eixa garantia desapareix. Això obri la porta a situacions de maltractament institucional, com que una persona siga anomenada en públic per un nom que no reconeix o assignada a un espai equivocat en un servici públic”, diu Lambda i Chrysallis.
A més, la reforma suprimeix la funció del Consell Consultiu Trans, òrgan que garantia la participació directa del col·lectiu. En el seu lloc, es proposa un consell LGTBIQ+ no regulat legalment.
En l’àmbit sanitari, s’imposen nous filtres mèdics i psicològics per accedir a tractaments, contravenint la normativa estatal i internacional, i s’introdueix el concepte de “desistiment”, que reforça prejudicis sobre la inestabilitat de la identitat trans. Finalment, l’eliminació del règim sancionador autonòmic suposa, segons les entitats, una renúncia a protegir efectivament els drets del col·lectiu.
