Colau

TEMA DEL DIA
Intencions.
L’ex-tinent de batlle de Barcelona Gerardo Pisarello ha dit que si els poders fàctics volen un govern antiindependentista a Barcelona, no el tindran. Les paraules de Pisarello, flamant primer secretari de la mesa del congrés espanyol, van carregades de bones intencions, però se les haurà d’empassar o no segons què faci Ada Colau. Un govern de coalició entre ERC i Barcelona en Comú, que seria el més fidel al resultat electoral, amb Ernest Maragall de batlle, no tindria cap risc de convertir-se en això que adverteix Pisarello, però si Colau acaba essent batllessa amb els vots del PSC i Manuel Valls, els poders fàctics que refusa Pisarello hauran guanyat i el govern serà clarament antiindependentista.

Encara que Colau no sigui espanyolista, un govern dels comuns amb el PSC i el suport de Manuel Valls s’haurà constituït amb l’objectiu de frenar l’independentisme. Ho va explicitar Miquel Iceta l’endemà de les eleccions, ho va corroborar Jaume Collboni, que no vol negociar amb ERC, i ho va ratificar Manuel Valls. Fins i tot l’excèntric Josep Bou del PP ha afirmat que hi donaria suport amb els seus vots. L’única cosa que uneix el suport de totes aquestes formacions a Colau és l’antiindependentisme. És l’eix vertebrador d’aquest possible govern. No hi ha cap projecte de ciutat compartit, ni cap programa social a aplicar. Només frenar l’independentisme. A tots els qui des de fora del consistori han donat suport a aquest possible govern –del postcomunista Lluís Rabell al liberal Luís Garicano de Ciutadans– els uneix la mateixa idea. És l’última esperança de l’unionisme, que després de les eleccions municipals i espanyoles ha restat en una posició secundària. Tan sols Colau pot treure’ls del pou.

L’estratègia d’Ada Colau és de fer la viu-viu i fer veure que negocia amb ERC, perquè sap que quan arribi el dia 15 de juny tindrà prou vots per a ser investida batllessa. Rebrà més vots que Maragall sense haver pactat amb Valls, però sí amb el PSC, amb el qual negocia de repartir-se la Diputació de Barcelona. El cap de llista d’ERC, que ja ha vist la jugada, ha fet una oferta molt generosa als comuns, de repartir-se el 50% del consistori, amb Colau de vice-batllessa, però ha anunciat que no hi negociaria més, amb els comuns. Maragall s’ha plantat, tip que li aixequin la camisa.

Si els comuns no canvien d’estratègia, Colau tornarà a ser la batllessa de Barcelona amb els vots d’un partit que va avalar l’aplicació del 155 i de la dreta extrema de Ciutadans. Haurà conservat el poder, però haurà perdut els principis. No tan sols haurà incomplert les seves promeses electorals, sinó que enterrarà definitivament l’equidistància que havia mantingut fins ara i passarà a ser un actor més de l’espanyolisme que la sosté al poder. En vista d’aquesta possibilitat, ERC i Junts per Catalunya haurien de ser prou intel·ligents per a no caure en geometries variables, evitar una cursa per a veure qui és més pactista i deixar que a cada votació s’hagi d’entendre amb els partits que l’han investida. Cada decisió, amb el suport del PSC i de la dreta unionista durant quatre anys. El desgast que significarà això garanteix un batlle independentista a Barcelona d’ací a quatre anys.

La decisió de Colau no s’ha d’interpretar només en clau política, sinó també pensant en la supervivència personal i del seu espai polític. Enmig de la crisi de Podem a l’estat espanyol i els comuns sense governar cap institució, el seu futur polític perillaria. Colau difícilment acceptarà de ser la segona de Maragall perquè si no és batllessa perd tota la projecció que té. I els comuns, sense l’ajuntament ni la Diputació de Barcelona, no tindrien accés a cap estructura de poder per a poder col·locar els seus quadres. A curt termini, l’opció que els beneficia més és quedar-se la batllia, mal que sigui a còpia de trair els seus principis. A termini mitjà i llarg, tindrà un cost molt alt, primer orgànicament –i no es pot descartar una ruptura– i després electoralment, perquè no podran donar mai més lliçons de progressisme. Tornaran a ser la crossa del PSC, com ho fou Iniciativa durant dècades.

MÉS QÜESTIONS
Les discrepàncies entre el PSIB i Més per Mallorca encallen les negociacions per a fer govern.
Les negociacions per a formar el nou govern a les Illes Balears s’entrebanquen a causa de discrepàncies entre el PSIB i Més per Mallorca en alguns projectes i posicions polítiques. Després d’una setmana de contactes previs força intensos, hi ha tres punts, presentats per Més, en què no hi ha acord amb els socialistes. Primer, Més no accepta la posició política enfront de l’estat espanyol que hauria d’assumir el nou govern en afers com ara el pagament d’inversions en depuradores, el conveni ferroviari i el règim especial de les Balears (REB). Demanen més fermesa davant Madrid. També han sorgit desavinences quant a la composició del nou govern. Més no qüestiona pas que la presidència correspongui al PSIB, perquè és el partit més votat, però consideren que la proposta inicial del PSOE no reflecteix la pluralitat del pacte. Tal com estan les coses, no es pot assegurar que Més torni a entrar al govern i la decisió final recaurà en la seva assemblea. La formació també s’oposa al projecte del segon cinturó de Palma tal com és planejat actualment. S’hi ha pronunciat públicament el batlle en funcions de Palma, Antoni Noguera, que ha advertit que el traçat del segon cinturó és clau per a la formació. A Facebook, Noguera ha dit que s’ha d’eliminar el tram cinquè del segon cinturó i pacificar el tram primer. Per una altra banda, Podem considera que primer cal parlar del programa i, una vegada definit, abordar l’organigrama i l’equilibri de forces de l’executiu. També s’estimen més no incloure en el full de ruta del govern qüestions que afectin les competències del Consell de Mallorca i de Palma, com el segon cinturó.

Ford tranquil·litza Almussafes amb la creació d’una planta de bateries elèctriques. La planta de Ford a Almussafes (Ribera Baixa) incorporarà el setembre del 2020 noves instal·lacions per al muntatge de bateries per a vehicles elèctrics, que col·locarà en els nous Ford Kuga Plug-In Hybrid i Kuga Hybrid. Seran les primeres instal·lacions de muntatge de bateries d’un fabricant d’automòbils als Països Catalans. Almussafes és l’única planta de producció europea de totes les versions de la nova generació del Ford Kuga, que es posarà a la venda a final d’any. Aquest nou model de Kuga amb bateria elèctrica serà el primer vehicle Ford que incorporarà les tecnologies mild hybrid, híbrida completa i híbrida endollable, i respon al compromís de la marca d’oferir als clients europeus una opció electrificada en cada model. El director de fabricació de Ford a l’estat espanyol, Dionisio Campos, i el president del comitè d’empresa, Carlos Fabuel, han coincidit a celebrar la decisió com una bona oportunitat per a la planta d’Almussafes, enmig de la incertesa sobre el futur dels centres de producció de Ford a la Unió Europea. La multinacional ha destacat que Ford va ser la primera marca a fabricar un vehicle híbrid a Almussafes, el Ford Mondeo Hybrid, i serà també la primera que fabricarà un híbrid endollable, el nou Kuga Plug-in Hybrid. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha valorat positivament la decisió. ‘És un nou indici de l’assentament de Ford’ en el futur del País Valencià, ha dit, però s’ha d’agafar amb prudència. El segon sindicat en la planta, Intersindical, s’ha indignat perquè no els havien informat d’aquest anunci.

El jutge cita a declarar la batllessa de la Vall d’Uixó que va enderrocar un monument franquista. El jutjat d’instrucció número 1 de Nules (la Plana Baixa) ha citat a declarar com a investigada el 25 de juliol la batllessa de la Vall d’Uixó, la socialista Tania Baños, per l’enderrocament de la creu franquista de la plaça de la Pau de la localitat. Ha refusat, doncs, el recurs presentat per Baños a la querella interposada per l’Associació d’Advocats Cristians després de la destrucció del monument ‘religiós’, segons que ha informat aquesta entitat en un comunicat. El jutjat ha citat a declarar com a testimonis el mateix dia la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó, una altra persona del mateix departament i un representant de l’empresa adjudicatària de l’enderrocament de la Creu. La interlocutòria judicial apunta que en el procediment no s’ha practicat diligència de cap investigació, de manera que és prematur, com indica el ministeri fiscal, d’acordar que s’arxivi. Per això es desestima el recurs de reforma interposat i s’acorda de fer diligències interessades pels querellants. L’organització de juristes va presentar una querella contra la batllessa l’any passat pels presumptes delictes de prevaricació i incitació a la discriminació, adduint que l’ajuntament havia ordenat l’enderrocament del monument ‘sense esperar que es dirimiren els processos judicials oberts’. Advocats Cristians sol·licita al jutge que es torni a col·locar la creu a la plaça de la Pau i que els responsables de l’enderrocament abonin el cost que se’n derivi. L’Associació demanarà la inhabilitació de Baños per a càrrec públic.

LA XIFRA
315 passatgers, alguns els quals nord-catalans, van trobar-se blocats durant sis hores dins el TGV que va de París a Perpinyà, i després cap a Barcelona. Van quedar dins un túnel, alguns a les fosques, sense climatització i sense vàters. La SNCF ha anunciat que els passatgers seran compensats amb el retorn del doble del preu del bitllet.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de juny de 1935 el Tribunal de Garanties espanyol va condemnar a trenta anys de presó els membres del govern de la Generalitat, amb el president Lluís Companys al davant. La història, a punt de repetir-se.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb