Malferida

Aielo de Malferit serà, el 2022, capital cultural valenciana. Entre el patrimoni del municipi, és més que conegut el llegat del cantant Nino Bravo. Ara, hi ha una altra història que, tradicionalment, ha posat els ulls dels valencians en aquest poble de la Vall d’Albaida: la Coca-Cola es va inventar realment ací?

Ferran Castelló és historiador i cronista oficial del poble. Segons que explica, la presència de petites botelleries a la zona era una cosa ben habitual, atès que es feien servir per a produir vi i licors amb l’excedent del raïm que es cultivava.

A Aielo, tanmateix, el negoci va adquirir una dimensió més gran. A final del segle XIX, Enrique Ortiz, Ricardo Sanz i Bautista Aparici obrin Destilerías Ayelo. “Al principi, simplement li lloguen una fàbrica al marquès i es posen a produir begudes, però es mouen molt i acaben convertint-se en una de les empreses que més feina dóna a la gent del poble”, conta Castelló.

Aparici n’era el comercial i recorria el món promocionant els seus productes. Entre els quals, hi havia el Jarabe Superior de Kola-coca, fet amb extracte de nou de cola. Segons la història popular, l’any 1885 Aparici va presentar la beguda a Filadèlfia i, tan sols un any més tard, el farmacèutic nord-americà John Stith Pemberton va llançar al mercat la mítica Coca-Cola.

Ara, no hi ha cap prova d’aquest fet. “Durant la Guerra Civil, el comitè de guerra pren la botelleria i reutilitza tots els papers que troba per a fer pasta de paper per a imprimir fulletons i pamflets. Per tant, no se sap si hi havia cap documentació que poguera acreditar l’intercanvi d’idees entre un dels propietaris i el conegut com a inventor de la Coca-Cola”, explica Castelló.

La segona part de la llegenda se situa als anys cinquanta del segle XX, quan Destilerías Ayelo deixa de produir el Jarabe Superior de Kola-coca. L’explicació popular és que Coca-Cola volia començar a comercialitzar a l’estat espanyol i, per evitar conflictes per la similitud en el nom i la recepta, va adquirir la marca a l’empresa d’Aielo. De nou, no hi ha justificants d’aquella transacció.

Kola-coca Aielo de Malferit
A la dreta, de color fosc, la Kola-Coca. Fotografia: Turisme Aielo de Malferit

Malferida: la llegenda renaix

Veritat o mite, la història continua viva al poble i, encara més, continua influint en la indústria botellera. D’ella naix la Malferida, una alternativa a la Coca-Cola inspirada en la llegenda d’Aielo. La seua impulsora és Lucía Mompó. Va nàixer el 1996 a l’Olleria, tot i que la seua família materna és d’Aielo de Malferit. El 2018, després d’haver estudiat administració i direcció d’empreses, va desenvolupar el projecte gràcies al suport de la Lanzadera, l’accelerador d’empreses de Juan Roig.

“La idea de crear Malferida ve de dos costats. El primer és la història que sempre s’havia contat a Aielo, que em va permetre de crear un storytelling amb el producte. Això, lligat al pràcticament monopoli que hi ha en els refrescs de cola, em va portar a pensar que potser hi havia un nínxol de mercat interessant”, explica Mompó.

Malferida es presenta com un refresc de cola valencià i saludable, amb ingredients naturals, però que manté l’extracte de nou de cola que ja era present a la recepta original d’Aielo. “Vam començar a vendre en bars, restaurants i cafeteries. L’arribada de la covid no ens va beneficiar gens, però ho vam poder salvar. Vam obrir un canal de venda en línia i ara ja treballem amb alguns supermercats”, conta Mompó.

Una història que ha inspirat fins i tot la ficció

Més de cent anys després, la Malferida pren el relleu a la Kola-coca i continua estenent una llegenda que, si més no, ha calat a l’imaginari de molts valencians. De fet, l’any 2019, À Punt va emetre La forastera, una sèrie de ficció que presenta no poques similituds amb aquesta història.

Lola (Maria Maroto) treballa en una distribuïdora de begudes catalana. L’empresa l’envia a terres valencians per a obrir nous mercats i això l’obliga a traslladar-se a Serrabella, el poble on ara viu sa mare. Allí, descobreix la serracola, una beguda que produeixen els autòctons amb l’excedent de les cireres que cultiven, i farà tot allò que puga per a aconseguir de comercialitzar-la.

La sèrie, que també es va emetre a TV3 l’any 2020, torna a posar la història sobre la taula. No hi ha cap document que la demostre, tot i que s’ha anat mantenint al llarg dels anys fins a convertir-se en una llegenda viva.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.