Clara Ponsatí: ‘No es pot ser frívol; les partides no es guanyen fins que no s’han guanyat’

Bona part dels punts de votació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya són escoles i centres educatius. Per això, el paper del Departament d’Ensenyament és decisiu per al bon funcionament de la jornada històrica de diumenge. Parlem amb la consellera Clara Ponsatí, que enmig de la voràgine política d’aquests dies ens ofereix uns minuts per a parlar de com pot anar tot plegat. Ponsatí va entrar al govern amb els canvis del juliol i hi arribava amb una motxilla de gran experiència acadèmica internacional i un prestigi evident entre els intel·lectuals. Ara Ponsatí se la juga al costat de tot el poble de Catalunya i n’és conscient. Ho explica a continuació:

—La comunitat educativa s’ha activat amb molta força en defensa de la democràcia i el referèndum. És un símptoma molt positiu.
—És clar. Molt. Perquè són els usuaris habituals de la majoria dels llocs on es produiran les votacions aquest diumenge. Per tant, és molt d’agrair que hi hagi tants voluntaris amb ganes d’ajudar.

—Hi ha molts centres que han organitzat activitats el cap de setmana. Per protegir les urnes, però també per mantenir el to positiu i alegre que ha tingut el procés?
—Aquesta activitat i aquesta actitud dóna una gran imatge de com som i què fem. Totes aquestes iniciatives d’escola oberta són les que fem habitualment els caps de setmana amb els plans educatius d’entorn i les activitats extraescolars que es fan després de les hores lectives. Aquest cap de setmana serà especialment intens.

—Davant l’amenaça i la repressió de l’estat, el govern ha decidit assumir tota la responsabilitat i deslliurar-ne els funcionaris i els ciutadans? També en la comunitat educativa?
—Amb la llei a la mà, absolutament ningú no hauria de tenir responsabilitats legals per haver organitzat un referèndum. Ni tan sols el govern. Això que fem és legal i legítim. És cert que el govern espanyol no ho veu de la mateixa manera i el Tribunal Constitucional ha intervingut i ha posat en marxa els moviments de la fiscalia. Nosaltres estem confiats que, si es compleix la nostra percepció que els catalans que volien fer aquest referèndum van a votar, farem un pas endavant que ens permetrà de treure’ns de sobre aquestes amenaces. Si la majoria dels catalans que aniran a votar voten que no, aleshores segurament tindríem un problema. De fet, tindríem un problema personal els membres del govern que ens hem compromès i Catalunya entraria en una fase absolutament diferent.

—La millor garantia perquè no hi hagi conseqüències negatives de tot plegat és una gran participació?
—Si hi ha una gran participació, totes les amenaces quedaran en paper mullat.

—S’arriba al dia de la votació amb bona premsa internacional des de la perspectiva catalana. Això reforça l’estat d’ànim del govern?
—Sempre he tingut la convicció que el referèndum era l’eina per a visibilitzar al món i a nosaltres mateixos que calia la independència. Ha permès de posar en relleu la manera d’actuar de l’estat espanyol. En la mesura que l’estat espanyol ha estat incapaç de negociar i ha demostrat com pot actuar amb exemples com el del dia 20 de setembre [detencions de membres del govern i assalts als departaments] amb aquesta imatge tan autoritària i poc respectuosa, tinc la impressió que ha perdut molt terreny a la comunitat internacional. I nosaltres n’hem guanyat molt. També a casa nostra. Gent que era escèptica i s’ha desvetllat i anirà a votar. Una situació en què es violen ostensiblement els drets humans al cor de la Unió Europea no podia passar desapercebuda. És sorprenent que encara no hi hagi un pronunciament de Brussel·les. Segurament hi ha moltes converses discretes. En qualsevol cas, la premsa lliure internacional sí que és sensible a aquestes situacions.

—Després del 9-N es va saber que hi havia hagut pressions i amenaces d’inspectors d’Ensenyament als directors dels centres. N’heu detectat, aquests dies?
—Hem detectat algun cas. Casos puntuals. Hi ha hagut algun espontani que s’ha afegit a l’activitat de la fiscalia.

—A la consellera d’Ensenyament del 9-N, Irene Rigau, li exigeixen el pagament d’una multa econòmica molt forta. Us fa rumiar, això?
—Fa respecte. No es pot ser frívol. Les partides no es guanyen fins que no s’han guanyat. I jo he assumit un risc en aquesta partida. Però vaja, l’he adquirit sabent on em posava. No és pas un accident, que jo sigui aquí. Tinc la convicció que faig allò que he de fer. Si es demostrés que he estat molt equivocada, en el sentit que els catalans desautoritzen aquest diumenge el govern, n’hauré de pagar les conseqüències.

—Dilluns les escoles obriran com sempre…
—Bé, el sindicat USTEC ha convocat una vaga. El Departament de Treball ha decretat uns serveis mínims molt generosos i, per tant, no hauria de tenir gaire incidència. Més enllà de dilluns, no m’atreveixo a fer previsions.

—Què us diuen els vostres amics de les universitats de l’estranger on heu passat anys?
—Aquests dies, com que la notícia sortia a la premsa, els amics que saben que estic en aquesta aventura m’enviaven missatges de xoc. Estaven sorpresos, molt sorpresos, que aquesta repressió política passés a la cosmopolita Barcelona. ‘Com és possible?’, em deien, ‘Aquests tipus s’han tornat bojos?’ La majoria de missatges que rebo constantment són de preocupació per mi: ‘Estàs bé?’ Jo també em preocupo sovint pels amics turcs que tinc quan són allà.

—Les urnes que s’han presentat i que es faran servir demà aniran bé a les escoles i els instituts per guardar retoladors, llapis, material escolar…?
—Convido els responsables de les urnes a deixar les urnes a les escoles una vegada hagin fet el recompte. No tan sols seran un record magnífic, sinó que seran molt pràctiques i útils. Que les urnes de la democràcia es quedin a les escoles serà un bon missatge.