09.05.2017 - 20:07
|
Actualització: 09.05.2017 - 21:13
Pepa Pretel, María Pagán, Maribel Muñoz, Josetxu Marcos i Santi Almiñana han d’encarar una reclamació de l’agència tributària espanyola després d’anys d’haver deixat de pagar aquella part dels seus imposts que l’estat espanyol destina a comprar material de guerra i a finançar la indústria militar. Cada any calculen quina part de la seva contribució va dedicada a l’àmbit militar i destinen aquesta quantitat a objectius que defensen millor els interessos de la majoria de la societat. Aquesta pràctica és anomenada objecció fiscal a la despesa militar, i consisteix en una campanya col·lectiva de desobediència civil promoguda per diversos col·lectius a la qual anualment se sumen centenars de persones.
Aquests cinc objectors fiscals han dedicat la quantitat de diners desviada a finalitats com ara Dones de Negre contra la guerra, l’Organització Femenina Popular Dones per la Pau (Colòmbia), Ràdio Klara, Antimilitaristes-Moc i València Acull. En total, els diners que han deixat de pagar a la hisenda espanyola són 1.705 euros que l’agència tributària espanyola ja els ha reclamat. Aquesta demanda ha estat recorreguda i, a més, han començat una campanya pública antimilitarista per a estendre la crítica a la despesa militar, animar més gent a practicar aquesta objecció fiscal i mostrar que no tenen por de plantar-se davant la hisenda espanyola.
Els objectors diuen que no pagaran aquests diners perquè no poden entendre que el govern espanyol destini diners i persones a la creació, la compra-venda i la utilització d’armes destructives en un moment en què les principals agressions que rep la població són la insuficiència de serveis públics com ara salut, educació, justícia, manca de feina i mala alimentació.
Així mateix, assenyalen que amb l’objecció fiscal volen promoure el debat públic sobre les amenaces que té la societat i les prioritats que han de guiar les inversions del pressupost del govern espanyol.
Antimilitaristes-Moc promou cada any l’objecció a la despesa militar
Segons el grup Antimilitaristes-Moc, l’acció dels objectors és l’expressió de drets fonamentals com el de llibertat ideològica i l’actuació coherent d’acord amb la manera de pensar. Els objectors intenten seguir un imperatiu ètic d’ajudar a difondre l’objecció fiscal utilitzant els seus casos d’altaveu.
Tot i l’expedient que els ha obert la hisenda espanyola, els afectats han declarat que en la campanya de la renda d’enguany tornaran a fer objecció fiscal a la despesa militar. Recorden que aquests recursos es podrien dedicar a satisfer les necessitats bàsiques de la població: ‘No volem que els nostres impostos es dediquen a fabricar i vendre armament’, diuen. Fan referència a les exportacions d’armament espanyol al Llevant i al fet que l’estat espanyol es mantingui entre els set principals exportadors mundials d’armament.
Objecció a la despesa militar per a obrir un debat social
L’objecció a la despesa militar és una campanya de desobediència civil que cada any malda per obrir un debat social sobre la despesa militar, les prioritats econòmiques de la societat i un model de defensa no basat en les estructures ni en la ideologia militars. El grups com Antimilitaristes-Moc s’adrecen als contribuents que vulguin expressar el rebuig al militarisme i a la guerra. Els proposen de fer un gest simbòlic de desobediència en la declaració de renda: negar-se a pagar un percentatge dels imposts, desviant aquesta quantitat a projectes socials, solidaris i ecològics que defensin la natura i la societat davant les veritables amenaces.
L’objecció a la despesa militar qüestiona l’actual model de defensa, militarista, que prioritza la preparació per a la guerra, tal com es pot veure en el pressupost espanyol, que enguany destina 33.762,4 milions d’euros a finalitats estrictament militars (92,5 milions d’euros diaris, 725 euros per cap). El pressupost del Ministeri de Defensa espanyol només representa el 23% d’aquesta xifra. La resta, tres quartes parts, es troba amagada en dotze ministeris dels tretze restants. Això equival gairebé al 3% del PIB i al 9,8% del pressupost espanyol i generarà un deute de 17.271 milions d’euros.
La despesa realment executada és sempre superior a la pressupostada (un 19% de mitjana aquests darrers anys). Tenint en compte les dades d’anys anteriors, la despesa militar executada podria arribar a 36.000 milions d’euros.
Aquestes xifres podrien ser encara més inflades si es fa realitat allò que va anunciar fa poques setmanes la ministra de Defensa espanyola, Maria Dolores de Cospedal: que la despesa del seu ministeri es duplicaria durant els anys vinents per a poder pagar els programes especials d’armament (PEA). Aquests programes han acumulat un deute de prop de 21.000 milions d’euros per la compra de tancs Leopard, avions de combat Eurofighter, helicòpters Tigre, i avions de transport A400M, entre més.
En comparació amb tot això, per exemple, les retallades en despesa pública (sanitat, educació, pensions, ocupació, etc.) previstes per al 2013 van ser de 39.000 milions: el tractament dels malalts d’hepatitis C van significar 727 milions; la despesa anual en les prestacions de desocupació, uns 26.000 milions; la sanitat pública va ser objecte de retallades de gairebé 10.000 milions; i l’educació, de 7.000 milions. En contrast, el rescat bancari va endur-se vora 100.000 milions de les arques de l’estat espanyol.
