Cinc claus per a entendre per què Rússia podria envair Ucraïna

"La decisió de Putin d'emprendre un reforç militar a Ucraïna es relaciona amb una sensació d'impunitat"

Tatsiana Kulakevich
25.01.2022 - 20:53
Actualització: 25.01.2022 - 21:53
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president dels Estats Units, Joe Biden, va dir el 19 de gener que creia que Rússia envairia Ucraïna i va advertir el president rus, Vladímir Putin, que se’n penediria, després de mesos de tensió creixent. Es calcula que Rússia ha acumulat 100.000 soldats al llarg de la seva frontera amb Ucraïna aquests darrers mesos. A mitjan gener, Rússia va començar a traslladar tropes a Bielorússia, país fronterer amb Rússia i Ucraïna, per preparar unes maniobres militars conjuntes el mes de febrer.

Putin ha presentat diverses exigències de seguretat als Estats Units abans de retirar les forces militars. La llista de Putin inclou la prohibició que Ucraïna entri a l’OTAN i l’acord que l’OTAN retiri tropes i armes a gran part d’Europa de l’Est. Hi ha precedents per a prendre seriosament l’amenaça: Putin ja es va annexionar la part ucraïnesa de Crimea el 2014.

La història d’Ucraïna explica la complexa nació que és avui dia i per què és amenaçada contínuament. Com a experta en Europa de l’Est, destaco cinc punts clau a tenir en compte.

Què hem de saber sobre la relació dels ucraïnesos amb Rússia?

Ucraïna es va independitzar fa trenta anys, després de la caiguda de la Unió Soviètica. D’ençà de llavors ha lluitat per combatre la corrupció i superar les profundes divisions internes. La regió occidental d’Ucraïna era partidària de la integració amb Europa Occidental. La part oriental del país, en canvi, volia estrènyer llaços amb Rússia.

Les tensions entre Rússia i Ucraïna van assolir el seu punt àlgid el febrer del 2014, quan manifestants violents van enderrocar el president pro-rus d’Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, en l’anomenada Revolució de la Dignitat.

En aquella mateixa època, Rússia es va annexionar Crimea per la força. Ucraïna es trobava en una posició vulnerable per a defensar-se, amb un govern provisional i un exèrcit que no estava preparat. Immediatament, Putin va atacar la regió de Donbass, a l’est d’Ucraïna. El conflicte armat entre les forces governamentals ucraïneses i els independentistes amb el suport de Rússia ha causat més de 14.000 morts.

A diferència de la resposta que va tenir amb Crimea, Rússia continua negant oficialment la seva participació en el conflicte del Donbass.

Què volen els ucraïnesos?


L’agressió militar de Rússia a Donbass i l’annexió de Crimea han galvanitzat el suport públic a les inclinacions occidentals d’Ucraïna. El govern ucraïnès ha dit que sol·licitarà l’ingrés a la Unió Europea el 2024, i també té l’ambició d’unir-se a l’OTAN.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va arribar al poder el 2019, va fer campanya amb una plataforma de lluita contra la corrupció per la renovació econòmica i la pau a la regió de Donbass. El setembre del 2021, el 81% dels ucraïnesos deia que tenia una opinió negativa de Putin, segons el portal de notícies ucraïnès RBC-Ucraïna. Només el 15% dels ucraïnesos enquestats va dir que tenia una percepció positiva del dirigent rus.

Per què amenaça Putin d’envair Ucraïna?

La decisió de Putin d’emprendre un reforç militar al llarg d’Ucraïna es relaciona amb una sensació d’impunitat. Putin també té experiència a bregar amb polítics occidentals que defensen els interessos russos i es comprometen amb empreses russes quan han deixat el càrrec.

Els països occidentals han imposat sancions –la majoria simbòliques– contra Rússia per la ingerència en les eleccions presidencials nord-americanes del 2020 i per un gran ciberatac contra unes divuit mil persones que treballaven per a empreses i el govern dels Estats Units, entre més transgressions.

Sense repercussions, Putin ha donat suport a la brutal repressió del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, contra les protestes multitudinàries a la capital, Minsk.

Putin ha vist unes quantes vegades com alguns polítics occidentals destacats s’alineaven amb Rússia. Unes aliances que poden impedir que els països occidentals forgin un front unificat davant de Putin.

L’ex-canceller alemany Gerhard Schroeder, per exemple, va advocar per la cooperació estratègica entre Europa i Rússia mentre va ser en el càrrec. Posteriorment, el 2017, es va incorporar a la petroliera russa Rosneft com a president.

Altres polítics europeus d’alt nivell que van promoure una posició tova amb Rússia mentre eren en el càrrec són l’ex-primer ministre francès François Fillon i l’ex-ministra d’Afers Estrangers austríaca Karin Kneissl. Tots dos es van incorporar als consells d’administració d’empreses estatals russes després d’haver deixat els càrrecs.

Quin és l’objectiu de Putin?

Putin considera Ucraïna una part de l’“esfera d’influència” de Rússia, un territori, més que no pas un estat independent. Aquest sentiment de propietat ha portat el Kremlin a provar de blocar l’entrada d’Ucraïna a la Unió Europea i a l’OTAN. El gener del 2021, a Rússia hi va haver una de les manifestacions antigovernamentals més grans des de feia anys. Desenes de milers de russos van sortir en suport del dirigent de l’oposició política Alexei Navalny, detingut a Rússia. Navalny havia tornat feia poc d’Alemanya, on l’havien tractat per haver estat enverinat pel govern rus.

Putin també utilitza Ucraïna com a palanca perquè les potències occidentals aixequin les seves sancions. En l’actualitat, els Estats Units tenen vigents diverses sancions polítiques i financeres contra Rússia, i també contra possibles aliats i socis comercials de Rússia. Un atac rus a Ucraïna podria donar lloc a converses diplomàtiques per a fer concessions sobre aquestes sancions.

Els costs per a Rússia d’atacar Ucraïna superarien significativament els beneficis.

Encara que una invasió a gran escala d’Ucraïna és poc probable, Putin podria reprendre els combats entre l’exèrcit ucraïnès i els separatistes que tenen el suport de Rússia a l’est d’Ucraïna.

Tatsiana Kulakevich és professora d’instrucció a l’Escola d’Estudis Globals Interdisciplinaris i afiliada a l’Institut de Rússia de la Universitat del Sud de Florida. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes