Fotograma d’El viatge a Júpiter, 1909 (detall).

M’avanço amb alegria a l’espetec de l’Any Chomón, a la Filmoteca. Les bones notícies també són notícies. Alcem les copes, anem a veure-ho, en sabem encara ben poc, d’aquest creador fenomenal, un dels colossos del cine. No hem vist gaires de les imatges miraculoses d’aquest patriarca pioner. Consta en totes les històries del cine, però veure els seus films, de primers del segle passat, no és fàcil; ha calgut la col·laboració d’uns quants arxius per rescatar-los i restaurar-los. La festa començarà el 17 d’aquest mes d’octubre, data del 150è aniversari del naixement de Segundo de Chomón (1871–1929). Un aragonès que va començar a Barcelona i va fer fortuna cinematogràfica a París i Torí, capitals europees del cinema dels orígens. 

Nascut a Terol, se’n va anar a París ben aviat, hi va arribar just quan es feien les primeres projeccions del nou invent, el cine, el 1895. Es va casar amb una actriu francesa de teatre popular, Julienne Mathieu, i allí va nàixer el seu fill Robert, que amb el temps seria el seu càmera i ajudant. Va tornar i el van enviar a fer la guerra amb una Cuba que aviat seria independent. Després va venir a Barcelona, on començava la incipient indústria del cine. Enginyer de formació, ja tenia el cuquet del cine que havia vist a la capital francesa, imaginava les provatures del que després seria anomenat muntatge cinematogràfic, dels efectes especials, de l’acoloriment a mà dels fotogrames (llavors en blanc i negre), dels dibuixos animats i de moviments de la càmera (llavors enorme i ben difícil de bellugar) com ara el tràveling. 

A Barcelona va engegar una trajectòria que no tindria la projecció internacional que ell i els seus productors, Albert Marro i Lluís Macaya, veien del tot necessària, i Chomón se’n va tornar a París. El seu mètode per donar color a les imatges, anomenat pochoir, va ser patentat allí pel productor Pathé, que li va donar tota mena d’oportunitats. Així Chomón es va mesurar amb un altre pioner, Méliès. Tots dos són els fundadors del cine fantàstic.

Va treballar a París fins el 1912 que es va traslladar a Torí, al costat d’un altre pioner, Giovanni Pastrone, que el va contractar com a operador i tècnic d’efectes especials. I Chomón es va decidir a realitzar ell mateix. La seva versatilitat, la imaginació i la inspiració van definir les gairebé 500 pel·lícules, d’entre deu i trenta minuts, de la seva dilatada carrera. Una obra enorme per a un creador que va morir encara jove, als 57. 

El cine fantàstic li deu molt, també el de ciència-ficció. Una de les gràcies del programa que ha preparat la Filmoteca és que els seus films seran acompanyats pels de cineastes actuals que s’hi reconeixen i li mostraran així el seu tribut. Ací teniu el programa de la Filmoteca.

Potser ha arribat ja l’hora que Chomón sigui tan conegut com el nord-americà Griffith, el soviètic Eisenstein i el francès Méliès com a pare del cinema. De fet, és ben estrany que no ho hagi aconseguit abans. Qüestió de mercat, potser, però també de desídia cultural. D’estudis no n’han faltat, per bé que s’han quedat gairebé sempre en els prestatges acadèmics malgrat la voluntat divulgadora dels seus autors, Joan M. Minguet i Joan Gabriel Tharrats entre més. Miquel Porter Moix proclamava que Chomón és l’inventor d’un gènere propi, la sarsuela cinematogràfica. Tothom li reconeix els valors imaginatius i la inventiva tècnica, així com la inspiració en contes de Perrault i Swift que llavors no es tenien en compte. Algunes estudioses nord-americanes van més enllà, i miren el fons de les seves imatges. Leigh Mercer el considera precedent del surrealisme de Buñuel-Dalí, per l’audàcia i la capacitat subversiva. Mentre que Kristin Hunt el veu com a matriu d’autors contemporanis internacionals de gosadia visual manifesta, com ara David Lynch. Moltes raons, doncs, per als amants del cinema per celebrar ben alt aquest Any Chomón.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.