“Ens porten de tot”: centenars de persones mostren la seua solidaritat amb els afectats per l’incendi

  • L'acadèmia infantil Valientes, situada a prop de l'edifici incendiat, s'ha convertit en punt de recollida de tota mena de productes

VilaWeb
Laura Escartí
23.02.2024 - 18:36

Bosses, capses, cotxes aparcats en doble fila que esperen descarregar més bosses i més capses, furgons que se les emporten… Els carrers pròxims a l’edifici incendiat de Campanar són un trànsit constant de gent que vol aportar el seu granet de sorra per a ajudar els afectats. Es dirigeixen a Valientes, una acadèmia infantil que, d’ençà d’ahir, s’ha convertit en punt de recollida de totes aquestes mostres de solidaritat.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Inga i Javi són un matrimoni amb dos xiquets que hi han acudit a recollir algunes coses. Expliquen que el fill menut, de dos anys, encara no entén gaire què passa. Però la gran, de quatre, va començar a plorar quan va veure com començava a cremar la finca. La intenten consolar portant-li alguns joguets. Ella pregunta pel seu pòster de Frozen.

Àngel és un dels psicòlegs del centre, però avui és un voluntari més. Ahir van estar-se fins a les dues de la matinada recollint tota mena de productes: menjar, bolquers, productes d’higiene, roba, mantes, joguets i, fins i tot, televisors. “Ens porten de tot. Pensàvem que vindria gent del barri de Campanar i prou, però no, ve gent de molts llocs que s’hi ha bolcat”, diu.

En un dels locals que tenen organitzen els productes de primera necessitat, i en l’altre, la resta. D’ací, ho van portant a un local que ha habilitat l’Ajuntament de València, que s’encarrega de distribuir-ho. Àngel diu que hi ha una quarantena de voluntaris, però que deuen arribar a un centenar si compten la gent que hi acudeix a donar un cop de mà.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Mentre parlem, arriba una altra dona afectada que demana menjar. Entra cap a dins a parlar amb els voluntaris. Està visiblement afectada i no vol fer declaracions a la premsa. Entre les voluntàries apareix alguna llàgrima de desbordament. Han estat moltes hores sense descans.

Inga es mostra sorpresa per totes les mostres de solidaritat. “No m’ho esperava. Estem feliços, almenys, de veure la quantitat de gent que ens ajuda”, diu. Relata que ella tampoc va poder parar de plorar fins que es va acabar de cremar l’edifici, i que no haurien imaginat que acabaria així. “Ens van dir que es cremava la planta de baix d’on viu el meu cosí, que és l’octava, nosaltres vivim en l’onzena. Però tres minuts després em va trucar la meua mare i em va dir que ja cremava casa meua”, explica Javi. Per sort, els seus familiars també estan bé, i ells han pogut quedar-se a casa de la mare de Javi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any