27.09.2015 - 06:00
Els ciutadans de Catalunya són cridats avui a les urnes per a votar sobre la independència del Principat. El 27-S són unes eleccions parlamentàries que han pres un indubtable caràcter plebiscitari, accentuat durant una campanya electoral marcada pels pronòstics apocalíptics i el discurs de la por, fins i tot les amenaces, desplegades tant pel govern espanyol com pels partits unionistes i les institucions i els poders fàctics de l’estat. El no a la independència s’ha expressat així, i el sí a la independència, representat per Junts pel Sí i per la CUP, ha estat capaç de mobilitzar una gran quantitat de gent en els mítings de campanya i de traslladar un missatge en positiu. El resultat d’avui és incert, tot i que la majoria d’enquestes pronostica una majoria independentista folgada en escons i justa en vots.
Aquesta nit comptarem escons i vots, i així ho faran també les desenes de mitjans de comunicació de tot el món que ja fa dies que han centrat l’atenció en aquestes eleccions, a les quals han donat la categoria de referèndum sobre la independència. Hi ha més de mig miler de periodistes acreditats, dels quals cent vuitanta són de mitjans internacionals. Els diaris de referència de tot el món han vingut apuntant que una majoria incontestable de l’independentisme esdevindrà un missatge poderós al govern d’Espanya, a la Comissió Europea i a tot el món; un missatge que no podran defugir.
Quan vot haurà de moure l’independentisme?
Atesa la transcendència d’aquestes eleccions hom espera que la participació sigui molt elevada. El 2012, quan els catalans es pronunciaven sobre el dret d’autodeterminació del Principat, ja hi va haver un 68% de participació, molt per sobre de la mitjana històrica de les eleccions al parlament. Aquella vegada, sobre un cens de 5,4 milions d’electors, hi va haver 3,6 milions de vots. Aquesta vegada el cens és de 5.510.798 electors; si avui la participació fos superior al 70%, per exemple d’un 72%, parlaríem de quatre milions de vots. Si l’independentisme vol ser majoritari haurà de mobilitzar, en aquesta hipòtesi de participació, més votants que no el milió vuit-cents mil que va votar sí-sí l’any passat en el 9-N.
Hi ha un indicador que apunta a aquest augment de participació, que és l’increment important del vot per correu; des de dins de l’estat espanyol hi ha hagut 107.000 sol·licituds de vots per correu, quan el 2012 van ser 63.000. I hi ha hagut 21.771 peticions de vot de residents en altres estats, quatre mil més que no fa tres anys. Ara, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha lamentat que hi hagi hagut tants problemes, una altra vegada, per a poder fer el vot per correu, sobretot per part de catalans residents a altres estats que no siguin l’espanyol. Ha recordat que el govern va sol·licitar tres vegades a la Junta Electoral Central una pròrroga del termini per a votar que no fou concedida en cap cas, tot i que la documentació per a votar no va arribar en el termini previst per causa de la impugnació d’una candidatura.
Borràs compareixerà avui a les 13.30 per a oferir les primeres dades de participació; a les 18.30 per a oferir les dades de participació fins a aquella hora de la tarda, i a dos quarts d’onze per a donar les dades de participació final i els resultats provisionals. Els col·legis obren a les nou del matí i tancaran a les vuit del vespre.
