Catalunya torna a crear més empreses que no l’any passat

  • Entre el setembre i l'octubre el nombre de noves societats mercantils ha crescut d'un 4,6% respecte del mateix període del 2019

Jordi Goula
12.11.2020 - 19:50
VilaWeb

Un dels aspectes que més ens preocupen aquests dies és, sense dubte, el tancament d’establiments a tot arreu. Per això em sembla una bona notícia que, dins aquest període de negror, a Catalunya s’hagin creat a l’octubre més empreses que el mateix més de l’any passat. I que, si hi afegim el setembre, el creixement sigui gairebé del 5%. Són dades que avui ha fet publiques D&B, en l’informe sobre demografia empresarial. L’avantatge que té aquest report és que arriba gairebé un mes abans que la informació oficial de l’INE, amb unes diferències poc notables. Val a dir que ahir vam saber les dades de l’INE del setembre, que també indicaven un creixement important de creació de societats mercantils a Catalunya.

És una dada destacada, perquè d’ençà del juny que hi ha aquesta tendència, després de la desfeta de l’abril i el maig. Per fer-nos-en una idea: a l’abril es van crear 295 societats; al maig, 435; i a l’octubre, 1.384. A més, el creixement de l’octubre sobre el setembre ha estat del 30%, una xifra, que, així i tot, s’ha d’agafar amb molta cura perquè hi intervenen factors estacionals. Tampoc no hem de perdre de vista que l’acumulat del gener a l’octubre encara ens recorda que tenim una pèrdua del 22% sobre el mateix període de l’any passat. De totes maneres, el canvi registrat aquests últims mesos em sembla ben positiu.

Parlo amb la Cambra de Comerç per a veure si compartim aquesta valoració positiva. Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis econòmics de la institució, em fa avinent que les dades que surten del registre mercantil poden dur a una certa confusió, perquè de vegades no hi ha sinó un canvi de nom, de la fusió de dues empreses. Però afegeix que en aquest cas el resultat lliga amb les dues variables que ells segueixen molt de la vora i que són més consistents: el nombre de centres de contractació de la Seguretat Social (SS) i l’ocupació efectiva, que surt del nombre d’afiliats a la SS menys els treballadors afectats per un ERTO.

Quant a la primera variable, em diu que, comptant les altes i les baixes que es registren, d’ençà del juny noten un canvi de tendència en les taxes interanuals, perquè cada mes anem menys malament, cosa que s’ha d’interpretar positivament. ‘Tot i mantenir taxes negatives, la gràfica és ascendent, és a dir, ens anem recuperant clarament’, puntualitza. Quant a la segona variable, l’ocupació efectiva segueix la mateixa tendència. Ell en conclou que la diferència d’activitat respecte de l’any passat és d’un 10%, ara mateix.

Uns dels aspectes que destaca és que ara hi ha fortes diferències i que les dades agregades s’han de prendre amb relativitat. Em posa d’exemple que la indústria es recupera millor que no els serveis, però que, dins els serveis, les diferències també són notables. Fins i tot dins els subsectors del comerç. Deixa a banda hotels, bars, restaurants i transports, que estan molt malament. I, en contrast, esmenta els serveis informàtics dins el món de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Fa referència a un informe de la Cambra de començament de mes, segons el qual l’ocupació en les TIC bat rècords durant la pandèmia de la covid-19, I no tan sols això, sinó que impulsa un canvi estructural en el mercat laboral que, de fet, s’ha produït gradualment d’ençà del 2014. Concretament, aquest darrer trimestre el sector ha tancat amb 128.700 ocupats, un 19,1% més que el mateix trimestre del 2019, i que representen gairebé el 4% del total d’ocupats segons l’Enquesta de Població Activa (EPA).

Bé, ja sabem que una flor no fa estiu, ni dues, primavera, però les dades que comento avui em semblen importants perquè aporten una mica de llum en la foscor en què ens trobem submergits de fa tants mesos. Una foscor que no ens hauria d’impedir de veure que l’activitat continua, en alguns llocs amb més intensitat que en uns altres, evidentment. Ni que hi ha persones que, fins i tot en aquests moments de pessimisme generalitzat, exploten la seva creativitat amb la constitució de nous negocis. Ser conscients de fets com aquests potser ens hauria d’amorosir una mica el sentiment d’angoixa amb vista al futur, un sentiment que una bona part dels ciutadans duem dins.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any