Ahir la batllessa de Barcelona, Ada Colau, va tornar a mig apropiar-se la Catalunya mestissa, la Catalunya barreja, com fa tantes vegades. En una intervenció al costat de Pablo Iglesias i Alberto Garzón va dir que la unitat d’Espanya, molt bé (“ens ha donat coses increïbles”), però que la unitat no vol dir homogeneïtzació. Ada Colau va dir això: “La unió de la qual ens parlava l’Alberto Garzón ens ha donat coses increïbles. Però jo vull insistir que unió no vol dir homogeneïtzació. No som totes iguals. Som diverses i hem de cultivar, cuidar i valorar aquesta diversitat perquè també és la nostra fortalesa, no solament la unió. Venim de la Catalunya mestissa i oberta. Venim de la Catalunya que, com el president Companys, vol i defensa la República tant a Catalunya com a tot Espanya. La Catalunya que canta emocionada els versos de Miguel Hernández amb la veu d’un català universal com és Joan Manuel Serrat.”

La Catalunya mestissa i oberta, sí. Són molt interessants de consultar dades sobre vot i Catalunya mestissa per a fugir del tòpic que s’intueix en les paraules de Colau, el de nosaltres, els comuns, els de la Catalunya mestissa. Segur?

Sobre la qüestió hi ha un estudi monogràfic ben recent, fet per una parella ben mestissa (Ivan Serrano (UOC) i Macià Serra (Universitat Girona), coordinat per Joan Vergés-Gifra des de la Càtedra Ferrater i Mora. Es pot consultar ací (pdf)

S’hi troben dades ben potents, resumides en aquesta conclusió: “Són els partits unionistes els que tenen un electorat més homogeni”. Els independentistes, més mestissos, plurals, barrejats.

Comparem, per exemple, els votants dels Comuns amb els de Junts per Catalunya i ERC. Dels catalans nascuts fora de Catalunya (incloent-hi els abstencionistes) un 9% voten ERC, un 7% Junts per Catalunya i un 5% els Comuns. Dels votants nascuts a Catalunya amb tots dos pares nascuts fora, ERC (17%) i Junts per Catalunya (13%) tornen a superar Catalunya en Comú (11%). Els catalans amb un pare nascut a Catalunya i l’altre no (mestissos ‘pota negra’) resulta que es repeteix el patró: els Comuns (12%) tornen a anar darrere de Junts per Catalunya (18%) i ERC (22%). Per a acabar, dels catalans nascuts a Catalunya, amb tots dos pares nascuts també a Catalunya, ERC ( 30%) i Junts (33%) guanyen Catalunya en Comú, que arriba al 3%.

Ho heu llegit bé: tot just un 3% dels catalans amb pares catalans voten els Comuns. Els Comuns tenen un problema i es diu el 3%.

El problema és el següent: veuen el 3% i s’enganyen. Perquè, es diuen, nosaltres no som els de la Catalunya pura. Nosaltres som els de la Catalunya mestissa. I no. La Catalunya mestissa vota més ERC i la dreta convergent (en llenguatge dels Comuns) que no pas el partit de Colau. Quines coses: els nascuts fora de Catalunya; els nascuts a Catalunya però amb un pare, o tots dos, nascuts fora, no tenen pas els Comuns per primer partit. De fet, el partit hereu de Jordi Pujol (per a fer servir el seu llenguatge) els supera. I ERC, encara més.

Aquest article s’ha centrat a comparar les dades entre els Comuns, ERC i Junts per Catalunya, que al final és amb qui sempre contraposen els Comuns el seu pretès mestissatge (mestissatge, per cert, un punt antic: la Catalunya africana, asiàtica o europea, poc que l’esmenten). Però el quadre complet de vot per origen, a Catalunya, inclou tots els partits. I PSC, Ciutadans, o abstenció, tenen molt de pes en segons quin grup. L’estudi sencer és interessant de veure i arriba a la conclusió que els independentistes tenen votants més barrejats, amb orígens més diversos i llengües més parlades, mentre que els unionistes, no tant. I per això els independentistes poden entrar amb més facilitats als barris unionistes. Són més barrejats i mestissos.

Aquest és el quadre de vot segons origen amb tots els partits que apareix en l’estudi esmentat:

 

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.