02.07.2025 - 19:50
El mes de juny, Catalunya ha batut el rècord d’ocupació, amb 3.905.458 afiliacions a la Seguretat Social, i ha registrat la xifra més baixa de desocupats d’ençà del juny del 2008: 315.084. Són les dades que s’han sabut aquest matí, i mostren un panorama molt positiu al mercat laboral català. El secretari de Treball, Paco Ramos, ha destacat: “Les xifres d’afiliació i desocupació posen en evidència, mes rere mes, un fet incontestable: que l’economia i el mercat laboral de Catalunya són sòlids i evolucionen positivament.” Ha afegit que el primer semestre de l’any hi ha 20.000 persones menys sense feina i 114.000 afiliacions més. “Aquestes xifres obren bones perspectives de reducció de l’atur i augment de l’ocupació per als pròxims mesos.” Però, amb prudència, també ha dit: “No és moment de fer prediccions sobre si arribarem a quatre milions d’afiliacions.”
L’optimisme de la Generalitat és explicable, però hem de pensar que aquest mes és especial. L’ocupació generada és pròpia de l’època de l’any en què ens trobem, i es concentra habitualment en l’hoteleria i el comerç. Per això cal tenir en compte el pes del treball temporal. A més dels reforços per temporada alta, al juny moltes empreses (i també l’administració pública) contracten treballadors per cobrir els buits que deixen les vacances d’estiu que comencen a fer els treballadors regulars. Aquest fet es reflecteix en les dades de la contractació. Al juny s’han formalitzat 237.131 contractes amb lloc de feina a Catalunya, dels quals el 43% han estat indefinits i el 57%, temporals, proporcions idèntiques a les de fa un any.
Així, doncs, hi ha hagut un augment de la contractació del 9,8% respecte del maig, dins el qual l’augment de la contractació temporal ha duplicat en intensitat el de la indefinida (+13,2% davant del +5,7%). Si ens fixem en la indefinida, per a prestar serveis fixos discontinus, puja d’un 30,4% respecte del mes de maig, comportament habitual al juny. Pensem que aquesta xifra representa gairebé dos de cada cinc contractes indefinits signats durant el mes.
En aquest punt, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, en la conferència de premsa per a comentar les xifres, ha incidit en un aspecte concret. S’ha referit a la contractació de persones joves, i ha assenyalat “un absolut fracàs de les modalitats de contractes formatius, si tenim en compte els alts indicadors d’atur juvenil que reflecteixen la dificultat de l’aterratge d’aquest col·lectiu al mercat de treball i que les mesures laborals en aquest àmbit no donen pas un resultat òptim”.
Quant a les afiliacions, no es pot passar per alt un fenomen també propi del juny, quan cada any l’educació i l’agricultura sofreixen importants caigudes. En el cas de l’educació, per exemple, pràcticament totes les baixes són de treballadors fixos discontinus que passen a la inactivitat fins que no són nomenats de nou, quan s’acaben les vacances.
No pot negar ningú que les dades són bones, però l’evolució de l’activitat també ho és. Per tant, malgrat l’optimisme oficial, sembla que les coses podrien anar millor en la feina. És d’aquest parer Josep Ginesta, que ha assenyalat l’alentiment més gran del creixement de l’afiliació a Catalunya que al conjunt de l’estat espanyol. “Aquest ritme –ha dit– no recull les oportunitats que tenim en aquests moments, amb empreses que tenen llocs de treball disponibles en àmbits d’activitat clau als mesos d’estiu, com ara menjar i begudes, serveis d’allotjament o comerç”. Sobre aquesta qüestió, ha explicat: “Moltes empreses ens han fet saber que sospesen si mantenir o no algunes de les seves activitats, per les dificultats que tenen a trobar personal que les pugui cobrir, cosa que resulta incomprensible amb l’atur que tenim.”
I té raó, perquè, en termes interanuals, el ritme de creixement de l’afiliació s’ha moderat lleugerament, fins a l’1,9%, amb 72.745 afiliacions més que el juny de 2024. En canvi, a l’estat espanyol, el creixement interanual es manté lleugerament per sobre, amb una taxa del 2,2%. Ara, sí que és positiu que tant a Catalunya com al conjunt de l’estat espanyol l’afiliació encadeni creixements ininterromputs de l’abril del 2021 ençà, en aquest apartat.
Aquesta diferència amb el conjunt de l’estat espanyol és molt més important en el ritme de baixada de la desocupació. Malgrat haver tocat mínims del 2008 ençà, si fem la comparació amb el juny del 2024 la desocupació registrada a Catalunya s’ha reduït de 9.882 persones, i això vol dir una disminució interanual del 3%. Aquesta taxa de descens s’ha moderat lleugerament i es manté en nivells similars als del començament de l’any. En canvi, a tot l’estat espanyol la reducció interanual és del 6,1%, el doble que a Catalunya. Allò que em sembla més greu és que la taxa de baixada espanyola superi la catalana de manera continuada d’ençà de l’agost del 2022. És difícil d’entendre. És cert que la taxa de desocupació és menor a Catalunya, i, per tant, costa més de rebaixar la xifra absoluta en termes relatius, però això no explica l’enorme distància que hi ha respecte de l’estatal. De fet, Catalunya és la tercera comunitat on la baixada és més minsa, després del País Basc i Navarra. Fa mesos que ho anem comentant i no és un bon símptoma, malgrat les comparacions temporals que acostumem a fer amb la nostra situació d’anys enrere.
En aquest apartat, cal tenir en compte també allò que ha comentat aquest matí la directora de l’àrea de Treball de PIMEC, Sílvia Miró, sobre la desocupació de llarga durada. Ha lamentat que 284.626 desocupats del mes de maig encara ho siguin al juny, xifra que significa una taxa de permanència del 89,1%, un 92,8% dels quals són persones més grans de quaranta-cinc anys. També ha destacat que hi ha diferències importants segons el nivell de qualificació professional, amb un 90,1% de permanència en el cas de gent amb estudis primaris, respecte del 87% de les que tenen estudis superiors. Finalment, sobre la permanència en la desocupació, s’ha manifestat preocupada per la durada, amb una mitjana de 10,7 mesos –la pitjor dada de la dècada, després del període de pandèmia– i per la desocupació de llarga durada, que aquest mes de juny ha arribat al 51% dels desocupats.
En definitiva, un mes positiu per al mercat laboral català, però que probablement podria ser millor, atesa la bona evolució de l’activitat econòmica, si bé també presenta un cert alentiment. Cal estar amatents a l’evolució, doncs, perquè hi ha aspectes que grinyolen.
