Catalunya continua essent un imant per a la inversió estrangera

  • El 2023, ACCIÓ va captar una xifra rècord d'inversió exterior, amb un creixement del 42% · Atesa la cartera actual de projectes, enguany pot ser encara més alta · La procedència geogràfica dels diners ha superat per primera vegada el llindar dels trenta països diferents

Jordi Goula
11.03.2024 - 20:01
VilaWeb

La inversió estrangera directa i el seu èxit es determina, en gran manera, per la confiança que el país en el qual s’invertirà genera en les empreses. Inversió i confiança són camins amb una alta correlació positiva entre si. Per això, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, anunciava la setmana passada, amb indissimulada satisfacció, que la Generalitat, per mitjà d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa–, havia captat 880 milions d’euros d’inversió estrangera el 2023. I no dubtava a fer-ne la valoració. “Són xifres extraordinàries, de rècord, que demostren com és de competitiva Catalunya en l’entorn empresarial, que els inversors internacionals confien en el nostre país i que tenim tots els ingredients perquè es puguin fer inversions amb garanties i amb potencial de creixement.” Per Torrent, “les xifres d’inversió estrangera ens ajuden a posicionar-nos a escala internacional i a acompanyar les transformacions de model econòmic i empresarial del país.”

En total, durant el 2023 s’han materialitzat 112 projectes d’inversió d’empreses estrangeres, un 19% més que l’any anterior, i s’han superat, per primera vegada, els 100 projectes. Baixant un esglaó més, aquestes inversions han significat la creació de 4.533 llocs de feina, un 31% més que no pas el 2022. Perquè no es pugui dir que un any determinat ha estat una flor d’estiu, sempre, en les inversions, cal mirar què ha passat en un període més llarg, com per exemple, en el darrer quinquenni.

Si s’analitza el volum d’inversió atret per ACCIÓ aquests darrers cinc anys (2019-2023), arriba als 2.955 milions d’euros, un 90% més que no pas el quinquenni anterior (2014-2018). En aquests darrers cinc anys, s’han creat prop de 20.000 llocs de feina (19.154) gràcies a les inversions de multinacionals a Catalunya, un 23% més que no pas durant el quinquenni anterior. Desapareguts els possibles efectes volàtils d’un exercici determinat, sembla clara la tendència apuntada, doncs.

Perquè m’expliqui com veu la situació, no tan sols de l’any passat, sinó de la d’enguany, parlo amb Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ. El primer comentari que fa és que les xifres d’inversió estrangera que dóna la Generalitat són d’inversions ja fetes i actualment actives. “Podem anar-hi ara, a veure com treballen”, diu. I afegeix: “Els projectes que tenim en cartera no sabem com acabaran. Alguns reeixiran, i uns altres, no. Entre els que sí, alguns ja estaran operatius enguany, i uns altres l’any vinent. Ha de quedar clar que les xifres que donem corresponen només a projectes acabats i que ja estan plenament operatius.”

Sobre les bones dades comentades, destaca tres eixos. Per una banda, el nombre de projectes. Per una altra, la xifra global d’inversions i la tendència que segueixen aquests darrers anys. I més enllà d’aquest aspecte, destaca la diferenciació de les procedències. “No havien estat mai tan diverses. Per primera vegada, han superat el llindar dels 30 països diferents. És un fet que demostra la capacitat de Catalunya per diversificar geogràficament les fonts de nous projectes. Els països des d’on s’han materialitzat més projectes són els Estats Units (21% del total), França (13%) i el Regne Unit (9%).” Diu que els que vénen de l’Àsia representen ara un 15%, “que no és una xifra gaire gran, atès el potencial de la regió”, puntualitza. “Però per a enguany i el vinent, tenim projectes en cartera que es materialitzaran. I són rellevants”, afegeix.

A més de la diversificació, destaca la importància del fet de captar empreses que no tenien presència prèvia a Catalunya, les anomenades greenfield. En efecte, dels 112 projectes d’inversió estrangera que s’han materialitzat el 2023 amb ACCIÓ, un 42% són d’aquest tipus. El 58% restant són empreses que ja estaven establertes al país i que han ampliat o han fet noves inversions. “És, precisament, aquesta combinació, la que demostra el potencial del país per a continuar atraient nous inversors i, al mateix temps, la confiança que tenen en Catalunya les multinacionals que ja hi són presents.”

Una tercera qüestió important és la mitjana dels nous projectes que van reeixint, que és com més va més gran. “Els projectes industrials són els de més grandària.” De fet, el 67% de les inversions estrangeres del 2023 han estat de tipus industrial. “És una de les nostres prioritats principals, atès que són més innovadores, estan més internacionalitzades, són més productives i generen una ocupació més estable i de més qualitat.” Sectorialment, destaquen els projectes materialitzats en l’àmbit de la tecnologia (26% del total), les ciències de la vida (14%), l’automoció –mobilitat– (12%), els videojocs (11%) i l’alimentació (10%).

Esmenta l’efecte multiplicador que tenen els diners destinats per la Generalitat a aquest objectiu de captació de diners exteriors. “Hem de pensar que, per cada euro públic de pressupost destinat a aquesta àrea el 2023, s’han atret 245 euros d’inversió privada de companyies internacionals. En total, el 42% dels projectes que s’han materialitzat a Catalunya s’ha captat a través de la xarxa de quaranta oficines exteriors de comerç i d’inversions d’ACCIÓ a tot el món.” Sense cap mena de dubte, el factor multiplicador és cridaner.

I, obligatòriament, li he de demanar com veu la situació enguany, amb els núvols que sembla que presideixen l’horitzó a escala mundial. La resposta no és la que jo em podia esperar, i he de manifestar que em sorprèn agradablement. Primer, perquè no dubta ni un moment en res del que diu. I, segon, perquè el seu diagnòstic és totalment positiu. “Actualment, treballem amb una cartera de gairebé 600 projectes d’inversió, que són en fase de decisió. Com és natural, n’hi haurà alguns que s’acabaran fent, i uns altres, no. Sí que tinc clar que una part ja s’acabaran el 2024 i el 2025 els podrem comptabilitzar com a realitats. Per tant, segons el meu parer, enguany, en aquest sentit, crec que serà molt bo.” Esperem que encerti la previsió. D’elements positius en què basar-se, en té molts, tal com acabem de veure.

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any