Cambrera: ¿Para comer aquí o para llevar?

Client: No, no, m’ho emporto. El preu és el mateix?

Cambrera: No, hay un suplemento de medio euro por los envases.

Client: D’acord.

Cambrera: Muy bien, pues ¿de primero que será?

Client: Una de fideus i una…

Cambrera: Fideuà no queda.

Client: Vaja. Doncs macarrons i… i mongetes, va.

Cambrera: ¿Macarrones y?

Client: Mongetes.

Cambrera: Perdona, ¿cómo?

Client: Mongetes, aquestes que diu amb sèpia, no?

Client no racista: [A la cambrera] Judías, Yeni. Monchetas son judías.

Client: Molt amable, però jo no t’he demanat que…

Client no racista: Encima borde. Nen, què passa? Que no veus que no t’entén? Tant et costa dir-l’hi en castellà, joder?

Client: És que no en sé.

Client no racista: No saps què?

Client: No sé parlar castellà.

Client no racista: Què dius? Anda ya, tio, tot el món sap parlar castellà, no diguis tontades.

Client: Que m’hi has sentit parlar? Oi que no? Doncs com ho saps, que el sé parlar?

Client no racista: Perquè el sap tothom, tio. Que em prens per imbècil o què? Lo que passa és que ets un racista de merda.

Client: Racista? Per què?

Client no racista: Pues perquè la noia t’està dient que no t’entén en català i tu venga, a joder. L’estàs discriminant.

Client: Primera que no m’ho ha dit. I si realment no m’entén ja m’ho dirà ella. I segona, a mi em sembla que el racista ets tu.

Client no racista: Jo? Però de què vas, tio? Aquí el que l’ha liat ets tu, i el…

Client: Tu parles dues llengües, oi que sí? I oi que n’estàs content? Doncs perquè no deixes que ella les aprengui, també? Si no li deixes aprendre català, estarà en infe…

Client no racista: Hòstia, ahora me dice el pavo que [amb cantarella] ‘si no li deixo aprendre’. A més de puto racista, sonat. Vaya tela!

Client: …estarà en inferioritat de condicions. Per tant, qui l’està discriminant ets tu.

Client no racista: Però què t’enrotlles, nen? A mi com si vol aprendre xino, no te jode! Però si està aquí currant i véns tu i no li vols parlar castellà, li compliques la vida, como si no estuviese ya bastante jodida. Que jo us conec, als nazis com tu, que després aneu al jefe i us queixeu que si ‘no habla catalán y le voy a denunciar y bla bla bla’ y pollas en vinagre. I si la despedeixen, què? Que no es pot jugar amb el curro de la gent!

Client: Si la despatxen i sap parlar català tindrà més possibilitats de trobar feina que si no en sap.

Client no racista: ¿Pero qué me estás contáiner, tío? Per trobar feina el català no serveix per a una merda. I a més, feina ja té una.

Client: Potser li agradaria trobar-ne una de més bona, i llavors, com més llengües sàpiga millor, no tro…

Client no racista: Mira, tio, a mi no et fotis la turra que jo dels lazis passo. [Al seu company] Venga, vámonos antes de que le parta la boca, que me ponen enfermo.

Company no nacionalista de client no racista: Yo me he callao porque si me meto… Es que si me meto se lía, tío. Pero se lía bien. Porque a mi a las buenas lo que quieras, nen, pero a las malas… Nazis de mierda.


[ídem fins a ‘Mongetes, aquestes que diu amb sèpia, no?’]

Client encara menys racista: [A la cambrera] Judías, Jeni. Mongetes, judías. [Al client] Com ets, no? Que no veus que no ho pilla?

Client: Si fins ara ens hem entès bé, això també ho entendrà, li he dit lo de la sèpia expressament per…

Client encara menys racista: Ja, bueno, però potser ara no és el moment. Dir-ho en castellà tampoc costa tant, i li facilites la feina, no?

Client: Ara potser sí, però li compliques el futur.

Client encara menys racista: [Desconcertat] Com?

Client: Si li parlo en castellà no aprendrà mai el català. I el dia que el necessiti, doncs s’haurà de fotre.

Client encara menys racista: Però si el necessita ja s’apuntarà a estudiar-lo, no?

Client: Doncs jo ja l’ajudo ara. Li dono la possibilitat de fer pràctiques. I de franc. Millor, no?

Client encara menys racista: Bueno, però tu què saps si vol fer pràctiques? Tothom és lliure de decidir si vol aprendre una llengua o no, no?

Client: Llavors jo no sóc lliure de decidir en quina vull parlar?

Client encara menys racista: Bueno, ja m’entens, això és una altra cosa, és una qüestió de necessitat. A part que no veig per què tanta mania a parlar castellà, si aquí tenim dos llengües, pues de puta mare, no? Les fem servir quan les necessitem, el bilingüisme és això.

Client: Ella no en té dues, només té el castellà, perquè els que feu com tu no deixeu que aprengui català.

Client encara menys racista: Sí, clar, com si això fos feina nostra! I a més, que jo sóc tan català com tu, eh? No et pensis que ara perquè tu vas de…

Client: Doncs per què no li dónes l’oportunitat de ser-ho, a ella, també?

Client encara menys racista: Però si ella ja és… Bueno, ella que sigui lo que vulgui, que aquí no imposem res a ningú, tothom és lliure de…

Client: A mi em sembla que sí, que li imposeu el castellà, si no li doneu cap més opció.

Client encara menys racista: Però si en català no t’entén! Joder, és que els nacionalistes al final sou desesperants, eh?

Client: I a aquest pas no m’entendrà mai. Si no l’hi parlo jo, ni l’hi parles tu, ni l’hi parla ningú… quan vols que l’aprengui?

Client encara menys racista: Osti, jo què sé, això no és feina meva, tu. Això és cosa de la Generalitat, no te jode. No són els que fan cursos i tal? Pues ja està. Que nosaltres no tenim per què fer de salvadors de la pàtria quan només volem dinar amb pau i que no ens mengin l’olla. [A la cambrera] Jeni, mi cortado, cuando puedas! Bueno, mi tallat, que me han dicho que estás aprendiendo catalán (pica l’ullet al Client). Pues cortado es tallat, fácil, no? Ale, hoy ya has aprendido una palabra, ves que fácil? Porque eso sí, el catalán es muy fácil, ya verás que en dos días lo aprenderás, si está chupado. [Al Client] Ho veus, nano? No hi ha per què anar de mal rotllo.

[Nota: Per a l’elaboració d’aquest article no es va importunar en cap moment la Jenni, que es va limitar a fer la seva feina amb tota professionalitat (i, la veritat sigui dita, molt amablement). Al final de la conversa es va aventurar a dir les begudes i el preu de la comanda en la llengua dels racistes.]

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.