Catalans armats lluitant sense treva, ni pau

Catalans violents i armats lluiten l’any 2034, sense treva ni pau. Aquest podria ser un resum de la novel·la distòpica NovaPlanta 2034. Ni treva, ni pau. L’obra, que he devorat en pocs dies, és escrita per Marc Comanegra (pseudònim), editada a Amazon i ja és a la venda. Imagina un xoc violent a Catalunya d’aquí a deu anys. Pren elements de ciència-ficció i dóna molta importància a elements com l’ús avançat de tecnologies, tant militars com civils. Però també serveix a l’autor per a fer una reflexió geopolítica sobre els tics autoritaris que les democràcies europees comencen a adoptar copiant models com el xinès. En aquest enllaç se’n poden llegir gratuïtament els tres primers capítols, en què ja es nota el to militar, en alguns punts agressiu, realment violent, de la novel·la –en molts casos en mans d’agents femenins, que a la novel·la tenen un gran protagonisme.

El començament d’aquesta novel·la trepidant és una apagada tecnològica a Catalunya el 26 de gener de 2034, data que recorda al 26 de gener del 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona, en revenja del 26 de gener del 1641, quan les tropes catalanes van derrotar les castellanes a la batalla de Montjuïc. La novel·la fixa, de manera imaginària, un nou 26 de gener. Amb la revenja com a element central. En aquest obra, el procés català hi apareix molt criticat, i s’hi mostra una via, la militar, descartada a Catalunya, però habitual en alguns altres llocs. L’autor diu que s’ha inspirat en independentistes catalans que van formar-se militarment a Croàcia, durant la guerra dels Balcans, o a Ucraïna, que li han servit d’inspiració.

“He volgut tractar el tema nacional català; el fet que Europa evoluciona geopolíticament cap a un model més xinès, rus; l’augment de l’autoritarisme; i què passa quan ens passa a nosaltres. És, certament, una distopia de ciència-ficció, però això es veu a la segona part, en què es fa evident el poder que dóna la tecnologia”, em diu l’autor per telèfon. L’autor és una persona de mitjana edat, nascuda a Catalunya, que no és que tingui els primers vuit cognoms catalans, és que de vuit, no en té ni un, de cognom català (la majoria són d’origen castellà), de formació científica, veí de Sant Andreu, Barcelona i condemnat per la justícia a 14 dies de presó, commutats per una multa, per accions pacífiques independentistes. L’autor de moment vol mantenir l’anonimat. I explica per què: “A la novel·la, al rei espanyol li passen coses. I, per tant, el pseudònim és una protecció. Jo com a persona catalana no visc en una democràcia. Hi ha repressió ideològica. I en vaig patir, perquè em van condemnar. He vist creadors a la presó, com Hasel. I no em fio de què pugui passar. De moment, prefereixo restar en l’anonimat. Més endavant ja veuré què faig.”

Sobre la temàtica militar del llibre, que segur que molts voldran censurar, l’autor diu: “S’ha volgut esquivar aquesta via, però en processos d’independència, i en uns països tan autoritaris com Espanya (penso en Turquia, Sèrbia o Rússia) hi ha hagut un component militar. Croàcia es va independitzar perquè el president era militar i la primera cosa que va fer és comprar armes. Jo he intentat explorar aquesta via. La literatura permet aquestes coses. Què passaria si féssim això i anéssim fins al fons? Té un component d’exploració. I que el lector s’hi enfronti i pensi: Això m’agrada, això no m’agrada.”