15.12.2024 - 21:40
Ja fa més d’un any que el govern espanyol va demanar formalment que el català es convertís en llengua oficial de la Unió Europea sense que hagi pogut vèncer les resistències dels governs que hi són contraris. En absència de novetats, i bo i aprofitant el canvi de majories de les darreres eleccions europees, el govern espanyol colla ara perquè el català es pugui fer servir al ple del Parlament Europeu. Una pretensió més senzilla d’aconseguir, però amb una potència infinitament menor que no tindria l’oficialitat, que, de fet, ja implicaria que es pogués parlar en català al Parlament Europeu. I malgrat que és una reivindicació antiga del catalanisme, també hi ha el temor que es faci servir com un succedani; com una fita històrica del punt més llunyà on ha arribat mai el català a Europa, però alhora el límit fins on es pot arribar.
Per entendre’ns, reformar el reglament lingüístic de la Unió Europea i fer-hi constar el català al costat dels altres vint-i-quatre idiomes oficials el posaria al mateix nivell que l’anglès, l’alemany, el francès i l’espanyol, per exemple. Serviria perquè tota la normativa europea existent i futura es traduís al català, però també tindria efectes molt més directes per als catalanoparlants. Ara no és possible d’etiquetar un producte en català si no va acompanyat d’un altre idioma que sí que sigui oficial a la Unió Europea, habitualment el castellà, cosa que no caldria si el català ho fos. També, permetria que els aspirants a ser funcionaris de la Unió Europea poguessin fer els exàmens en català; que els estudiants d’Erasmus poguessin aprendre català abans d’arribar ací amb els recursos de l’Online Linguistic Support o que els ciutadans poguessin adreçar-se en català a organismes europeus, com ara el Supervisor Europeu de Protecció de Dades, Frontex, l’Agència d’Asil de la Unió Europea, l’Agència Europea de Ciberseguretat i l’Autoritat Bancària Europea. A més, es podrien presentar iniciatives legislatives europees en català, l’Europass –el currículum estandarditzat per als ciutadans europeus– podria ser en català i, fins i tot, el carnet de conduir podria ser en català.
Per contra, la petició formal que el govern espanyol ha fet a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, és que es permeti l’ús del català, l’èuscar i el gallec al ple, tal com es fa al Consell de la UE i el Comitè de les Regions d’ençà del 2005. Una novetat que canviaria bàsicament el dia a dia dels eurodiputats, però no el dels ciutadans. A més, la petició no especifica si demana la traducció activa o tan sols la passiva. És a dir, si solament es permet que els eurodiputats parlin en català, sense que puguin rebre les altres intervencions en aquest mateix idioma, o si totes les intervencions s’han de traduir en tot moment al català. A més, la petició se circumscriu a l’ús del català als plens, però no parla de les comissions i els altres espais del Parlament Europeu.
El socialista català Javi López, un dels vice-presidents de la nova mesa del Parlament Europeu, ha assumit la bandera d’aquesta reivindicació bo i aprofitant la desaparició de Ciutadans de la família liberal, que hi era obertament hostil i impedia que hi pogués haver una majoria favorable. Defensa que aquesta mesura no aniria en detriment de la negociació per a l’oficialitat, sinó que, per contra, seria un argument més per a convèncer els altres governs. “Donar l’estatus de llengua d’ús del català dins el Parlament Europeu és una forma de visibilització i reconeixement de la llengua”, diu a VilaWeb. La setmana passada, el grup de treball sobre les Llengües dels Ciutadans va tractar per primera vegada l’ús a la cambra del català, l’èuscar i el gallec. La reunió es va centrar en els fonaments jurídics que tindria un acord administratiu entre l’estat espanyol i l’eurocambra i els precedents existents d’ençà del 2005. Va ser una reunió dura, amb l’oposició encapçalada per un altre catalanoparlant, el popular Esteban González-Pons, però van acordar que en tornarien a parlar en una altra reunió el 4 de febrer, que se centrarà en qüestions operatives com ara les cabines de traducció i què caldria per a engegar-ho.
La idea és que el grup de treball trobi el consens sobre una proposta i pugui portar-la a la mesa del Parlament Europeu, que ho hauria d’aprovar. Tant els cinc representants socialistes com l’eurodiputat de l’esquerra radical, Younous Omarjee, i l’ecologista Nicolae Ștefănuță hi són favorables. Els cal un vot més, que esperen que arribi dels eurodiputats liberals: Sophie Wilès, ex-primera ministra belga, i l’eslovac Martin Hojsík.
Centrar-se en la feina bilateral per aconseguir l’oficialitat
Sigui com sigui, les converses sobre l’ús del català al Parlament Europeu segueixen camins diferents de les de l’oficialitat. En aquest cas, cal la unanimitat de tots els governs de la Unió Europea, que hi haurien de donar el vist-i-plau en una reunió del Consell d’Afers Generals del Consell de la Unió Europea. I és ací on s’han encallat les converses, perquè hi ha governs que encara es resisteixen a satisfer la petició. De portes enfora s’argumenten qüestions com ara el cost que tindria, l’operativitat, el camí legal per a fer-ho i els precedents que podrien establir en les aspiracions d’unes altres comunitats lingüístiques europees d’idiomes no reconeguts com a oficials. A més, s’hi distingeix la mà fosca del PP espanyol, que demana als governs conservadors aliats que no donin oxigen al govern de Pedro Sánchez, sabedors de la importància que té per a Junts.
Fonts del partit que segueixen de prop les negociacions per a l’oficialitat diuen que es troben amb la paradoxa que, si aixequen massa el to per aquesta qüestió, donen ales als governs conservadors que hi són contraris. Tot i això, dilluns Puigdemont va recordar l’incompliment de la promesa de fer oficial el català i va assenyalar directament Sánchez com a responsable perquè no s’havia implicat prou en les negociacions bilaterals amb els altres governs. En especial, tenint en compte el precedent pròxim de la capacitat de pressió que va demostrar perquè Teresa Ribera fos elegida membre de la Comissaria Europea, com a vice-presidenta per a una Transició Neta, malgrat la gran oposició del PP.
