Oficialitat del català: Finlàndia expressa els mateixos dubtes que Suècia

  • El govern finlandès diu que hi ha maneres més senzilles de promoure dins el bloc qüestions relatives a llengües minoritàries

VilaWeb
Redacció
15.09.2023 - 16:47
Actualització: 15.09.2023 - 17:02

El govern de Finlàndia ha confirmat avui que té reserves sobre la incorporació del català, el gallec i l’èuscar com a llengües oficials de la Unió Europea, perquè considera que implicaria càrregues financeres i administratives i que hi ha unes altres maneres més senzilles de promoure dins el bloc qüestions relatives a llengües minoritàries.

Així ho ha acordat un comitè centrat en afers de la UE i encapçalat pel primer ministre finlandès, Petteri Orpo, que ha recordat que ampliar el llistat de llengües pot alentir la presa de decisions i endarrerir l’entrada en vigor de futures normatives.

El govern finlandès ha advocat per fomentar la diversitat cultural i lingüística dins la Unió, però no creu que la proposta espanyola sigui la millor manera. Arran d’això, diferents fonts diplomàtiques consultades per Europa Press consideren prematur donar per fet que hi hagi una decisió dimarts, en la reunió del Consell de la Unió Europea, perquè uns quants socis tenen dubtes sobre el cost de la mesura i la manera com pot afectar les altres llengües minoritàries a la UE.

Els dubtes dels finlandesos són els mateixos que va expressar el govern suec, que va dir que abans de prendre una decisió s’havien d’analitzar les conseqüències per a l’eficàcia del treball de la Unió Europea, a més dels efectes pressupostaris i pràctics, per prendre una posició definitiva. Per contra, el govern de la República d’Irlanda ha dit que el govern irlandès sempre s’havia mostrat a favor del pluralisme lingüístic, insinuant així que hi pot donar suport.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any