La tempesta deixa un rastre d’incidents a l’Horta de València, el Maestrat i les Terres de l’Ebre

  • Han caigut 301 litres per metre quadrat a Xert, 260 a Fredes i 220,5 a Torrent · Vora 4.700 veïns de les Terres de l'Ebre continuen sense llum

VilaWeb
Redacció
12.11.2022 - 13:20
Actualització: 12.11.2022 - 21:54

L’episodi de tempestes continua actiu, però s’ha desplaçat sobretot a la zona del Maestrat i les Terres de l’Ebre, tot i que encara se’n noten els efectes a l’oest de l’àrea metropolitana de València. Han caigut 301 l/m² a Xert, 260 l/m² a Fredes, 220,5 l/m² a Torrent, 208, l/m² a l’aeroport de València, 175 l/m² a Benassal, 171 l/m² a Traiguera, 159 l/m² a Vallibona i 151 l/m² a l’Alcora.

Encara no s’ha pogut restablir el subministrament elèctric a 4.669 abonats de les Terres de l’Ebre. L’avaria ha començat cap a les sis de la matinada i ha arribat a afectar uns 6.660 abonats d’una dotzena de municipis. La majoria d’usuaris sense subministrament elèctric es concentren a la Sénia, on n’hi ha 2.400.

Ha afectat especialment Manises (Horta Sud), on s’ha desbordat el Barranc de la Pressa i on hi ha l’aeroport de València, que ha hagut de tancar l’activitat durant unes hores per la inundació de pistes i la caiguda d’un llamp. En total, s’han hagut de desviar 10 vols als aeroports d’Alacant, Eivissa i Madrid i s’han cancel·lat 28 vols. A més de l’aeroport també ha afectat altres indrets de l’àrea metropolitana de València i els cossos de bombers han hagut de fer diverses actuacions, com ara evacuar habitatges, tallar camins i carreteres i rescatar a persones atrapades per l’aigua.

El barranc de la Saleta, a Aldaia, s’ha desbordat i els tres accessos subterranis al municipi s’han tallat. Els carrers d’Aldaia mateix s’han inundat i els operaris han treballat durant hores per retirar la brossa i contenir l’aigua. Guillermo Luján, batlle d’Aldaia, ha explicat a VilaWeb que aquest és un problema que es repeteix d’ençà de fa quaranta anys, però que en feia vint que no passava amb una intensitat com la d’avui, ja que s’ha ajuntat l’aigua que ha plogut a primera hora del matí i la que ve de dalt, on ha plogut fins fa poc.

També a causa de les pluges ha incrementat molt el cabal en el tram alt del riu Algars. L’estació d’Horta de Sant Joan ha mesurat 137 metres cúbics per segon i la previsió és que vagi a l’alça.

La A-3 i la A-7 al pas per Quart de Poblet-Riba-roja (d’accés al polígon industrial l’Oliveral) han quedat inundades i s’ha tallat la circulació. També s’ha interromput el pas per vies secundàries com la CV-100 Sant Rafael del Riu- Cases del Riu (ja oberta), la CV-113 en l’accés a Canet lo Roig i la CV-130 Sant Mateu.

Avui el matí ha començat amb una tempesta torrencial amb calamarsa, llamps i fortes ratxes de vent a l’oest de l’àrea metropolitana de València, afectant especialment de nou l’aeroport. Segons l’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET), la pluja d’aquest matí ha estat la més intensa sobre l’aeroport de València en un mes de novembre i la tercera més intensa de la sèrie històrica des de 1980. A mig matí la tempesta s’ha desplaçat uns quilòmetres a l’oest, tot i que continuava afectant amb força l’aeroport i municipis pròxims de l’Horta, com Aldaia i Paterna.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Un home comprova l'estat del seu hort a Aldaia. Fotografia: EFE/ Kai Forsterling
Alguns cotxes han quedat atrapats per la inundació de passos a Aldaia. Fotografia: EFE/ Kai Forsterling
Un home al cotxe al costat d'un pas inundat a Aldaia. Un home comprova l'estat del seu hort a Aldaia. Fotografia: EFE/ Kai Forsterling
Un pas inundat a Torrent. Fotografia: EFE/ Kai Forsterling
Un pas inundat a Torrent. Fotografia: EFE/ Kai Forsterling
Un arbre ha caigut sobre una carretera de Manises. Fotografia: EFE/ Kai Forsterling
Un operari desaigua un carrer inundat a Manises. Fotografia: EFE/ Kai Forsterling
Un policia local observa els efectes de les inundacions a Xirivella. Un home comprova l'estat del seu hort a Aldaia. Fotografia: EFE/ Kai Forsterling
Operaris miren de desembussar els carrers inundats d'Aldaia. Fotografia: Prats i Camps
Operaris miren de desembussar els carrers inundats d'Aldaia. Fotografia: Prats i Camps
Operaris miren de desembussar els carrers inundats d'Aldaia. Fotografia: Prats i Camps
Operaris miren de desembussar els carrers inundats d'Aldaia. Fotografia: Prats i Camps
L'estació de tren de rodalia d'Aldaia, negada. Fotografia: Prats i Camps
Un veí protegeix l'entrada de sa casa en previsió del desbordament. Fotografia: Prats i Camps
Un dels túnels d'Aldaia, negat. Fotografia: Prats i Camps

Pluja rècord

El País Valencià és on més ha plogut de tot Europa. Segons un registre de 2.358 estacions meteorològiques de tot Europa, entre les 7.00 d’ahir i les 7.00 d’avui les estacions de Castelló i de l’aeroport de València, a Manises, són les dues que més precipitació han recollit. En concret, a Castelló han caigut 114,4 l/m² i a l’aeroport de València 98,9 l/m². En tercera posició hi ha Midtstova, a Noruega, on s’han registrat 76,9 l/m².

Com és que les tempestes han descarregat amb força a l’oest de l’àrea metropolitana de València però no a la ciutat?

L’AEMET ha donat algunes claus per entendre per què hi ha aquesta tempesta tan intensa a l’oest de l’àrea metropolitana de València i, per exemple, a la ciutat de València no ni als barris marítims: “Perquè es produeixin les tempestes cal un ambient previ inestable, i normalment aquest ambient previ abasta zones àmplies. També cal un mecanisme perquè dispari la convecció. Normalment, els ascensos forçats a les serralades litorals sol ser un mecanisme eficient. Però l’oest de l’àrea metropolitana és en una zona plana i cal buscar altres mecanismes que dispari la convecció. En aquests casos cal cercar zones de convergències de vent que forcin els ascensos.”

Així, una de les claus ha estat l’entrada amb força del vent de l’est pel litoral, que s’atura uns quilòmetres cap a l’interior, a l’oest de València, a la zona de l’aeroport. “El coeficient de fregament diferent entre terra i mar fa que el vent es debiliti a mesura que entra a terra, fet que suposa una convergència de vent. En paraules clares, és com si l’aire s’acumulés en una zona, de manera que és forçat a ascendir.”

I continua: “Sempre ho diem a l’estiu, que la mar sigui càlida no implica necessàriament pluges torrencials, però si es produeix la configuració atmosfèrica adequada, una mar càlida significa més energia disponible i més potència de la convecció i les tempestes.” La temperatura superficial de la Mediterrània occidental és molt anòmala, amb valors de més de 3 graus superiors al que és normal en aquestes dates. “Aquesta successió de rècords de temperatura i precipitacions tenen alguna cosa a veure amb el canvi climàtic?”, demana l’AEMET.

I hi dóna resposta: “Les projeccions i les anàlisis indiquen que ja som en un clima més extrem, però analitzar l’atribució del canvi climàtic a un fenomen concret és complex. Ara bé, hi ha dades que són coherents amb les projeccions i hipòtesis de canvi climàtic. Per exemple, som en màxims de temperatura superficial de l’aigua del mar, amb registres 1 °C superiors del que fins ara havia estat el valor màxim en aquestes dates. Mai, almenys des de 1959, la mar era tan càlida com ho estava abans-d’ahir. El 10 de novembre de 2016 era el màxim històric d’aquell dia, amb 20,3 °C, el terme mitjà normal és de 18,7 °C i abans-d’ahir del mar Balear era de 21,4 °C.”

Exposa que l’escalfament de l’aire i de la mar observat les darreres dècades està molt relacionat amb les variacions de certs components del cicle hidrològic i dels sistemes hidrològics, entre ells l’augment de l’evaporació i l’augment del vapor d’aigua atmosfèric. “I, en conseqüència, som en un escenari amb una capacitat d’alliberament d’escalfor latent quan es desenvolupen els fenòmens convectius presents en situacions de pluges torrencials de tardor com les d’avui. És coherent amb l’escalfament observat, que ha estat més intens en els mesos d’estiu, tant en la temperatura de la mar com de l’aire, que en les últimes dècades s’ha produït un increment de l’evaporació en aquesta estació”.

Segons que explica, gran part del flux de la humitat des de la superfície cap a l’atmosfera es tradueix un increment notable del total d’aigua en la columna atmosfèrica sobre la superfície de la Mediterrània occidental: “Aquestes variacions, conduents a una energia major i vapor d’aigua disponible a l’atmosfera, poden fer que les precipitacions torrencials siguin més intenses quan es produeix una situació meteorològica adequada. Aquest increment de la intensitat de les precipitacions probablement ja s’està produint al litoral, mentre que a l’interior, la zona més pròxima a les capçaleres dels rius, no s’observen canvis significatius de la torrencialitat, a tot estirar un descens lleuger.”

L’AEMET diu que enguany les anomalies de temperatura a la mar pròxima a les Illes són persistents des de maig. Dels últims 180 dies, 102 han registrat el màxim diari de temperatura superficial de l’aigua al mar Balear, amb el màxim històric de 29,3 °C l’11 d’agost.  “No parlem d’una dada puntual. Parlem d’una dada de temperatura mitjana en una superfície de 56.000 quilòmetres quadrats. És la zona que hem considerat com a mar Balear i pels càlculs hem pres les dades diàries de l’observatori Copernicus des de 1959”, avisen.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any