Cartes creuades: Les polèmiques per la quota basca

  • Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien un article en els seus respectius diaris

VilaWeb
Martxelo Otamendi i Vicent Partal
25.11.2017 - 22:00
Actualització: 26.11.2017 - 02:24

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Aquesta setmana han estat aprovades al congrés d’Espanya les lleis del concert econòmic i de la quota basca, ambdues importants per al limitat autogovern amb què compten Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. Molts abertzales han considerat el concert símbol principal de l’autogovern, però no oblidem que, tal com més d’una vegada ha subratllat un dirigent jeltzale, es tracta d’un dels escassos vestigis d’un autogovern molt més ampli que vam tenir fa un temps; és a dir, que fa dos segles vam ser bastant més sobirans que no som ara. Convé recordar-ho perquè l’eufòria no ens ennuvoli la memòria. Malgrat tot, però, són importants.

Encara que aquesta qüestió estigui directament relacionada amb el poble basc, també és un tema que sobrevola el procés català. Sovint hem dit que, si s’hagués donat el cas que abans de la consolidació del procés –cap al 2010– Madrid us hagués ofert a vosaltres, els catalans, una cosa semblant a un concert per tal de mitigar el dèficit fiscal, potser el procés no hauria arribat tan lluny. Qui ho sap.

Explicat breument –ja que el tema és més complex–, amb la quota paguem a Espanya els serveis que ofereix a la nostra terra. Alguns d’aquests serveis no comporten una gran càrrega política (Correus, Renfe…), altres, en canvi, sí: serveis com ara el dèficit, l’exèrcit, la monarquia, la diplomàcia, la justícia… I la despesa de la policia espanyola (policia nacional, Guàrdia Civil, serveis secrets…) correspon a aquest segon conjunt de despeses.

EH Bildu va votar a favor del concert i es va abstenir en la votació de la quota, decisió aquesta última per la qual va ser objecte de nombroses crítiques. Tan difícil és comprendre que no es vulgui accedir a pagar el sou d’aquesta policia que de manera il·legal et persegueix cada dia i fa escoltes telefòniques, igual que el sou d’aquests policies que tanquen mitjans de comunicació i han torturat milers de ciutadans?


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Supose que hi deu haver bascs sorpresos que en el debat sobre la nova regulació de la quota que ha tingut lloc al parlament espanyol Compromís haja votat en contra. De fet, ha sorprès una mica a tothom. En primer lloc perquè veure votar junts Compromís i Ciutadans no és una cosa gens habitual. Però també perquè, en principi, no sembla gaire raonable que un grup nacionalista vote contra una disposició que augmenta l’autogovern d’un territori. Abans de continuar, Martxelo, he d’aclarir-te que dins de Compromís també hi ha hagut pros i contres sobre aquest afer i, evidentment, com és fàcil d’entendre, hi ha una part de màrqueting polític i intercanvi de favors que no deixa en gaire bon lloc EAJ-PNB.

La reacció valenciana s’explica en funció de la política local. El mal finançament de la Generalitat va posant el país a un pas d’una crisi greu. El País Valencià és el territori de l’actual estat espanyol més discriminat també pel que fa a les inversions, i una cosa i una altra han generat una situació, políticament molt interessant, de rebuig a l’actual model autonòmic espanyol i la seua manipulació des de Madrid. De fet, dissabte de la setmana passada, València va viure una manifestació enorme, mai vista abans, on s’exigien ‘les claus de la caixa’ a Madrid.

I aquesta és la clau de la reacció de Joan Baldoví al congrés. Encara que s’haja manipulat abundantment la seua intervenció, crec que per als bascs no serà complicat d’entendre-ho. A diferència de Ciutadans, que vol uniformitzar a la baixa, Baldoví reclama que tots els països tinguen garantida en la constitució el finançament propi, d’una manera semblant com ja teniu les dues comunitats basques. Per evitar que els governs de torn puguen jugar-hi, amb el finançament i amb els interessos dels ciutadans. Crec que s’entén.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor