Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

La crema d’uns autobusos que s’ha produït ací al País Basc fa uns dies ha provocat una certa polèmica aquesta setmana.

Aquests esdeveniments seran coneguts per a la majoria dels lectors catalans; uns desconeguts van calar foc a vuit autobusos públics a Derio (Biscaia), en el què ha estat l’atac més greu dels produïts fins ara.
Segons s’ha publicat, els seus autors van deixar al lloc de l’atac uns papers en favor de excarceració del pres polític basc Ibon Iparragirre, per donar a conèixer la crueltat amb la qual estan tractant a aquest pres que es troba en un estat molt greu. Molta gent ha reclamat els darres dies l’alliberament d’Iparragirre; els últims que s’han sumat a aquesta reivindicació ha estat el mateix Parlament Basc.
Però el Govern d’Espanya no ha fet cas d’aquestes peticions, sobretot per no tornar a donar la imatge de feblesa que van donar, en la seva opinió, quan es va excarcerar un altre pres polític basc que es trobava malalt: Josu Uribetxeberria.
Sortu va reprovar l’atac quan es va produir, i va argumentar que aquestes accions estan fora de l’estratègia de l’esquerra abertzale. A Sortu i EH Bildu els va caure una pluja de crítiques per part dels altres partits, que van considerar insuficient la terminologia emprada. S’ha arribat a afirmar que “Sortu ha d’expressar això internament també als autors de l’atac”, donant per segur que n’eren militants seus, quan tothom sap que els autors estan fora de les estructures de Sortu i EH Bildu. I escenificant que se’ls està esgotant la paciència, dos membres de l’esquerra abertzale van cridar “carronyers” als partits, en sengles declaracions.

La gran pregunta és què estem disposats a fer de forma efectiva, perquè els propers mesos quedin lliures els presos polítics que estan malalts? I en aquest sentit és cert que els autors de l’atac han aconseguit que aquesta setmana es parli tant de la situació dels presos com perquè el major periòdic d’Espanya, a l’editorial en què criticava l’atac, hagi sol·licitat també que es posi fi a la dispersió dels presos.


 

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

‘Tot això vostre és un paperot, pur teatre’. La frase, sorprenent, és d’un polític madrileny. Important. I a mi només se m’acut dir que no m’imagine a cap altre lloc del món algú amb responsabilitats polítiques capaç de ser tan insensible a la realitat. En això els espanyols són (gairebé) únics, cal reconèixer-ho. Tenen un guió i no el canvien encara que el planeta sencer es descomponga davant dels seus nassos.

Però no sé si aquest personatge i la gent com ell seguiran pensat demà a la nit en els mateixos termes. Siguem generosos: la setmana que ve. Perquè demà dilluns, en unes hores, tot canviarà en la relació entre Catalunya i Espanya.

Demà el parlament votarà i aprovarà la famosa declaració que anuncia la creació d’una república independent però que també anuncia la il·legalització del tribunal constitucional espanyol. Amb efectes immediats. Així que abans d’una setmana comprovarem si estem en el teatre o no.

Perquè el que és evident és que el Tribunal Constitucional espanyol intervindrà. I quan ho faça el famós xoc de trens es farà efectiu per primera vegada. Imaginem que el Constitucional decideix inhabilitar el lletrat major del Parlament o la presidenta. Si això passa, que passarà, llavors ja no quedarà marge per a la componenda. O el parlament accepta la decisió, i llavors tenien raó amb el teatre o el parlament ignora la decisió, i llavors seran ells els que hauran de pensar què ha passat.

Imaginem que el constitucional espanyol inhabilita Carme Forcadell i la presidenta simplement ho ignora i s’asseu a dirigir la següent sessió. Saben que voldria dir això? Ni més ni menys que Catalunya començaria a aplicar aquella regla de la política internacional que diu que en els processos d’independència el principi d’efectivitat impera sobre el principi de legalitat; la independència de facto.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.