El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Després de veure imatges de la cerimònia reial del Premi Cervantes i llegir-ne el reportatge d’en Xavier Cervantes, no he pogut resistir escriure-li aquesta carta:

Vaig conèixer l’Eduardo Mendoza als Maristes de Barcelona estudiant el batxillerat. Durant el curs Preuniversitari (1959-60), tots els alumnes havíem de llegir “obligatòriament” el Quixot. Era un Tema-Assignatura. Vàrem compartir aula amb l’espontaneïtat dels 15 als 19 anys. Tal convivència a cadascú ens va permetre fer-nos una idea de la “personalitat i capacitat” dels “altres”.

Per això, de l’expressió: “crec en un model de sensatesa i crec que els “altres” estan sonats…” m’agradaria conèixer el regim fiscal que, residint a Londres, gaudiran els calerons del Premi (125.000 €) pagats per tots els espanyols (catalans inclosos…encara). També hauria estat bé que, de passada, ens hagués il·lustrat si, l’allunyament de Catalunya, es degut a la insensatesa dels catalans o per mantenir distàncies. Tampoc hauria estat sobrer saber si el, “dia després”, quan als sonats de Catalunya ens hagi passat el rampell, pensa tornar com intel·lectual en la reserva per alliçonar-nos en diferit (amb permís del Montoro que correspongui) sobre el paper en directe dels “intel·lectuals” en la societat.

Antoni Morell i Mestre – 36.463.547-Z

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.