Carnestoltes global per Assange: mobilització en favor del seu alliberament

La iniciativa “Carnestoltes nocturn per Assange” ha convocat actes a tot el món en favor de la llibertat de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, que es troba empresonat al Regne Unit pendent de ser extradit als Estats Units, on s’enfronta a una pena de presó que pot arribar als 175 anys.

Just One Week To Go!
Join us next Saturday at 4pm for a march to Parliament!

Followed by an indoor rally with speakers including @khrafnsson and @Stella_Assange (tickets available below)

Tickets to rally:https://t.co/2h6yzv81S1#NightCarnival #FightForFreedom #FreeAssangeNOW pic.twitter.com/Aboieriqkw

— Don't Extradite Assange – #FreeAssange (@DEAcampaign) February 4, 2023

L’acte principal es fa a Londres, a l’Emmanuel Centre, i comptarà amb els parlaments de Stella Assange, Richard Ratcliffe i Jeremy Corbyn, entre més. Però també hi haurà actes a casa nostra, en uns quants municipis. Vegeu imatges de l’acte a Girona:

Podeu consultar el lloc i l’hora dels que s’han afegit al mapa de la web de la iniciativa:

Agullana, plaça Major. 11.00.
Anglès, plaça de Catalunya. 12.00.
Badalona, pont del Petroli. 18.00.
Barcelona, carrer de Meridiana amb Fabra i Puig. 20.00.
L’Escala, plaça de la Vila. 13.30.
Girona, plaça del Vi. 12.00.
Perpinyà, plaça d’Aragó. 10.30.
Roses, rambla de Riera Ginjolers. 12.00.
Sabadell, Mercat Central. 12.00.
Sant Feliu de Guíxols, passeig del Mar. 12.00.
Sant Feliu de Pallerols, plaça del Firal. 11.00.
Sant Hilari Sacalm, plaça del Dr. Gravalosa. 11.30.
Santa Coloma de Gramenet, plaça de la Vila. 17:30.
Tarragona, plaça del Ball de Dames i Vells. 18.00.

Els organitzadors expliquen que volen fer tornar l’antic significat al Carnestoltes, és a dir, “quan la gent es burlava dels poderosos i dels seus abusos amb màscares, cants, balls, música, carrosses i cartells satírics”. “Tot això es pot aplicar molt bé a la persecució actual d’Assange, per exemple, emprant màscares que en reprodueixen el rostre.”

També recorden les anteriors convocatòries en defensa d’Assange, que consideren que van ser un èxit. El 8 d’octubre es va fer una cadena humana que va envoltar l’edifici del parlament britànic, i el 10 de desembre, amb motiu del dia internacional dels drets humans, es va fer una acció en diferents ciutats del món, entre les quals Barcelona i Girona, en favor de l’alliberament d’Assange i la llibertat d’expressió.

En les accions d’avui, apel·len a la creativitat i donen la benvinguda a tota mena d’iniciatives, siguin flashmobs, debats, projecció de films, etc., això sí, amb to carnavalesc. Novament, la voluntat és pressionar les autoritats britàniques i nord-americanes. Sobre això, hi ha una petició que demana al Regne Unit que no permeti l’extradició de Julian Assange i una sol·licitud al president nord-americà, Joe Biden, perquè retiri els càrrecs contra un periodista.

Pena de 175 anys de presó

Julian Assange s’enfronta a una pena de presó que pot arribar als 175 anys per haver publicat, ara fa dotze anys, el 28 de novembre de 2010, documents confidencials del Departament d’Estats dels Estats Units que revelaren corrupció, escàndols diplomàtics i afers d’espionatge a escala internacional.

La informació es va publicar en cinc mitjans internacionals: The New York Times, The Guardian, Le Monde, El País i Der Spiegel. Tots cinc van publicar una carta conjunta en què demanaven als Estats Units que aturés la persecució legal contra Assange perquè consideraven que soscavava la llibertat d’expressió. “Publicar no és un crim. El govern nord-americà ha de posar fi a la persecució contra Julian Assange per haver publicat informació confidencial”, van expressar.

L’administració Obama-Biden, al càrrec durant les revelacions de WikiLeaks el 2010, s’abstingué d’acusar Assange amb l’argument que això també els hauria obligat a encausar periodistes d’altres grans mitjans. Però amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, el govern nord-americà canvià de posicionament, i la justícia va iniciar tràmits per a encausar-lo d’acord amb una legislació antiga, la llei d’espionatge del 1917 –aprovada per perseguir espies potencials durant la Primera Guerra Mundial.

Assange és empresonat al centre penitenciari de màxima seguretat de Belmarsh d’ençà del 2019, quan el govern de l’Equador li va retirar la protecció diplomàtica a l’ambaixada de Londres, i a mitjan abril, la justícia britànica va emetre’n formalment l’ordre d’extradició.