La lliçó de Carmina Gil al congrés espanyol: “No volem minuts de silenci, volem responsabilitat”

Després de la compareixença de Rosa M. Álvarez, la següent a parlar en la comissió d’investigació de la gota freda al congrés espanyol ha estat Carmina Gil, vice-presidenta de l’associació Víctimes Mortals DANA 29-O, que va perdre la seua sogra, Rosa, el 29 d’octubre de 2024.

Vegeu ací la intervenció sencera al congrés espanyol de Carmina Gil

Gil ha llegit un discurs molt crític amb les institucions i amb la gestió que es va fer de l’emergència. Ha recordat que persones indefenses es van trobar desprotegides per la falta de previsió i d’alarma arran d’unes condicions meteorològiques sense precedents. “Van ser abandonats a la seua sort mentre les institucions que els havien de protegir se’n desentenien”, ha dit.

Ha explicat on vivia Rosa, en un recinte tancat de trenta-una cases, amb un centre de dia, tot pertanyent a la Generalitat, i ha dit que va perdre la vida d’una manera que no mereixia. “Va fallar la planificació, va fallar la coordinació, va fallar la resposta i sobretot va fallar la responsabilitat d’un govern autonòmic, l’acció tardana i desorganitzada del qual va costar patiment i 229 vides”, ha dit.

Ha assenyalat que la gota freda no va ser cap sorpresa, que els serveis meteorològics havien avisat, però que els serveis d’emergència es van activar tard. “La institució va tardar hores decisives a enviar una alarma oficial, una alarma que va arribar tard i amb informació errònia. La població no va rebre instruccions clares per a poder protegir-se, ni un suport logístic adequat i a temps. La dana va ser un fenomen natural, però la catàstrofe social i humana que va desencadenar va ser conseqüència de la improvisació i de la inacció política”, ha denunciat.

Ha dit que hi havia hagut una negligència evident, que es va intentar justificar allò que era injustificable. Ha relatat la impotència de no poder ajudar Rosa, la descoordinació dels serveis i la manca de resposta a la població, i ha insistit que la informació oficial va arribar quan ja eren morts. “Aquestes persones vulnerables van morir soles, atrapades i de la manera més terrible”, ha dit.

També ha apuntat que havien de ser avisades per vies diverses: per una alarma general, per un protocol específic per a centres de titularitat pública i pel servei de teleassistència. Malgrat això, Rosa no va ser avisada per cap d’aquests mitjans. Aquesta negligència estructural, per a Gil, és un “abandonament institucional”, perquè no van fer res mentre la població vivia la pitjor catàstrofe del segle. Vol que se’n tinga memòria i que es faça justícia, i que els dirigents assumisquen responsabilitats.

Gil ha romput a plorar quan volia explicar que Rosa n’havia tingut cura en un dels pitjors moments de la seua vida, quan ella va tenir un ictus que la va deixar impedida. “Em va cuidar com si fora una filla, em donava menjar i em banyava, amb tota l’estima. Avui no deixaré que el seu nom, la seua història i la seua mort caiguen en l’oblit. Rosa no era només una persona major que va morir en la inundació, era una persona plena d’amor i esperança, com tantes altres que se’n van anar aquell dia, i encara que la seua veu ja no puga sonar, avui ressona en la meua, i en la de cada familiar que ploren els seus. No demanem compassió, demanem veritat. No volem minuts de silenci, volem responsabilitat”, ha acabat dient.

En resposta a les preguntes dels grups parlamentaris, ha insistit que la tragèdia va ser una conseqüència política. “La Generalitat Valenciana tenia els mitjans, tenia la informació, però no va tenir voluntat política. I aquest abandonament es va traduir en patiment”, ha dit. Ha recordat que van tocar la porta de la Generalitat, i no van obtenir resposta, i que no poden tancar el dol perquè els mateixos governants hi continuen al capdavant. Ha assenyalat especialment la vice-presidenta i consellera de Serveis Socials, Susana Camarero, responsable del servei de teleassistència.

Sobre la dimissió de Carlos Mazón, ha dit: “No ha estat ell qui ha dimitit, no ha estat el seu cap de partit qui l’ha fet plegar, l’hem fet plegar el mateix poble que el va triar, el mateix poble que el repudia per mentider, per incompetent i per mala persona.” Ha assenyalat el Partit Popular per haver-lo mantingut, i també els seus socis de Vox. Ha denunciat que no han estat escoltats, sinó menystinguts i menyspreats: “Ens han dit: ‘El que us queda és el carrer i l’escarni’.”

Per a acabar, Gil ha adreçat les crítiques a Mazón, que diu que tracta de fer-los callar per a poder sortir-se’n d’aquesta situació. “Però no ho ha aconseguit, perquè la dignitat, senyors, no es rendeix. València no mereix aquest tracte, ni aquest desastre institucional al qual està sotmesa pel seu govern autonòmic i els seus socis. Avui hem transformat el nostre dolor en força, i la ràbia en accions que comencen a donar fruit. Per tot això, aquesta comissió ha d’anar més enllà de les excuses, ha d’assumir els fets, reconèixer les responsabilitats i garantir que una cosa com aquesta no es repetisca mai. Allò que va fallar no va ser l’oratge, ni la pluja, ni la tempesta, fallà el sistema, fallà la gestió, fallà la responsabilitat política dels qui eren al capdavant de la comunitat autònoma. I fallaren els negacionistes del canvi climàtic. Avui som ací per a recordar-ho, perquè la memòria és l’única manera d’evitar que la història es repetisca. Perquè cada llàgrima, cada vida perduda, cada família trencada, mereix que es faça justícia. Mentre ens quede veu, continuarem cridant els seus noms, perquè ningú més haja de cridar de dolor”, ha acabat.

La següent compareixença serà la d’Ernesto Martínez, l’oncle d’Elisabeth, una de les dues persones encara desaparegudes; seguida de la de Dolores Ruiz, que va passar hores aferrada a una reixa mentre l’aigua s’emportava el seu marit i els dos fills; i Maite Pagán, que va perdre la germana, el cunyat i el nebot de quatre anys. En total, parlaran tretze persones entre avui i despús-demà.