Avui la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela pren possessió de la seva nova plaça a la sala segona del Tribunal Suprem. Ha protagonitzat una carrera meteòrica a la cúpula judicial. Va accedir a l’Audiència el 2014 com a substituta de Javier Gómez Bermúdez al jutjat d’instrucció número 3. El novembre del 2017, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va atorgar-li’n la titularitat. Només mig any després va ser proposada nova membre de la sala segona del Suprem, on exerceix Pablo Llarena, la mateixa sala que jutjarà els presos polítics catalans.

La designació va aconseguir-la el juliol passat gràcies al suport de la majoria conservadora del CGPJ, amb tretze vots de vint-i-un. Lamela és la substituta de l’ex-fiscal general de l’estat espanyol José Manuel Maza, mort a l’Argentina el novembre arran d’una malaltia.

Maza fou qui presentà la querella per rebel·lió contra el govern de Puigdemont després de la declaració d’independència i de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Lamela va prendre declaració a Oriol Junqueras, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn i Raül Romeva el 2 de novembre abans d’enviar-los a les presons d’Estremera i Alcalá-Meco. Dues setmanes abans, havia empresonat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Per justificar-ne els empresonaments, Lamela va assumir els arguments de la fiscalia i les acusacions de violència contra els dirigents independentistes. Durant la declaració del vice-president Junqueras i dels consellers, mirava el mòbil mentre li parlaven. Poques hores després els va enviar a la presó.

A més, fou la primera a emetre les euroordres a Bèlgica contra Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Una estratègia que intentà farcir marcant la casella de corrupció per aconseguir l’extradició automàtica del president i els consellers exiliats, però que fracassà en primera instància. Posteriorment, el jutge Pablo Llarena retirà l’euroordre perquè temia que la justícia belga la rebutgés.

Quan Llarena en va assumir la causa, Lamela va continuar la instrucció contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; la intendent Teresa Laplana; l’ex-secretari general d’Interior, Cèsar Puig; i l’ex-director general dels Mossos, Pere Soler, per sedició i organització criminal arran de l’actuació del cos durant els escorcolls de la Guàrdia Civil el 20-S i el referèndum de l’1-O. El judici a l’Audiència espanyola encara no té data.

Un currículum farcit de casos de repressió
A més d’enviar a la presó Sànchez, Cuixart i els consellers del govern, i de la instrucció contra Trapero i l’ex-cúpula d’Interior, Lamela ha protagonitzat més casos polèmics. Acusà de terrorisme els nou joves d’Altsasu per haver-se barallat amb uns guàrdies civils en un bar i els mantingué un any i mig empresonats abans del judici, que acabà amb condemnes de tretze anys de presó.

S’esdevé que Lamela fou condecorada per l’ex-ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, amb la Creu de Plata del Mèrit de la Guàrdia Civil i la medalla al mèrit policíac. Això, dues setmanes abans d’ordenar presó per Cuixart i Sànchez i en plena instrucció contra els joves d’Altsasu.

Lamela també va considerar que els sis membres del grup anarquista i vegà Straight Edge Madrid, detinguts per la policia espanyola el 2015, constituïen un ‘comando terrorista que emmagatzemava explosius i que podia haver atacat sucursals bancàries’, tal com va fer constar en la interlocutòria de processament. Considerava que havien incorregut en delictes que sumaven fins a trenta-cinc anys de presó. Posteriorment, la fiscalia va desmuntar el relat de la magistrada i, finalment, després que dos d’ells van passar més d’un any en presó provisional sota un règim sever, en van ser absolts.

El currículum repressor de Lamela té més episodis. Va prendre declaració de tretze rapers de La Insurgencia acusats d’enaltiment del terrorisme, incitació a l’odi, delicte contra les institucions de l’estat, injúries a la corona i associació il·lícita. Lamela va instruir el cas, pel qual els rapers van ser condemnats a dos anys i un dia de presó.

La querella contra Boye
Fins ara Lamela formava part de l’engranatge de la campanya política, mediàtica i judicial contra l’advocat de Puigdemont i els consellers exiliats Gonzalo Boye. Una organització ultra i l’editor dels llibres del president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, s’han querellat contra Boye per la demanda civil contra Llarena a Bèlgica. El motiu és un error en la traducció de les paraules del jutge del Suprem espanyol.

Casualment, la querella va caure al jutjat d’instrucció número 3 de l’Audiència espanyola, la titular del qual era Lamela. La magistrada havia de decidir si l’admetia a tràmit o no, però se’n va al Suprem amb la carpeta encara damunt la taula.

MÉS INFORMACIÓ

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb