La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela serà qui haurà de decidir si tramita la querella contra l’advocat Gonzalo Boye, contra Carles Puigdemont, els consellers exiliats, la jutgessa belga que ha admès la demanda contra Pablo Llarena i la traductora d’aquesta demanda. Lamela és qui va començar a instruir la causa per rebel·lió contra els membres del govern i contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i qui va prendre la decisió inicial d’empresonar-los tots. També ha instruït la causa per sedició contra el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.

La causa general del procés va acabar essent assumida per Llarena. Però la posició bel·ligerant de Lamela contra el procés i els dirigents independentistes és ben clara; no tan solament per les decisions que va prendre i les mesures preventives que va dictar, sinó també per l’explicació dels fets que va fer, considerant bo el relat de la violència del primer d’octubre que va inventar la fiscalia, i fins i tot per la seva actitud quan va prendre declaració als consellers, just abans d’empresonar-los, mirant el mòbil quan li parlaven.

Ara Lamela haurà de decidir si admet les querelles que han presentat la formació ultra Vox i el Movimiento 24DOS, de juristes de perfil ultradretà i filofranquista, que acusen els querellats de prevaricació, usurpació de funcions i presentació de traducció falsa i falsedat documental. Entre els querellants, hi ha un ex-jutge del Suprem, Adolfo Prego, que fa apologia del franquisme i que ha estat l’advocat de María Dolores de Cospedal; i també el catedràtic Nicolás González-Cuéllar, que és l’editor dels llibres que publica el jutge Manuel Marchena. Doncs Manuel Marchena és el president de la sala segona del Tribunal Suprem, l’última instància penal del poder judicial, i qui haurà de jutjar la causa contra l’1-O.

Gonzalo BoyeAquesta querella contra Boye, presentada per una formació ultra i per un amic del magistrat que jutjarà el primer d’octubre, ha anat a parar a la taula de la jutgessa que va començar a instruir l’1-O i que va ficar mig govern i Sànchez i Cuixart a la presó. Aquesta querella és la forma jurídica que ha pres l’ofensiva contra Gonzalo Boye i els advocats dels represaliats.

Abans, l’ofensiva ha tingut una dimensió mediàtica i política, com a reacció a l’impacte i la sensació de pànic que aquest agost va originar la demanda civil presentada contra Pablo Llarena per part de Puigdemont i els consellers a l’exili en un jutjat de Brussel·les i que va ser admesa a tràmit. Una demanda contra el jutge instructor de la causa del primer d’octubre per haver-ne fet declaracions fora de l’àmbit jurisdiccional, per haver pres posició sobre la consideració dels acusats com a presos polítics.

La demanda contra Llarena va ser menystinguda, de primer, però ha acabat esdevenint una qüestió d’estat, en paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El seu executiu ha acabat pagant mig milió d’euros de l’erari públic per a la defensa de Llarena, atenent una petició d’empara feta pel jutge fora de termini i avalada pel Consell General del Poder Judicial, enmig d’una forta polèmica i de divisió interna. Un error en la traducció jurada de la querella presentada pels advocats a la jutgessa belga va ser agafada per una certa premsa de Madrid per a desfermar una campanya contra Gonzalo Boye en concret i contra tots els advocats dels exiliats en general.

Fins a la presentació d’aquestes querelles contra Boye, Puigdemont, els consellers, la traductora i la jutgessa belga. Boye va demanar empara al Col·legi d’Advocats de Madrid, que va respondre donant suport a Pablo Llarena i desatenent la demanda del seu col·lega. La posició és unànime en tots els poders i els estaments de l’estat, també en la campanya contra els advocats. I ara serà ni més ni menys que Carmen Lamela qui hi haurà de dir la seva.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb