Carlos Mazón i Salomé Pradas, cada volta més assenyalats

Ahir no va ser un bon dia per al president Carlos Mazón. Per a la consellera destituïda, Salomé Pradas, tampoc. A mesura que la magistrada del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja emet actes amb preguntes concretes, s’estreny el cercle entorn dels màxims responsables de la pre-emergència i de l’emergència de la gota freda del 29 d’octubre. L’ex-consellera de Justícia era la directora del pla especial d’inundacions i li corresponia el comandament únic. I Mazón, el responsable últim de totes les decisions.

Ahir el president, que malda per omplir l’agenda d’actes que li permeten de viure en una realitat paral·lela, es va prestar a les preguntes de la premsa, i quan li van demanar què respondria quan li diguessin si era cert que entre els cinc i les vuit i deu cap autoritat, a banda de les que hi van ser des del principi, no va anar al CECOPI, Mazón va dir que respectava molt la justícia i que, per tant, no podia respondre, per bé que en tenia moltes ganes.

Ahir el diari La Vanguardia ja havia publicat les versions de dos tècnics d’emergències que relataven la indecisió de la consellera Salomé Pradas. Això podria respondre una de les preguntes que fa a Emergències la jutgessa Ruiz Tobarra: “Per què es va tardar tant a enviar l’alerta als mòbils?” A continuació, la jutgessa diu que moltes de les morts s’haurien pogut evitar. Parla de “palmària absència d’avisos” i escriu que, així, els ciutadans no van poder prendre cap mesura per protegir-se. I encara va més enllà i parla de “l’evitabilitat de l’aclaparador nombre de morts”.

Nervis al CECOPI

Segons el diari, a les sis de la vesprada els tècnics van aconsellar que la consellera enviàs l’alarma, però ella va voler esperar que arribàs Carlos Mazón que va estar tota la vesprada desaparegut. I, segons que sembla, a Pradas li costava molt que agafàs al telèfon. A desgrat d’això, a les sis de la vesprada Utiel i Xiva, aigües amunt del barranc de Torrent, ja s’havien negat. Ja hi havia víctimes mortals.

Dies després de la gota freda, la consellera destituïda, Salomé Pradas, va dir que no es va enviar l’alarma perquè cap tècnic no ho va considerar necessari. Qui sí que va considerar necessari enviar l’alerta va ser el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que, segons els testimonis recollits per Televisió Espanyola, va dir: “Envieu ja d’una puta vegada l’alerta.”

Els testimonis citats dibuixen una consellera sobrepassada pels esdeveniments que no va voler prendre cap decisió sense la presència del president Mazón. Aquests dubtes de la consellera i la incompareixença del president van formar un còctel explosiu.

Mentre això passava al CECOPI i la consellera esperava l’arribada de Mazón, es va desconnectar la pantalla de videoconferència amb què la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, seguia la reunió. Quan es va tornar a connectar, ella diu que ja hi va veure Mazón i que va ser llavors quan es va donar l’ordre d’enviar l’alerta.

La reacció de Mompó, a les sis, coincideix amb les informacions sobre el desembassament d’aigua del pantà de Forata i la situació d’emergència perquè hi havia perill que es desbutzàs.

L’absència de Mazón va retardar l’alarma

En vista d’aquests testimonis, es pot deduir que el president Mazón no va arribar al CECOPI fins a les 19.30. L’alerta es va enviar a les 20.11 perquè hi havia dificultats tècniques, dubtes sobre la redacció i més inconvenients que anaven endarrerint-ne l’enviament. Quan va arribar als mòbils, molta gent ja era morta, i alguns altres feien tant com podien per evitar de ser arrossegats per les aigües i el fang.

La pregunta directa de la jutgessa sobre la presència d’alguna autoritat en el CECOPI apunta a Carlos Mazón i incomoda el Consell. La vice-presidenta i portaveu, Susana Camarero, es va negar dimarts a dir què respondrien a una cosa tan concreta i va esmerçar molts minuts a girar l’argument per a demanar per què l’AEMET havia errat en les prediccions i més preguntes sobre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

D’ençà del dia de la tragèdia, el president de la Generalitat ha refusat de donar cap explicació, per bé que diu i rediu que sempre ha respost a tot allò que li han demanat. A banda de canviar de versió sobre el dinar, on va ser, amb qui i quin caràcter tenia, Presidència s’ha negat a lliurar el full del servei del cotxe oficial del president per veure quins trajectes va fer aquell dia, o la factura de la companyia telefònica per a saber amb qui va parlar aquella vesprada.

Totes les mentides del president

L’única telefonada de què es té constància és la que féu al batlle de Cullera, i en cap moment no va ser per a parlar de la situació meteorològica ni del daltabaix que ja s’esdevenia en certes comarques. La petició la va fer a les Corts el grup parlamentari socialista. Santiago Lumbreras, que és un dels tres assessors que no han abandonat el president d’ençà d’aquell dia, i també és secretari de Transparència, no va voler donar la llista. L’excusa fou que la companyia telefònica fa una factura bimestral global sense especificar ni les trucades fetes ni les rebudes. Amb tot, ahir va transcendir que els contractes signats diuen que les factures han de donar informació desglossada del registre de les telefonades per a tenir un detall tant del tràfic com de la facturació de cada línia de la Generalitat. Segons el contracte, la companyia ha de dir si es fa o es rep una telefonada, quin n’és l’origen o la destinació, la durada i l’hora de començament i de final de la comunicació.

Mazón va dir una vola, a les portes del centre d’emergències, que ell sempre havia estat al cas de què ocorria i va fer un gest amb el dit petit i el polze simulant un telèfon. Però no s’ha pogut saber mai amb qui va parlar aquella vesprada. O si estava incomunicat, perquè també s’ha dit que al reservat on va dinar no hi havia cobertura per a mòbil.

Amb tot això damunt els papers i a les tertúlies, el president s’enfronta avui a una nova sessió de control i, a continuació, a la votació de la proposició no de llei sobre la seua dimissió presentada per Compromís. Del debat d’ahir de vesprada, s’ha de deduir que el resultat serà favorable al president.